Una "rehabilitació" de punt final?

El Govern espanyol va donar llum verda, en el seu Consell de Ministres del 28 de juliol, a la tramitació parlamentària de l'Avantprojecte de Llei referent al que fins a avui s'havia denominat Memòria Històrica i que ara es diu 'Avantprojecte de llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mides a favor de qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura'?.

No obstant això, a pesar d'un tímid reconeixement "moral" de les víctimes, aquest Avantprojecte decep ja que no s'estableixen mesures eficaces per a una autèntica rehabilitació de les víctimes de la dictadura franquista.
Vegem per què:

- El text tracta com víctimes iguals a "nacionals" i "republicans", quan el que està encara pendent és el rescabalament moral i jurídic de qui van tenir quaranta anys de persecució i repressió a les mans d'un victoriós exèrcit colpista.

- Es dilueïx el valor del terme Memòria Històrica com recuperació col·lectiva d'alguna cosa que va succeir i va ser fet callar per la violència, substituint-lo per 'memòria personal i familiar'?, reconvertint el que va ser una repressió sistemàtica i col·lectiva contra centenars de milers d'ex-combatents republicans/es en suposats afronts individuals.

- El mínim rescabalament reconegut vindrà per un procés administratiu, que no jurídic, personalitzat i gairebé secret. Amb l'aparent objectivitat d'unes persones d'honor es dictarà si algú va ser injustificadament penalitzat o no. Incongruent amb la sentència general que va dictar que tots els judicis franquistes van ser injusts tant de fet com de dret.

- No només no haurà rescabalament econòmic per aquestes injustícies si no que a més tampoc s'admet la possibilitat que es reobrin processos i es publiciti qui van ser els assassins i i els seus responsables durant el franquisme. Els noms de jutges i botxins seran secrets. No es podrà ni embrutar el seu honor ni arribar a exigir-los resposta, encara que sigui moral, pels seus actes.

- Es burocratitza i administrativitza el procés d'exhumació de les fosses comunes. Queda en mans de les famílies preguntar on estan els seus morts i exhumar-los o no,'? amb el permís final de qui posseeixi la propietat del terreny.

- Podrà haver-hi plaques i símbols de la guerra... si recorden a ambdós bàndols per igual'?

- El Valle de los Caídos serà lloc de culte i d'honra a tots els caiguts.

- Finalment, segueix deixant fora casos escandalosos com el de Delgado i Granados i tants altres, com el dels més de 200.000 republicans condemnats a treballs forçats, obrint només una porta a subvencions per a investigar-los.

Només dos aspectes podem considerar mínimament positius, encara que freguen el merament simbòlic:

- Es milloren i amplien les possibilitats de pensió de les famílies dels assassinats o dels empresonats, amb les limitacions ja legislades anteriorment.

- I es concedeix la doble nacionalitat als ex-combatents de les Brigades Internacionals'?

El pitjor d'aquest text és que el Govern vol treure una llei per a posar punt final a les reclamacions de la Memòria Històrica oblidada i trepitjada, al mateix temps que la transfereix al món acadèmic d'estudiosos, historiadors i centres de documentació i, així mateix, la reconverteix en una cosa 'personal i familiar'?, furtant les accions reivindicatives col·lectives portades a terme per desenes de col·lectius per la Memòria Històrica. �s, per tant, un capítol més de la 'reconciliació nacional'? iniciada amb la Transició.

La CGT no pot per menys que manifestar la seva decepció i rebuig a aquest Avantprojecte de Llei, i seguirà lluitant per la rehabilitació plena de totes les víctimes del feixisme franquista.

No pot haver-hi Democràcia sense Justícia !!!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Per un costat la CGT ha posat en marxa el web www.memorialibertaria.org on hi ha informació general sobre memòria històrica i sobre casos concrets, activitats, publicacions, materials, enllaços, etc.

Per altra banda ha realitzat l'exposició "La Revolución Libertaria". El 19 de juliol de 1936 va ser l'esclat de rebel·lia del poble contra segles d'opressió del poder de l'Església i de l'Estat espanyol, i amb motiu del 70 aniversari de la Revolució, la CGT ha commemorat aquesta data amb l'exposició "La Revolució Llibertària", que consta de 26 panells, un muntatge audiovisual i un catàleg amb treballs d'investigació sobre la revolució de 1936.

L'exposició La Revolució Llibertària, va ser inaugurada a Madrid el 19 de juliol i realitzarà un recorregut per diverses ciutats de l'Estat espanyol. Presenta en imatges una mostra de la filosofia anarquista que va inspirar la revolució social, retent homenatge als homes i dones que duien un món nou en els seus cors i que van fer possible la Idea de la transformació social.

El catàleg de l'exposició, 128 pàgines, editat per la CGT amb la col·laboració de la Fundació Salvador Seguí, en la seva primera part conté les imatges dels 26 temes tractats en els panells acompanyats dels textos introductoris de cadascun d'ells. I en la seva segona part recull els treballs desenvolupats per 16 investigadors al voltant de la Revolució Llibertària. Completa el catàleg un DVD de 9 minuts amb un muntatge audiovisual, música de Mozart i A les Barricades, amb 140 imatges seleccionades de les més de 400 que té l'exposició. El preu del catàleg és de 10 '?.

Es pot accedir-se al contingut de l'exposició (textos i imatges) a través de la pàgina web
http://www.memorialibertaria.org