Són nombroses les persones que han acabat pagant petites multes per encartellar, o assistint a judicis on els agents municipals acusaven d'agressió o atemptat a l'autoritat. Potser dels casos més sonats el podem trobar en el judici celebrat fa un any, quan un militant independentista, després de rebre una brutal pallissa per part de dos agents en plena Rambla, fou acusat ell mateix i posteriorment condemnat per resistència a l'autoritat. Però en són molts altres, els casos que acaben comportant penes i multes. Un petit degoteig d'assetjament que cerca el cansament i el debilitament del compromís social. S'imposen, doncs, respostes fermes de solidaritat i de suport mutu.
No dubtarem en continuar acusant públicament aquest govern municipal de fomentar un model policial que ens recorda massa les formes dels Mossos d'Esquadra. No és d'estranyar, doncs, que el traspàs d'agents, a la ciutat, d'un cos a un altre, sigui també una realitat.

Així mateix, volem denunciar l'apropiació dels espais de resposta i debat social que ha vingut fent l'ajuntament des de llavors. La Mesa Cívica de Girona, com a primer embrió d'una xarxa de contra poder popular, era un espai deslliurat de la tutela de l'ajuntament. Però el consistori, de sempre, ha procurat reconvertir i manipular aquest tipus experiències per tal que no fossin un estorb. �s així com iniciaríem el recompte de les cases okupes desallotjades, dels espais per joves aturats indefinidament (Marfà), dels espais parasitats (Consell de Joventut)... tot plegat contribuint a fer de Girona una ciutat més adormida i on la repressió obtingui menys respostes.

Les xifres avalen aquest raonament. El nombre d'acomiadaments del 2003 a Catalunya per EROs son les més altes des del 96, afectant a 10.712 treballadors/es, un 24% més que el 2002. Els tancaments i les deslocalitzacions a les comarques gironines d'aquests mesos ho han posat ben bé de manifest: Levis, Panasonic, Tybor, Gassol...

Anem cap a la desertització industrial, a generalitzar la precarietat i a que les empreses que queden ho facin amb un retrocés generalitzat de les condicions de treball on es paradigmàtica la deslocalització i l'utilització de ma d'obra immigrant en negre. La precarietat supera ja el 40% del total de contractes mentre que d'ells el 60% son de menys de 3 mesos. En el 2003 es fan més de 160000 contractes temporals a les comarques gironines per 25000 d'indefinits.

�s necessari posar en marxa un moviment general contra la precarietat. Un moviment que tingui per base una xarxa unitària de tots els sectors i col·lectius afectats. Un moviment que sigui capaç de sensibilitzar i mobilitzar la població. Un moviment que permeti visualitzar les precarietats, donant veu als que no tenen veu. Que augmenti la capacitat de donar respostes solidàries davant les agressions socials, que prengui iniciatives de mobilització que penetrin en la societat.

Ens sobren raons per continuar denunciant la repressió desfermada contra els treballadors i treballadores, també contra aquells que treballen en moviments polítics i socials rupturistes a la ciutat.