Posicionament estudiantil contra el tractat per una Constitució Europea, centrant-se en els efectes d'aquest respecte la política educativa, i cridant a la Jornada de Lluita descentralitzada convocada per la setmana prèvia al 20-F, especialment el dia 17 de febrer.
Estudiants Contra la Constitució Europea aplega diverses organitzacions, assemblees de facultat i Plataformes universitàries contra la Constitució Europea.
En breu, més informació sobre les diverses convocatòries previstes. Descarrega-te'l i fes-lo córrer. Estudiants contra la Constitució Europea

El proper 20 de febrer la Constitució Europea es sotmet a referèndum, des de fa temps un seguit de persones, organitzacions, col·lectius, i moviments socials treballen per difondre la seva postura de rebuig a aquest tractat, en bona part aplegades dins de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea. Tot plegat, per tal de difondre què amaga aquest text i per aconseguir la victòria del NO en un referèndum no vinculant (és a dir, que no obliga al govern espanyol) davant d'una suposada Constitució que en realitat és un tractat entre diversos estats.

Els i les estudiants, majoritàriament joves, també volem donar a conèixer els efectes d'aquest Tractat i demés polítiques sobre el sistema educatiu públic, i que són absolutament contraris a la idea de benestar i progrés que se'ns vol transmetre. En aquest context, cal destacar les analogies entre el Tractat i la reforma universitària coneguda com a Procés de Bolonya cap a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) o bé amb la marginació de l'escola pública que duem anys patint:

Les referències sobre educació al tractat són poques i tot i la seva solemnitat, no ofereixen garanties ni mecanismes d'execució:
>>Es reconeix el dret a l'educació, a l'accés a la formació professional i a rebre gratuïtament l'ensenyament obligatori (art II-74). També reconeix el dret a un ensenyament conforme a les conviccions religioses de les famílies.
>>Es pretén un sistema educatiu homologable a escala europea, que fomenti la mobilitat d'estudiants i professorat i que reconegui als estats membre els estudis cursats arreu. S'introdueix també la implantació de models educatius no presencials (art. III-282). Respecte a la Formació Professional, el tractat en vol fomentar l'accés destacant la necessitat de formar persones capacitades per la mobilitat i la reconversió professional constant (art. III-283).

En tots els casos, l'ordenament jurídic estatal s'encarregarà de desenvolupar les lleis marc que establiran les mesures necessàries per al seu compliment. Per entendre l'abast i el significat d'aquestes mesures cal contextualitzar-les amb la restat del tractat i amb la orientació que prenen diversos actors com ara la Organització Mundial de Comerç (OMC) a través dels seus Acords Generals sobre Comerç de Serveis (AGCS) o la Comissió Europea a través del projecte de Directiva Bolkenstein:

 Aquest articulat no és més que una enumeració de drets (a l'apartat de llibertats d'altra banda) sense mecanismes coactius que n'assegurin el seu compliment. A tall d'exemple, la mateixa Constitució Espanyola reconeix uns drets que a la pràctica no exercim;
 No especifica el període d'escolarització obligatòria mentre s'impulsa la política de "dèficit zero", eliminant de facto qualsevol política social que pretengui ser efectiva com ara la plena ocupació o la prestació de serveis gratuïts;
 Es substitueix el concepte de "serveis públics" per "serveis econòmics d'interès general", els quals "reconeix i respecta l'accés a aquests" (art. II-96). L'AGCS o bé la Directiva Bolkenstein, tenen com a únic objectiu la liberalització d'aquests per tal de crear nous i atractius mercats, arribant al paroxisme de sancionar als propis estats si posen traves al lliure comerç de serveis; al mateix tractat es refereix a la liberalització de serveis (art. III-148);
 Es reconeix la possibilitat d'un model educatiu confessional, alhora que el Tractat reconeix com a interlocutors socials a entitats religioses, on destaca el Vaticà, i conseqüentment, l'OPUS DEI;
 Es fomenta la lliure mobilitat estudiantil i docent sense tenir en compte les diverses realitats dels sistemes educatius. Així, s'avança en l'elitització de l'educació i la obertura de la universitat a models de finançament competititus i de gestió empresarial;
 Conseqüentment, presenciem la desaparició de titulacions sota criteris mercantilistes. De facto, el maig d'enguany se'ns imposaran a l'estat espanyol les noves titulacions de l'EEES, que segueixen els dictats de la Comissió Europea, la mateixa institució responsable d'aquesta suposada Constitució;
 Es potencia l'educació a distància, que dominen corporacions transnacionals. L'EEES preveu substituir part del professorat per aquests paquets educatius, que d'altra banda seguirem pagant els estudiants i la classe treballadora;
 No hi ha garanties del manteniment dels trets lingüístics i culturals propis. El tractat ens remet a la voluntat dels estats espanyol i francès. En aquest marc uniformitzador, les nacions sense estat com ara els Països Catalans requerim d'aquestes garanties per a configurar el nostre propi model educatiu.

D'altra banda, el tractat regula que és l'economia social de lliure mercat altament competitiva (art. I-3.3) el model econòmic de la Unió Europea. Destaca valors com ara la competitivitat, la reconversió professional, la flexibilitat laboral o l'adaptabilitat al món del treball com a motors de desenvolupament de la UE(art. III-203). Substitueix el dret al treball pel dret a treballar (art. II-75). Es precaritza, doncs, a la classe treballadora, especialment a les dones i al jovent: tota la disminució en despesa socials repercutirà en les nostres societats eminentment patriarcals sobre les espatlles de les dones i també afectarà a les noies en edat estudiantil que tendiran, probablement, a deixar d'estudiar per tal de contribuir en el suport de la "família".

A més d'aquests efectes, el Tractat militaritza a la Unió Europea, supeditant-la a l'OTAN i destacant la necessitat d'augmentar la despesa en defensa; Es reconeix la "guerra preventiva"; Nega el dret d'autodeterminació als pobles europeus, la oficialitat de les llengües no estatals i regula el colonialisme; Blinda el model neoliberal degut a la necessitat d'acord entre els 25 estats membres per a la reforma del Tractat i Crea una ciutadania de segona com la de "resident de llarga durada".

En definitiva; transnacionals i institucions antidemocràtiques com el Banc Central Europeu o la Comissió Europea -altament influenciades pels lobbies empresarials- estan dictant progressivament el marc que necessiten per a perpetuar el model capitalista imperant; i per a configurar una "ciutadania" passiva, acrítica, consumista, individualista i competitiva. L'educació no està escapant d'aquest procés d'eradicació del -d'altra banda insuficient- model de l'Estat de Benestar i es configura un model educatiu que parteixi dels mateixos valors que reclama el mercat de treball.

Per tot això, els i les estudiants, també hem de mostrar el nostre rebuig a aquest tractat i a aquest procés de globalització neoliberal que patim. Així doncs, fem una crida a participar activament en totes les activitats previstes i a organitzar-se de cara la Jornada de Lluita convocada pel 17 de febrer a les aules.

Per un sistema educatiu públic, científic, popular, laic, no sexista, respectuós amb el medi, català i de qualitat,
Per una Europa dels drets socials i dels pobles,

NO a AQUESTA CONSTITUCIÃ? EUROPEA