Les detencions dels companys anarquistes presos el 9 de febrer, Ruben i Ignasi, comencen a la sortida del treball d'un d'ells, sent detingut per diversos mossos d'esquadra encaputxats, muntant un gran espectacle davant dels clients i de la resta dels treballadors. Tot seguit és traslladat amb un cotxe de paisà a la casa on passava algunes nits en el barri barceloní d'Horta. En el mateix moment arribaven diverses furgones d'antidisturbis i dos furgones blanques de la brigada d'informació i de la brigada científica. El registre durà hores, omplint de pols qualsevol objecte inimaginable per tal de prendre les empremtes dactilars.
En aquell moment hi havien altres persones a la casa, a les quals se'ls prenen les dades i sent una de nacionalitat italiana, també és detinguda, sense que aquesta tingués cap ordre de detenció.

El tercer company detingut va ser agafat en el carrer on viu, en el barri del Raval, juntament amb la seva companya per un altre grup de mossos d'esquadra de paisà encaputxats. Un altre gran espectacle. Seguidament els pugen al seu domicili i comença l'escorcoll.

En els registres no hi han trobat cap material explosiu, ni cap altre per a la fabricació d'artefactes incendiaris, solament propaganda i material informàtic, així com magnesi per a escalar i altres objectes sense rellevància....

Passats els "assalts" domiciliaris, s'on traslladats a la comissaria de Sants, on a mitja tarda el company italià surt en llibertat, no sense haver estat interrogat per la brigada d'informació sobre el moviment anarquista Italià i per certs companys italians que en el seu moment van passar per Barcelona.

Poc després passen a declarar els altres dos companys i aquests es neguen a declarar.

A continuació reproduim una carta enviada per en Ruben des de la presó.

Us escric des del penal de Can Brians, en el mòdul 1, us faré un breu resum des d'aquest maleït dia 9 de febrer (el nostre segrest) fins a avui (15 febrer)

Tot comença a les 8:30 del matí quan un company ens desperta al meu col?lega i a mi avisant-nos que a l'Ignasi sembla ser que l'estan desallotjant de la seva casa a la Vila de la Clota. Triguem uns instants a reaccionar, però ens decidim a acudir per a solidaritzar-nos amb ell. Vam esmorzar de gust i vam baixar al carrer per a anar a la Clota, quan en un moment com si del no-res sortissin, s'aveïnen sobre nosaltres un nombre indeterminat d'agents de paisà, però encaputxats, de la brigada político-social dels mossos d'esquadra, dient-me que estic detingut per terrorista.

L'impacte és bastant brusc, ens registren contra la paret al carrer i en aquest moment perdo a la companya de vista, em fiquen en un cotxe i em diuen que les acusacions són haver incendiat un banc Sabadell i el C.I.R.E. del carrer Gran de Gràcia i que pujaran a la meva casa a registrar-la. Els dic que vull que hi sigui el meu advocat. Em pregunten quin és i al dir-los'el els quatre que hi havien amb mi riuen i expressen que això solament passa en les pel?lícules, però insisteixo que es respectin els meus 'drets'?. Bé, no importa. Em duen cap a la meva casa emmanillat, amb la caputxa posada i mirant cap a terra d'una forma bastant brusca. A la porteria ja puc aixecar el cap i m'adono de l'increïble dispositiu que havien muntat, calculo uns 14 secretes, ja que hi havien tres cotxes complets amb mi a part de 3 furgonetes antidisturbis a Av. Drassanes.

Quan vam entrar a casa veig a 6 mossos i a la companya, cosa que em tranquil?litza un xic i comença el registre enduent-se: cartells, llibres, fanzines, roba, dos ordinadors i no es van endur els gats perquè no els hi cabien. En aquests moments me'n adono que no m'havien aplicat la Llei Antiterrorista, perquè estava present la compi i a més ella ho va preguntar. A tot això ningú podia accedir ni sortir de la porteria, estava totalment presa per la brigada. Quan van acabar la seva fastigosa feina deixen a la col?lega a casa, em fiquen en un cotxe i em traslladen a la comissaria de Zona Franca, allí em fitxen i em fiquen en un calabós, aconsegueixo veure a un altre company que no era l'Ignasi i comentem la jugada i sense encara entendre'l molt bé, perquè l'ordre de segrest era sols per a l'Ignasi i per a mi, però a ell en breu el deixen sortir.

L'estada a comissaria és bastant fastigosa, en poc temps, a això de les 12 calculo, em pugen a parlar amb el cap de la brigada i amb un altre indesitjable, que amb sarcàstic riure en les seves cares de torturadors, em diuen que si vull declarar, per descomptat m'hi nego i romanc allí assegut amb aquests dos, fumant-me un cigar i havent d'escoltar preguntes com qui va ser el de l'Institut italià de cultura? i tota la resta que ha estat passant? Simplement no contesto i allí passem una estona mirant-nos i odiant-nos, almenys per la meva banda, fins que acabo de fumar, llavors esposes i cap a la cel?la. A l'endemà ens traslladen a la comissaria de les Corts, on vam passar dos dies, a tot això menjant dos sàndwichos al dia i d'allí als jutjats. A l'Ignasi el fiquen en una cel?la acompanyat, a mi incomunicat en una altra amb una porta d'acer on tan sols hi havia una finestra de reixes d'uns 40x40 cm i una segona porta de barrots (cranc). Allí passem unes hores, no recordo quantes i baixa la secretària de la jutgessa, que em comunica que no troben al meu advocat i que si volem declarar amb un d'ofici, ens hi neguem fins que no el trobin, però en realitat estava fent 'un habeas corpus'? perquè li havien dit que passaríem al jutge el diumenge, cosa que era il?legal. Mentida, suposo perquè declaréssim amb el d'ofici. Per fi arriba i vam pujar a declarar: una puta farsa, on tan sol amb indicis, no proves, el fiscal sense ni tan sols mirar-nos a la cara i sense fer cap pregunta demana per a nosaltres presó incondicional, comunicada, sense fiança a esperes de judici. L'advocat atenint-se a la nostra situació reclama la llibertat condicional amb fiança, ja que no existeix risc de fugida ni obstaculització de la investigació, ja que estava finalitzada i, com no, la jutgessa de guàrdia del numero 3 decreta la petició del fiscal, i directament per al talego de la Model.

En el moment de ficar-nos en el furgó hi ha un poc de maltractaments, empenyent-nos amb els braços aixecats, emmanillats, cap a enrere i tapant-nos la boca al veure que fora ens esperaven els nostres companys/es i bastonegen la furgoneta. Aquesta es dirigeix a la Model com si d'un ral?li es tractés, donant-nos cops al no poder-nos subjectar. A l'arribar a la Model, el tracte que rebem és, sens dubte, el de presos polítics, en dues hores ens canvien dues vegades de cel?la d'ingrés, no ens deixen relacionar-nos amb altres preventius. Es pot notar quan hem de passar al metge, a l'assistent, a l'educador o a la professora, ho fem sols, quan els altres ho fan en grup. Al següent dia, quan el cas passa davant el jutge d'instrucció 13, no només es reafirma en denegar-nos la llibertat, si no que a més apliquen dispersió i em traslladen a Can Brians, on un carceller en un to fastigosament irònic em diu: 'quines paradoxes que té la vida, ahir posant bombes al CIRE i avui estàs entre reixes'?. Jo li dic que respecti la presumpció d'innocència i que no estic jutjat, i em diu: 'tu ets d'aquests que parla de la brutalitat dels carcellers, doncs ara la sentiràs en els teus propis ossos'?.

Fins ara el càstig físic no l'he sofert, el moral bastant, ja que continuament ens menyspreen com si no fóssim persones i no negaré, no puc descansar bé. Per les nits contínuament sommio, bé tinc malsons, amb la detenció i us recordo a vosaltres companys/es, els quals esteu aquí fora, a la meva família, però em dóna forces saber que continueu lluitant com nosaltres ho farem aquí en les masmorres de l'estat, on sabem que aquí no és el nostre lloc, el nostre lloc està fora, amb vosaltres resistint i tirant cap a endavant, cap a la llibertat que trobarem sent fermes i constants. Superant qualsevol barrera que ens posi l'estat, autoorganitzant-nos i lluitant. Ni brigades político socials, ni els jutjats, ni les presons acabaràn amb l'Anarquía, si ja no ho han aconseguit, mai podran.

Tan sols demanar-vos que continueu, que ens doneu suport doncs ho necessitem per a no caure. Sabem que sortirem en poc temps, no ens poden tenir aquí si tenen un poc de vergonya i que sortim depèn tant que s'apliqui la maleïda legalitat com que la lluita que es dugui fora: protesteu, crideu i resistiu (si voleu)

Des del mòdul 1 del penal de Can Brians.

SALUT I ANARQUIA !!

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/236808/index.php
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/241169/index.php