Manifest del International Action Center

1 Setembre 2005'Cada hora que passa veiem i escoltem noves dades de l'horror i devastació que l'huracà Katrina ha deixat al seu pas. El que fa més xocants aquestes imatges és constatar que tanta mort i destrucció s'haurien pogut evitar.

Gairebé totes les morts i destrucció causades per l'huracà són el resultat directe de la negligència criminal de l'administració Bush. Nombrosos informes i articles de premsa van pronosticar una crisi com aquesta i molt poc, si quelcom, es va fer.
Assumint que els desastres naturals estan fora del nostre control, la preparació per a desastres esperats o previstos és quelcom que sí podem controlar. Els desastres naturals no tenen perquè convertir-se en catàstrofes si s'elaboren plans per avançat amb la finalitat de protegir les persones i les seves cases, però aquests plans no existien.

No es poden discutir els efectes d'aquesta catàstrofe sense fer notar que aquells que més l'han patit son persones de color. El 70 per cent dels residents de Nova Orleans son Negres, igual que la major part de les persones que habiten a l'entorn de l'àrea afectada per l'huracà. El fet que no es preparés res per a llur evacuació, que no es pensés en les seves necessitats bàsiques enmig de l'huracà, i que fins i tot ara hagin estat abandonades i ignorades pel govern, mostra el racisme latent a la societat dels Estats Units d'Amèrica i al cor de les polítiques de George W. Bush. La negligència criminal manifestada en tots els nivells del govern abans i durant aquesta crisis envia un clar missatge que, a per aquells que són al poder, les vides dels pobres i, especialment si aquests pobres són Negres, no valen absolutament res.

El President Bush ha derivat fons necessaris per a preparar-nos per aquest tipus de desastres naturals al finançament d'una guerra de conquesta a l'Iraq. I ho va fer malgrat els advertiments que l'Agència Federal per a la Gestió de les Emergències (FEMA, en les seves sigles en anglès) ja va efectuar l'any 2001. A l'edició del Houston Chronicle del 1 de Desembre de 2001 es podia llegir: 'Nova Orleans s'enfonsa. La seva principal protecció en front dels huracans, el delta del riu Mississippi, s'erosiona ràpidament, deixant la històrica en una situació molt perillosa propera al desastre ... Tan vulnerable, de fet, que enguany la FEMA ha classificat el perill potencial a New Orleans entre els tres desastres catastròfics més probables als que s'enfronta aquest país.'?

L'administració Bush coneixia el perill i també com fer-li front. Però va escollir fer poc o no fer res. De fet va retallar els pressupostos per a mesures preventives i d'emergència, deixant la gent de la regió sense protecció davant l'inevitable desastre. Ara amb la destrucció de Nova Orleans i de nombroses poblacions veïnes, desenes de milers de persones estan sense aigua, aliments i electricitat. S'han destrossat milers de cases i el nombre de morts continua creixent.

Aquest és un desastre sense precedents. �s la gent pobre i la classe treballadora i, en particular, els pobres de color, qui més esta patint d'aquest desastre.

Sense preparació

Veient les imatges del desastre queda ben clar que no hi havia cap pla per a evacuar la regió, tot i que tot-hom sabia, incloent les autoritats i els meteoròlegs federals que s'acostava un huracà d'enorme magnitud.

Per a la gent gran, els discapacitats i els pobres no s'havia previst res, ni evacuació ni refugi. Va ser un 'campi qui pugui'? i tots els que no van tenir la possibilitat de fugir o els mitjans de finançar-se la pròpia evacuació van quedar en perill de mort. No es va preparar res per a més de 100.000 persones de Nova Orleans ' el 20 % de la població i fonamentalment la part més pobra de la població. Els que no tenien cotxe, ni tarja de crèdit ni reserves d'hotel no tenien més alternativa que quedar-se a casa i enfrontar la inundació que s'apropava. El nombre de morts augmenta i cada cop és més aparent quan poc preocupat està el govern per les vides humanes i en especial per les vides del pobres i dels treballadors.

Moltes accions obvies es podien haver fet i s'haurien d'haver fet si el govern sentís alguna preocupació per les vides de les persones. S'haurien pogut utilitzar trens, avions, autobusos i altres mitjans de transport per a evacuar la gent. Els palaus firals i de convencions, els hotels i els dormitoris de les universitats escampats per tota la regió s'haurien pogut preparar per allotjar els evacuats. El govern utilitza tots els seus recursos per a expropiar les propietats de la gent treballadora si són necessàries per als projectes de les grans empreses. Aquesta era una bona oportunitat per a utilitzar aquests recursos en benefici de les persones.

Com que no hi havia cap pla d'evacuació, més de 20.000 persones es van apilotar al Superdome sense menjar, protecció, aigua o serveis mèdics. Segons The New York Times, 'el dimecres, la pudor era esbalaïdora. Muntanyes de bosses de plàstic blanc atapeïdes de brossa es torraven al sol de Louisiana a l'entrada principal del Superdome, sorprenent els que intentaven entrar a l'estadi un cop rescatats de balcons i terrats. La pudor dels lavabos encara era més fastigosa. Els residus s'escampaven per corredors i sales, barrejats amb fang i restes de menjar.'?

Els vídeos disponibles (vegeu al final) mostren quan desesperada era la situació 'gent sense menjar, aigua i medicines. Els cossos s'apilaven als carrers. El govern havia abandonat absolutament la gent.

Només una immediata intervenció federal a gran escala pot alleujar la situació. El govern té accés a stocks de menjar i medicaments i disposa d'avions de càrrega i helicòpters per a distribuir-los. Però l'administració ha escollit no actuar mentre la gent es mor.

Retallant la preparació per a emergències per a finançar la guerra i la reducció d'impostos als rics

Sabent que un huracà d'aquesta força era inevitable, l'administració Bush va retallar el pressupost del U.S. Army Corps of Engineers a la zona en 71,2 milions de dòlars. Això va eliminar els projectes de protecció davant huracans i inundacions i un estudi per a determinar com s'havia de protegir la regió davant un huracà de categoria 5 a l'escala Saffir-Simpson (http://www.nhc.noaa.gov/aboutsshs.shtml). Aquesta retallada pressupostària formava part d'una iniciativa de Bush per a reduir programes essencials i així poder finançar la reducció d'impostos al més rics i l'ocupació d'Iraq.

Comparar aquest retall pressupostari de 71 milions de dòlars amb els 1.700 milions de dòlars recaptats dels impostos dels contribuents de Louisiana per a destinar-los a finançar la guerra a l'Iraq proporciona un altre exemple de com l'aposta de Bush per una guerra sense fi posa en perill la població americana.

L'edició del 30 d'Agost del Editor and Publisher revelava que no es realitzarien una sèrie de projectes valorats en 250 milions de dòlars que el US Army Corps of Engineers considerava essencials i que consistien en protegir les costes del delta, elevar els dics i construir estacions de bombeig. 'El USACE mai va intentar ocultar el fet que la pressió per a captar diners per a la guerra a l'Iraq i per a la seguretat simultàniament a la reducció d'impostos eren la raó de la cancel·lació.

'L'estació d'huracans de l'any 2004 va ser la pitjor en dècades. Malgrat això, la passada primavera el govern federal va efectuar la reducció més gran de la història en el finançament de les mesures de prevenció i control d'huracans i inundacions a Nova Orleans.'?

Els equips i els especialistes en emergències es van enviar a l'Iraq

La Guardia Nacional, que és el cos que s'hauria de desplegar habitualment per ajudar en evacuacions i en mitigacions de desastres, no pot respondre degudament perquè el 40% dels efectius de la Guardia Nacional de Mississippi i el 35% dels de la Guardia Nacional de Louisiana són a l'Iraq. Igual passa amb els seu equipement, incloent dotzenes de vehicles amfibis, humvees, proveidors de combustible i generadors, tots ells essencials per a gestionar aquests tipus d'emergències.

Segons el Washington Post, "amb milers dels seus soldats lluitant a l'Iraq, els estats afectats per l'huracà Katrina tenien dificultats per a reunir forces per a missions de rescat i seguretat ' reclutant a bandes i equips de purificació d'aigua de l'exèrcit, entre d'altres unitats, i demanant ajuda d'estats llunyans i de militars a la reserva."

Molts dels membres de la Guardia Nacional també són tècnics en emergències mèdiques i bombers. Haurien d'estar a cas per tal d'ajudar els seus veïns a recuperar-se del desastre i no a l'Iraq mantenint una ocupació il·legal.

El menyspreu pel medi ambient ha agreujat el desastre

Les inundacions han estat més greus per l'eliminació dels aiguamolls, que proporcionen una protecció natural. L'administració Bush ha retirat la protecció federal de més de 8 milions d'hectàrees d'aiguamolls. L'administració Bush ha demostrat una total indiferència per la vida humana i ha menyspreat la legislació internacional al refusar ratificar del Protocol de Kyoto, un tractat signat pels Estats Units i 83 altres nacions amb la finalitat de limitar les emissions dels gasos que causen l'escalfament global, però que els Estats Units d'Amèrica no han ratificat, contràriament al que han fet 155 estats (http://unfccc.int/files/essential_background/kyoto_protocol/application/...)

Sir David King, l'assessor científic en cap del govern britànic, ha manifestat que l'escalfament global pot ser responsable de la devastació causada per l'huracà Katrina. "La creixent intensitat dels huracans s'associa amb el canvi climàtic. Sabem des de 1987 que la intensitat dels huracans està en relació amb la temperatura de la superfície del mar i sabem que, durant els darrers 15 a 20 anys, la temperatura d ela superfície del mar en aquestes regions ha augmentat en 0,5 ºC. Així que és fàcil concloure que la creixent intensitat dels huracans està associada al canvi climàtic."

La pèrdua de vides és evitable ' Cuba, un model per a les Nacions Unides

La massiva pèrdua de vides a Louisiana i Mississippi es podia haver evitat si aquells que prenen les decisions haguessin estat interessats en finançar mesures de protecció davant d'emergències en comptes de gastar els diners dels contribuents en l aguerra i l'ocupació. Cuba està ubicada enmig de la trajectòria de molts huracans i, malgrat això, la pèrdua de vides és mínima, perquè el govern té sistemes operatius per a facilitar evacuacions ordenades, subministrar refugi d'emergència, i tenir cura de la gent gran, els discapacitats i els pobres.

L'any 2001, quan l'huracà Michelle, una tempesta de categoria 4, va atacar l'illa amb vents de 200 km/h i grans inundacions, es van evacuar més de 700.000 persones. Només cinc cubans van perdre la vida com a conseqüència del Michelle.

El Setembre de 2004, Cuba va resistir l'Ivan, el cinquè huracà més potent que mai ha atacat el Carib, amb vents de més de 200 km/h. Cuba va evacuar casi 2 milions de persones 'més del 15% de tota la seva població. Cent mil persones es van evacuar durant les primeres tres hores. Un increïble 78 per cent dels evacuats va ser allotjat a cases particulars. Els escolars internats també es van evacuar. Fins i tot es van evacuar animals estabulats i aus de corral. No es va produir ni una sola mort. Les Nacions Unides van declarar-ho un model de preparació per a desastres.

Cuba, un país bloquejat i aïllat pels Estats Units d'Amèrica durant 45 anys va ser capaç d'evacuar milions de persones de forma ordenada sense pèrdua de vides. Els desastres naturals no tenen perquè convertir-se en catàstrofes.

Els beneficis del petroli

Més enllà de l'horrible pèrdua de vides i cases a la regió, la gent treballadora arreu patirà uns preus del combustible més cars, mentre les companyies petroleres assoleixen beneficis rècord. D'un preu de partida de 3 dòlars per galó en alguns indrets la gasolina ja es paga a 5 dòlars per galó.

Posar al mercat el petroli de la Reserva Estratègica podria compensar fàcilment la pèrdua d'operativitat de les refineries de la regió. Gairebé 700 milions de barrils de petroli estan emmagatzemats en formacions salines subterrànies a la costa del Golf a Texas i a Louisiana. Aquesta reserva es va establir per a esmorteir el mercat del petroli durant episodis de manca d'abastiment energètic o altres emergències. No obrir aquestes reserves al mercat només fa que mantenir alts els preus dels combustibles i assegurar enormes beneficis a les companyies petroleres.

Mentre George W. Bush i els seus amics de les empreses petroleres es fan cada cop més rics amb els augments de preu dels combustibles, la gent treballadora, que ja pateix la política econòmica de l'administració Bush, ha de gastar una part més gran dels seus ingressos en comprar combustible per anar a treballar o portar els fills a l'escola.

Venezuela ofereix ajuda mentre Washington no actua

El President Hugo Chavez de Venezuela ha demostrat més preocupació per a la gent treballadora i pobra dels Estats Units d'Amèrica que George Bush. Chavez ha anunciat que Venezuela oferirà gasolina a preu de cost als pobres a través de la seva cadena de gasolineres Citgo.

També ha ofert enviar més d'un milió de dòlars en combustible, menjar i equipament a la regió. A més a més, el govern de Venezuela està oferint dos hospitals mòbils, cadascun amb capacitat d'atendre 150 persones, 120 especialistes en operacions de rescat, 10 plantes de purificació d'aigua, 18 generadors elèctrics de 850 KW cadascun, 20 tones d'aigua embotellada i 50 tones de menjar envasat.

Un portaveu del Departament d'Estat ha manifestat que desconeixia l'oferiment de Venezuela, però el va qualificar de 'contraproduent'?.

El veritable saqueig: l'administració Bush roba a la classe treballadora per a finançar la guerra i la cobdícia de les grans corporacions.

En comptes de centrar-se en la negligència criminal dels governs federal i estatals, molts mitjans de comunicació estan informant que el veritable perill són els saqueigs. En un intent de distreure la població de les polítiques de l'administració Bush, molts noticiaris es dediquen a demonitzar les víctimes. Fent una crida descarada al racisme, aquells a qui s'acusa de saquejadors són, sempre i sense excepció, mascles de raça negra.

Desenes de milers de persones han estat abandonades per una actuació política negligent. Monts no tenen menjar, aigua fresca, aliments infantils ni medicines, i els govern ha refusat proporcionar ajuda per les necessitats més bàsiques.

Els veritables saquejadors no són la gent famèlica que agafa el que necessita d'un supermercat abandonat. El veritable crim és l'acció d'un govern que els ha abandonat en aquesta situació perquè ha posat la guerra i els beneficis de les grans corporacions per damunt de les necessitats de les persones. El règim Bush ha saquejat milers de milions de dòlars de les classes treballadores, retallant i eliminant programes que satisfeien necessitats bàsiques i robant els fons de les agències que tenen la responsabilitat de prevenir desastres naturals per a finançar una guerra de conquesta contra el poble d'Iraq. Hi ha efectivament perillosos saquejadors, però aquests són Bush, Cheney i Rumsfeld, no la gent pobre de Nova Orleans que intenta alimentar les seves famílies. �s clar que l'administració Bush està posant cada cop més en perill la població dels Estats Units d'Amèrica reduint cada cop més les prestacions socials, el manteniment de les infrastructures i els programes de protecció ambiental.

Diners per ales necessitats de la gent, no per a la guerra!

�s l'administració Bush i les grans corporacions a les que serveix qui són directament responsables del desastre i ells i no a gent treballadora de la regió hauria de ser responsable de la reconstrucció i de proporcionar ajuda. En un discurs el dimecres, el President Bush va dir, 'els nostres cors i les nostres pregàries són amb els nostres amics els ciutadans de la costa del Golf que tant han sofert per causa de l'huracà Katrina.'? Però la gent de la regió necessita menjar, vestits, acolliment i treball, no cor s ni pregàries.

I somreia mentre deia, 'La reconstrucció durarà anys,'? però no va oferir cap pla per aquesta reconstrucció. Els habitants de la regió necessiten, i en tenen el dret, a quelcom més que retòrica buida i somriures sense contingut. Aquesta crisi reclama una mobilització nacional que faci front a les necessitats i que faciliti els esforços per a la reconstrucció. El desastre va més enllà de l'àmbit que poden gestionar les autoritats locals o les ONGs; el govern federal ha d'utilitzar tots els seus recursos 'que ara es destinen a la guerra- per a proporcionar ajuda immediata i a més llarg termini.

Fem una crida a l'administració Bush a que: