El company Franki de Terrassa ha estat condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per l'Audiència Provincial de Barcelona pels delictes d'ultratges a espanya, atemptat a l'autoritat i desordres públics.

A continuació podeu llegir una carta que ha escrit a la gent per explicar la seva situació, per agrair les mostres de solidaritat rebudes i per continuar demanant que es mantingui el compromís amb la lluita i les persones repressaliades.

Recordem que s'està preparant una Manifestació que recorrerà els carrers de Terrassa pel dissabte 14 de maig vinent (19 h. Plaça Vella).
QU�? VOLEN AQUESTA GENT???

Salut i resistència!!!
Hola família, sóc en Franki de Terrassa. Aquesta vegada no us escric com a cap dels col?lectius dels quals participo normalment. Avui us escric en nom meu i ho faig per explicar-vos la meva situació, per agrair les mostres de solidaritat rebudes i per continuar demanant-vos que mantingueu el compromís amb la lluita i les persones repressaliades.
Companyes i companys, diuen que em volen empresonar. Em volen fer complir dos anys i set mesos de presó per uns fets que no van quedar demostrats durant el judici que em van fer. Diuen que em volen empresonar per intentar despenjar la bandera espanyola del balcó i agredir a quatre agents de la policia municipal.
Companyes i companys, totes sabem que aquesta no és la veritat. Va ser un judici polític el que em va condemnar i un jutge que era fiscal militar durant la dictadura el que va dictar la sentència. El que volen empresonar és la dissidència, els crits que qüestionin el sistema establert i posin de relleu les seves contradiccions.
Amb aquesta sentència el que intenten és castigar les lluites de les quals participo, l'okupació, la lluita per la llibertat dels i les preses, la denúncia de la precarietat laboral i social, la lluita contra els abusos de poder i la repressió,... i la manera assembleària i solidària de com les portem a la pràctica.
Avui, el meu ingrés a presó es troba en mans d'un ex-militar que realitza judicis a Terrassa o en mans d'un tribunal de Madrid al qual anem a dir-li a través d'un recurs que han incomplert les seves pròpies lleis de forma sistemàtica judici rere judici. Per tant, espero que algun dia existeixi la justícia real, i mentrestant permeteu-me que dubti completament de la justícia actual i que no tingui cap esperança de que els que s'entossudeixen en empresonar-me desisteixin.
Com ja he dit no sols van a per mi, hi ha altres casos repressius tant a la vila com arreu. A Terrassa tenim varis judicis pendents els dos més destacats són: 32 persones que van ser detingudes durant un desallotjament i que els demanen cinc anys de presó per cadascuna. I un company i una companya que els acusen d'haver participat en la recuperació del material que es trobava dins d'una casa okupada que havia estat desallotjada i que la policia va dissoldre amb una càrrega. Els demanen sis i dos anys de presó respectivament.
I arreu tenim els companys i companyes repressaliats durant els varis dotzes d'octubre a Sants. Els companys detinguts i torturats pels mossos a Torà. Els tres joves de Gràcia esperant el judici a l'Audiència nacional. Els joves de Cornellà i Hospitalet detinguts i torturats per la brigada d'informació el 4 d'octubre passat. Els desallotjaments i repressió a l'okupació a Sabadell, a Manresa, als diferents pobles i barris de Barcelona.... I uns quants casos més que em deixo, això sí, sense oblidar els meus companys i amics terrassencs, Zígor i Laura, actualment presos a Albacete i Múrcia, i la resta de persones preses per les seves conviccions polítiques.
Aquests casos no els he anomenat en va, són exemples que ens demostren que la lluita és manté viva, que la lluita continua. I és en aquests punts de resistència i en molts d'altres d'on sorgeixen les mostres de solidaritat que estic rebent. I és precisament això el que a mi per sobre de tot m'omple de veritat i fa que no em senti sol, i saber que si en algun moment em poden fallar les forces, si en algun moment puc dubtar, vosaltres-nosaltres sereu el punt on recolzar-me.
Família, companys i companyes, ja em poden prendre el megàfon, intentar tancar-me, el que vulguin, que no els ho posaré fàcil,... No he arribat fins aquí perquè fos un joc, tot al contrari, sempre n'he estat conscient, i abandonant perdríem la lluita. Per tant ara i sempre continuaré cridant : NO EM FARAN CREURE!!! LA LLUITA �?S L'�?NIC CAMÍ!!!
Ens continuem veient al carrer, a les manis, a les assemblees, les accions, les xerrades, i també a les festes, concerts, kafetes,... Un petó i una abraçada revolucionària des de Terrassa.

Franki. Can Beltza. Terrassa. Dimecres 20 d'abril del 2005

VISCA EL POBLE ORGANITZAT!!!
VISCA LA LLUITA ANTICAPITALISTA!!!
SENSE JUSTÍCIA NO HI HA PAU!!!