Els trets de la guàrdia civil i la policia marroquí maten 15 persones, la resta mor de fam. Comencen les manifestacions i protestes a diversos punts d'Andalusia i també a Barcelona.

Barcelona.- Les morts a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla no es paren de succeir, essent el fruit de la política d'Europa fortalesa impulsada des de la Unió Europea i executada amb duresa pel govern espanyol. Les tanques de seguretat, els sistemes de videovigilància i els centenars d'agents de la guàrdia civil, la policia i l'exèrcit han convertit aquestes fronteres en veritables murs de la vergonya, tal i com han estat anomenats per diverses organitzacions i entitats humanitàries. Hem de recordar que l'any passat es varen invertir prop de 24 milions d'euros per tal d'aconseguir que aquests murs fossin infranquejables. El creuament del Sàhara
La desesperació porta a milers de persones, no ja a creuar aquestes tanques, sinó que també arriben a caminar milers de quilòmetres per atravessar les extenses àrees desèrtiques del Sàhara central i occidental durant mesos, passant gana, sed i morint en l'intent en diversos casos. Un cop arribats a les inmediacions de les ciutats de Ceuta i Melilla, s'organitzen en grups de centenars per aconseguir atravessar la tanca.
Construeixen escales de forma artesanal, planifiquen i estructuren el com i quan realitzaran el salt. Entre aquests grups s'hi troben en ocasions mares amb els seus nadons a les esquenes. Quan s'inicia un assalt la guàrdia civil triga pocs segons a assabentar-se'n, i aleshores es quan comença un veritable infern. Desenes de persones atrapades entre filferros, esgarrintxant-se literalment la carn amb les punxes clavades, que al mateix temps han d'esquivar i evitar l'impacte de les pilotes de goma llançades a centenars, i en alguns casos del foc real de bala. El resultat ja el coneixem, una veritable carnisseria amb centenars de ferits, i fins avui, prop d'una quinzena de morts.

La macabra ruta de retorn al desert
Els que no aconsegueixen creuar la valla, o els que són literalment "caçats" per la policia espanyola o marroquina, hauran de passar un veritable drama. Són emmanillats i tancats a calabossos, després són conduïts fins autocars, on segueixen emmanillats i en alguns casos lligats a les butaques. Els condueixen en direcció sud, fins a prop de la frontera amb Algèria, àmpliament militaritzada. Allí, enmig d'una zona desèrtica molt allunyada de nuclis urbans són abandonats.
En el seu intent de sobreviure proven de creuar la frontera però són tirotejats per soldats algerians, intenten remuntar en direcció nord i són tirotejats pels soldats marroquins. Molts dels que allí es queden per la impossibilitar de desplaçar-se acaben literalment deshidratats i desnudrits per la manca d'aigua i aliments. Ja n'han mort un mínim de 24 segons Metges sense Fronteres.

Les mobilitzacions de protesta
El passat divendres al vespre tingué lloc a Barcelona, al Pla de Palau, la segona mobilització per denunciar els assassinats que fins ara s'han produit. Ja se n'havia fet una altra el dissabte anterior a Sant Jaume. S'hi varen reunir tan sols un centenar de persones, tot i que signaven la convocatòria diverses Federacions d'ONG's catalanes. Davant de la Delegació del Govern a Catalunya, es va recordar el paper executor del govern espanyol. El proper diumenge 16 d'octubre a les 12h a la plaça Sant Jaume s'ha convocat una nova manifestació, per part dels grups de suport als immigrants, i que s'espera sigui més multitudinària. També s'han fet altres actes de protesta a ciutats andaluses, com ara a Sevilla.

Contra-Infos 11/10/05