Cada dia desallotgen espais okupats en la Barcelona del Fòrum.
Cada dia la Hamsa Resisteix, Miles de viviendas resistirà, altres ho faran també. I d'aquestes resistències naixerà una dignitat viscuda.

Vivim un moment en que sembla que l'única protesta possible és el gest simbòlic, la mobilització estètica, la 'tornada-cap-a-casa'? després de la manifestació massiva per a deixar-se analitzar pels pseudoanalistes polítics, la renúncia a acabar de 'reblar el clau'? i deixar que el sistema de partits gestioni la mobilització encetada des de baix...
Vivim aquest moment, és cert, però també en vivim un altre. Un moment en què un petit grup de gent pot invertir aquesta tendència a la mobilització tova i mediatitzada. Un moment en què algú irromp en aquests escenaris de rebel?lió soft i compromet la seva vida i aposta per a una desobediència permanent i física als embats del poder. Un moment on un grup de gent posa el seu cos, el seu temps, les seves ganes, en una experiència de resistència i desafiament.

Resistència i desafiament: podrien semblar mentida en aquesta Barcelona de consens plastificat, de diàlegs-monòleg, de fòrums per a concloure que els de dalt són els únics que poden exercir la guerra de classes. Però no són mentida ni tampoc veritat oficial. I és per trencar el conjur que li hem de donar valor als més de 90 dies que un grup de gent porta tancada al centre social autogestionat hamsa per a fer front a un desallotjament on l'estratègia de desgast està en el primer punt del full de ruta de polítics, jutges, policies i especuladors.

No és la primera vegada que la gent dels centres socials viu aquest tipus d'experiències desgastants i alhora enfortidores. Però la memòria curta dels moviments massa sovint premia els gestos efectistes i en canvi fàcilment s'oblida l'experiència acumulada en les resistències contra els desallotjaments.

El poder és feliç quan sotmet la protesta social al terreny del virtual, quan és capaç de ritualitzar el malestar social i portar-lo al seu terreny: tots estem contra la guerra. Però el poder s'inquieta quan un grupet de gent se'n surt del guió marcat pels guionistes d'aquesta pel?lícula de sèrie B que és la Barcelona marca registrada: nosaltres sabem en quin bàndol de la guerra social ens trobem.

Per això durant 93 dies -i els que falten- dilata l'execució del desallotjament, per això els polítics progressistes del tripartit fan com si la Hamsa no existís, per això els acadèmics de torn no destaquen la resistència i sabotatge a l'especulació practicada a la Hamsa com 'una nova forma emergent d'acció col?lectiva'?.

Hi ha gent tancada des de fa tres mesos a l'Hamsa, hi ha més gent que recolza aquesta decisió i que està preparada per a escampar accions per la ciutat per a denunciar el desallotjament. Hi ha gent que no es resigna. �s per aquesta força concentrada i també difusa que el desallotjament no s'executa. No ho oblidem.

93 dies de resistència no són tres mesos, són 93 dies, un darrera l'altre, amb totes les seves hores i minuts, i aquesta experiència té un valor que el poder vol silenciar. Mala feina seria si a més també el silenciéssim nosaltres.

Cada dia desallotgen espais okupats en la Barcelona del Fòrum.
Cada dia la Hamsa Resisteix, Miles de viviendas resistirà, altres ho faran també. I d'aquestes resistències naixerà una dignitat viscuda.

Amics del conflicte. Barcelona, 1 de juliol 2004.
Mira també:
www.csoa-hamsa.tk

font: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/102187/index.php