La Plataforma d'Oposició als Transvasaments (POT) ha presentat l'inici d'un moviment per aconseguir el retorn de les aigües del Ter trasvasades a Barcelona i també impedir el transvasament transfronterer, del tot insostenible, del riu Roine a partir de la presentació d'un informe del membre de la POT Ignasi Sivillà.

En quest estudi, titulat "A Catalunya sobren embassaments", hi ha el càlcul dels recursos hídrics existents a les conques internes de Catalunya i s'hi defensa la bona gestió dels pantans actuals dins l'estratègia de la nova cultura de l'aigua. Les conques internes de Catalunya tenen suficients recursos hídrics sempre que existeixi una bona gestió dels embassaments que hi ha actualment fent els desembassaments adeqüats a temps i amb previsió. Però la gestió no és racional ja que les empreses hidroelèctriques gestionen la política d'embassaments mitjançant concessions de fa molts anys en comptes de ser gestionada per l'Agència Catalana d'Aigua.

Dins aquesta política irracional i insostenible de mala gestió de les conques interiors hi va haver el transvasament del Ter. Amb els actuals recursos hídrics i l'aplicació d'una nova cultura de l'aigua la POT es planteja el retorn de l'aigua del Ter cap a la seva pròpia conca natural.

Els canvis demogràfics i d'ús de les aigües a partir de la revolució industrial productivista, amb un augment determinat de poblament a l'entorn de les indústries, van provocar desequilibris social i ecologicament insostenibles, amb una molt important contaminació dels aqüífers interiors, i finalment una forta pressió al litoral. L'ocupació de cada conca hidrogàfica mai hauria hagut de superar la capacitat de càrrega sobre el seu propi territori.

Per això si continuem augmentant l'oferta d'aigua de manera artificial, amb els transvasaments i les dessaladores, solament fem augmentar la pressió sobre cada conca i provoquem un desequilibri insostenible que ja ha tocat sostre. Les dessaladores no són necessàries ni convenients ja que solament constitueixen un reclam per poder augmentar l'oferta d'aigua.

Davant hipotètiques emergències climàriques de sequera extrema sempre queda el recurs per l'aigua de boca d'utilitzar els bancs d'aigua: adquisió de l'aigua necessària a les empreses hidroelèctriques o l'ús d'aigües desrinades al regadiu i a les indústries, eliminant tot ús superflu com les piscines, parcs aquàtics i els camps de golf.

La recuperació de les aigües de la conca del Ter haurà d'anar necessàriament acompanyada d'un canvi de política general que requilibri el territori, la pressió de poblament i la regeneració dels aqüífers ja que no pot haver-hi més creixement que sigui social i ecològicament insostenibles. El mateix cal dir per la conca del Llobregat.
La intel·ligència humana haurà de reequilibrar el caos de creixement existent. Altrament la natura s'encarregarà sense dubte de fer-ho però els moviments socials nèixent justament davant la indolència, la ineficacia, la inconsciència i la tolerància excessiva de l'Estat amb aquest caos insostenible per intentar evitar situacions pitjors.

POT - Plataforma d'Oposició als Transvasaments - Girona 28-07-04