Els detinguts del 4 de febrer i Mariana, mare d'un d'ells, que fa un mes van començar una vaga de fam, van haver d'interrompre-la perquè la seva salut ja no permetía seguir.

Rodrigo va perdre 15 Kg. fins arribar a pesar 58 Kg. igual que en Juan, i ambdós van patir fredors, tremolors, enrampades i dolors a tot el cos. L'Alex, que romania a la presó Model, va seguir a l'infermeria sense la cura i els controls mèdics necessaris, amb aquests mateixos símptomes exposats. Fins a tal punt que no es tenen dades certes sobre la seva pèrdua de pes ni del seu nivell de glucosa a la sang. Mariana, mare d'un d'ells, també en vaga de fam des de la Casa de la Solidaritat,va arribar a pesar 40 Kg.
El 19 de juny, s'anuncia l'inici de la vaga de fam indefinida, a la Plaça Sant Jaume i davant dels directors de les presons de la Model i de la Trini, on estan empresonats des de fa 5 mesos l'Alex, en Rodrigo i en Juan.

El 20 de juny, en Rodrigo i en Juan van ser traslladats al pavelló d'infermeria, des d'on van fer la vaga i van ser vigilats. Aquest dia a l'Alex no li van donar la baixa de cel·la, i va estar encara una setmana obligat a fer vida carcerària rutinària, que implicava baixar i pujar 3 pisos cada dia per a anar al pati.

El 26 de juny, després d'amenaces del director i dels funcionaris perquè abandonés la vaga, l'Alex va aconseguir la baixa mèdica, podent romandre tot el dia en llit, dina la seva cel·la.

El divendres 30 de juny, el capellà de la Model, Jose María Carrot, se li va negar entrar a veure a l'Alex, (a qui no se li feia un seguiment seriós ni de la pèrdua de pes ni del nivell de sucre). Després d'algunes crides a "personalitats", l'Alex va ser traslladat a l'infermeria. En Rodrigo i en Juan es mantenien en vaga controlats pel personal sanitari de la Trinitat.

El 10 de juliol, quan es complien 21 dies de vaga de fam, en Rodrigo Llança Huidobro i el seu company Juan Pintos Garrido van ser traslladats a l'Hospital Penitenciari de Terrassa, on se'ls va separar, deixant-los en aïllament, amb la companyia d'una TV i un plat de menjar d'hospital rutinari.

El dimarts 11 de juliol, l'endemà del seu ingrés a l'hospital, en Juan va deixar la vaga. L'Alex i "autoritats" seguien demanant el seu trasllat a l'Hospital Clínic, sense aconseguir resultats.

El dijous 13 de juliol, Mariana, després d'una hipoglucèmia, va ser ingressada a l'Hospital Clínic, d'urgència. A aquest punt, estant aprop del coma, l'endemà va decidir deixar la vaga. Tant en Rodrigo com l'Alex continuaven ferms en la idea de continuar.

El dissabte 15 de juliol es van manifestar més de 500 persones pels carrers de Barcelona en solidaritat amb els nois. Mariana, havent menjat tansols un iogurt i des de la cadira de rodes va estar present durant tot el recorregut, megàfon en mà. Es van unir 500 veus reclamant "llibertat a Rodrigo, Alex i Juan", i recordant que "la policia tortura i assassina" i que "en vaga de fam estan els companys, perquè l'estat els té presoners".

El diumenge 16 de juliol en Rodrigo va deixar la vaga després de 29 dies d'iniciar-la, havent arribat ja el pes mínim. L'endemà va ser traslladat novament al C.P. de la Trinitat.

El dilluns 17 de juliol, complint 30 dies de vaga de fam, l'Alex va acabar la vaga amb la salut ja molt deteriorada i sempre des de la presó Model.

La vaga de fam, una mesura de lluita extrema que posa en risc les vides de qui la porten a terme, no va ressonar ni a la consciència, ni en el cor (sense certesa que en tingui) de la Jutgessa. Se'ls va negar la llibertat novament, tenint a les seves mans les vides dels nois i totes les proves que els exculpen.

Va acabar la vaga, es va tancar la instrucció i s'espera data de judici i la condemna que demana el fiscal, però la lluita contínua. Ara més que mai cal mostrar-los el nostre suport i fer-los arribar la nostra força.

LLIBERTAT ALEX, RODRIGO I JUAN!
PROU MUNTATGES POLICIALS!

Juan.
-> carta original