Un diumenge calorós de juliol davant la trista plaça de braus de Girona mig enderrocada. Un diumenge més. Aquest cop no ha estat per perdre els nervis ni la veu ni per mossegar-se les ungles mentre els còmplices dels assassins anaven entrant a la plaça com qui entra al cine. A on ens porten avui? - ostres, no som benvinguts! - devien pensar els guiris enganyats o no però còmplices igualment.

Aquesta vegada ha estat per celebrar l'enderroc d'aquest lamentable edifici. La seva festa espanyola i cruel ja no tindrà cabuda mai més a la ciutat dels quatre rius. Un brindis!!
Una vintena de persones de la plataforma antitaurina de Girona han brindat amb cava la fi d'aquest malson a la ciutat. Han estat moltes concentracions, molts estius de presència continuada a l'entrada de la plaça. Molts anys aguantant les provocacions, agressions i insults tant dels mossos d'esquadra com de grups feixistes i dels propis familiars i amics dels propietaris de la plaça. Una llarga lluita que ha tingut dos punts àlgids, un a mitjans dels anys noranta amb grans concentracions i l'altre a l'estiu de l'any 2000. No oblidarem mai la repressió patida aquell final d'agost del 2000, amb nombrosos ferits i ferides, detinguts i judicis a companyes dels moviments socials.

Segurament no ha estat la pressió popular ni els esforços de tanta gent el que hagi fet caure finalment aquest trist negoci, però tampoc la vergonya dels polítics municipals, incapaços d'haver fet mai res contra aquests actes inhumans i sanguinaris que es produien a la ciutat. El que no es pot celebrar, doncs, és que hagi estat la pressió urbanística que pateix Girona, com la resta del país, la que hagi tirat a terra aquesta plaça de braus. Tot i això, Girona no tindrà mai més un espai on torturar impunement animals, un espai on els sàdics podien disfrutar els diumenges a la tarda i tampoc un espai on donar una imatge indigna i falsa de la cultura en els Països Catalans.

Ni art ni cultura, això és tortura!