Violència de gènere: Quan els plans que es proposen són insuficients:

El 18 d'Abril es va publicar en la secció de Debat del Diari El País dos articles relacionats amb la violència contra les dones signats per Na Montserrat Comas 'Dret a la vida i a la llibertat'? i N'Amparo Moreno Sardà 'Violència viril'?.
L'article de Montserrat Comas es fa ressò de les mesures engegades contra la violència domèstica (modificacions penals, ordre de protecció, el proper seguiment dels agressors mitjançant polseres electròniques'?) ressaltant que totes aquestes mesures no duen aparellades dotacions econòmiques suficients ni augment de personal, que les facin realment efectives.
Per la seva banda l'article d'Amparo Moreno, feia referència que les reaccions violentes d'alguns homes contra les dones estan relacionades amb el model de masculinitat valorat com superior, el que ella denomina 'la mentida primigènia'? és a dir l'afirmació que existeixen uns éssers humans superiors a uns altres per raça, sexe, edat, religió, llengua'? Aquesta 'mentida primigènia'? de superioritat que nomena Amparo Moreno, va originar, al nostre entendre, el que diguem el sistema patriarcal, sostingut sobre l'asimetria de poder entre homes i dones i inculcat de generació en generació a través dels mecanismes tradicionals socialització.

Moltes i molts de els/las professionals que treballen diàriament amb la violència domèstica, comparteixen l'opinió d'aquestes dues autores. Nosaltres considerem a més que si indaguem un poc en la gènesi d'aquest sistema patriarcal arribem inexcusablement a l'existència d'un model social, econòmic, ideològic i polític que és el que el manté i perpetua: la mercantilització a través de diferents etapes (esclavitud, feudalisme'?) fins arribar al sistema capitalista i imperialista actual; sistema que sosté el seu poder mitjançant l'opressió, explotació i dominació d'unes persones sobre unes altres, d'uns pobles sobre uns altres, d'unes religions sobre unes altres i, com no, d'un gènere sobre un altre.

Aquest sistema capitalista és el que consentix i perpetua:
- que s'utilitzi la mà d'obra femenina quan li sigui necessari al sistema per a incrementar la productivitat, rebaixar els salaris i augmentar la taxa de benefici del gran capital
- que es consideri que sol és important el treball remunerat
- que el treball que la dona realitza destinat al manteniment i reproducció dels/les treballadors/es, no es consideri 'treball'? malgrat que és ella qui manté la vida i el funcionament de totes les comunitats
- que fins i tot aquelles dones que accedeixen a llocs de treball remunerat topin amb el sostre de vidre que els impedeix la formació i la promoció dintre de l'empresa.
- que la conciliació de la vida laboral i familiar sigui en realitat paper mullat en la majoria de les empreses i organismes.

Però existeix actualment altre tema important que fa del sistema capitalista actual la principal trava per a la superació de l'asimetria entre gèneres. Es tracta de les constants retallades pressupostaries en inversió social: educació, sanitat, serveis socials, atenció de persones majors, atenció de persones amb capacitats diferents, centres especialitzats per a tractament de toxicomanies'? Aquestes retallades i eliminació de recursos per part d'un sistema econòmic sense peus ni cap per als/les usuaris/as, però amb un objectiu econòmic clar, provoquen que de nou les dones romanguem a casa per falta de recursos públics i gratuïts per a la cura d'ancians, menors, persones amb discapacitats, persones amb addiccions etc. Si la dona torna a la llar per a ocupar-se de les tasques que caldria que realitze l'administració pública, torna a dependre econòmicament de la seva parella i a estar de nou sotmesa.

L'atenció social que tant propugnava publicitàriament l'incipient estat de benestar al qual preteníem arribar, ha estat avortada en mans de mercantillistes que no presten cap atenció a les necessitats humanes llevat que els produeixin beneficis, i deixen les necessitats en mans de les famílies, concretament en mans de la dona.

Però no han bastat les retallades de pressupost i l'eliminació de recursos i professionals en l'atenció social, molt més perniciós està sent el que ells nomenen la externalizació dels serveis i que clarament és una privatització dels recursos socials. D'un temps a ara les/els professionals de l'àmbit social (sanitat, educació, mesures judicials, centres de menors, centres de dones, centres de discapacitats, serveis socials'?) es troben amb que, de cop i volta, passen a ser part d'una empresa privada que, en la majoria de les ocasions, ni tan sols prové del camp professional del que s'ha d'ocupar. A més aquestes empreses es beneficien del treball de les/els professionals gestionant un servei pagat per tota la ciutadania però sense reinvertir els beneficis de nou en el servei. �s a dir, detrauen d'un servei públic un benefici que no reinverteixen en millorar la qualitat de l'atenció al ciutadà/a, espoliant, per tant, el servei. Això ve ocorrent també en l'àrea de l'atenció i tractament a dones víctimes de violència domèstica, on els recursos que estan funcionant (cases d'acollida, centres d'informació, residències materno-infantils'?) passen a les mans d'empreses privades que poden provenir perfectament de l'àmbit de la construcció o la informàtica.

Qualsevol persona amb dos dits de front pot pensar ¿i d'on trauran el benefici aquestes empreses si el seu 'negoci'? no produeix beneficis?. L'Administració, tan sensible a les necessitats humanes, els abona una quantitat mitjançant subcontrata i l'empresa gestiona el servei, el qual funciona únicament gràcies al bon fer professional de les/els treballadores/és. Per a l'obtenció del benefici empresarial llavors no hi ha més opció que reduir costos del servei i costos salarials, perquè s'entén que a les usuàries d'aquests serveis no se'ls pot cobrar.

Com resultat de tota aquesta maniobra que també rep el nom de Nous Models de Gestió dels Serveis Socials, ens trobem amb professionals d'àmplia experiència i currículum en la matèria de la violència de gènere, que reben un salari i unes condicions laborals inferiors a les que rebrien si foren part directament de l'administració per a la qual, en definitiva, treballen. Han d'adaptar el seu quefer en la intervenció i la seva ètica professional, a les directrius d'uns gerents que sols volen entendre de costos i beneficis i que en moltes ocasions tenen objectius que no van a l'una amb l'atenció que es realitza amb les usuàries. Aquesta mercantillització de les necessitats i els problemes humans provoca que d'una banda les professionals es vegin impossibilitades per a realitzar el seu treball correctament, apareix la síndrome de bournout, (síndrome del professional cremat) molt típic de professionals que treballen en aquests camps amb limitacions i impotència per a solucionar les demandes plantejades (limitacions que, d'altra banda, són impossibles de superar perquè són consubstancials a la lògica mercantillista) Aquestes professionals acaben abandonat aquest camp de treball després de molts anys d'experiència, i les empreses contracten a altres professionals que, de segur tindran menor experiència i formació en l'àrea i també acaben abandonant. Es trenca així el principi necessari de creació d'equips interdisciplinaris, especialitzats i consolidats per a la lluita contra aquesta lacra que tant preocupa a l'Administració.

Per altra banda, no hi ha dubte que sota aquestes condicions de retallades, directrius empresarials en lloc de professionals, riscs psicosocials a nivell de salut laboral i fugida de professionals, els serveis d'atenció a víctimes de violència domèstica poden empitjorar la seva atenció notablement.
Per tant, al parlar de mesures per a combatre la violència de gènere i els femicidis, compartim com tots/es la idea que cal engegar mesures que, des de la perspectiva del model ecològic, abastin totes les àrees del sistema/problema: prevenció primària, secundària i terciària, modificacions jurídiques, mesures punitives, sistemes d'alarma, tractament per a agressors, suports per a les víctimes'?

Però sobretot considerem que són necessaris:
? Recursos, serveis i prestacions per a intervenir amb les víctimes, amb els seus fills i la seva xarxa en general.
? Recursos que han de ser gestionats públicament perquè l'atenció social és un dret social adquirit i han de ser finançats pel conjunt de la població.
? Serveis de qualitat amb professionals suficients i de llarga experiència i formació que treballin en equips interdisciplinaris consolidats
? Aquestes professionals han de tenir unes condicions laborals dignes que els permetin mantenir-se econòmicament i els evitin els riscos psicosocials característics de les persones que treballen amb usuaris/as en situacions d'estrès i risc.

Partim de la idea bàsica que en la vigència del sistema patriarcal i de l'asimetria de poder entre gèneres, es troba el sistema social i econòmic capitalista i que es concreta en opressió, explotació i dominació d'un sexe per l'altre (com treballadora, com mestressa, com objecte sexual, com ciutadana subordinada, com reproductora de mà d'obra'?)
Per tant per a lluitar contra els femicidis a més d'atacar al sistema patriarcal des de les seves arrels, gens millor que evitar tot besllum de mercantillització capitalista en el tractament, prevenció i rehabilitació de les víctimes de la violència de gènere. No es pot atallar un problema buscant com solució el mateix element que ho origina.

Aprofitant la futura elaboració d'una Llei Integral contra la violència de gènere proposada pel nou govern del PSOE, i mentre no disposem del contrapoder nacional i de gènere suficient, assenyalaríem com millora en aquest tema que a més de crear-se nous serveis d'atenció i dotar-los de personal i mitjans econòmics suficients, es realitze una avaluació i seguiment, de les condicions dels serveis i de les professionals que ja estan funcionant.
Proposem també que si realment es vol acabar amb la violència de gènere s'acabi primer amb les privatitzacions dels serveis públics (inclosos els d'atenció a dones) que poden arribar a produir l'anomenat maltractament institucional i es posi fi a la mercantillització dels drets socials dels/les ciutadans/es.

Encarna Canet Benavent. Treballadora Social especialitzada en violència domèstica.
Antoni Infante. Candidatura d'Unitat Popular. CUP