Com molta gent ja sap, la notícia del possible cop d'estat és falsa. Demanem disculpes per la patinada.

Recomano la lectura del correu de Vicent Partal que publica avui El Punt en referència a aquest rumor:

"Dels bons usos del mail (i dels dolents)
La revolta democràtica de dissabte es va basar en les noves tecnologies. En tota mena de webs, en cadenes immenses de correu electrònic i, sobretot, en missatges immediats als telèfons mòbils. Això explica, entre altres coses, el desconcert dels partits polítics i de molts càrrecs institucionals que es preguntaven d'on havia eixit tota aquella gent. No era la primer vegada que passava...
Les manifestacions contra la guerra, les d'ara fa un any, ja van ser desencadenades a través d'un mecanisme bastant semblant. Ara, però, s'hi va sumar l'eficàcia espectacular dels SMS. Les companyies de mòbils afirmen que dissabte van enviar un vint per cent més de missatges que un dia normal. No m'estranya. Jo en vaig rebre set o vuit i no sé qui me'ls va enviar. Els guarde. I quan descansem una miqueta tots plegats ja miraré de trucar als amables comunicants i esbrinar qui són. L'entusiasme pel mail i l'SMS es va desfermar diumenge a la nit i dilluns, sobretot entre els partits polítics d'esquerres. Ja n'hi ha un que ha encarregat la creació d'una base de dades amb mòbils als quals poder enviar missatges. Esperem que no abusen.

Tanmateix aquest entusiasme l'hauríem de refrenar també una mica. Ahir al matí a Barcelona i a Madrid, sobretot en aquestes dues ciutats, van circular de nou els missatges, en aquest cas els correus electrònics, però ara amb un rumor gratuït, malintencionat com a mínim. Diguem-ho clar: algú es va inventar una trola monumental i la va fer circular.

La trola en qüestió era el relat d'un presumpte cop d'estat que el Partit Popular, segons aquesta versió tan intencionada, hauria volgut fer la nit de dissabte a diumenge. En algunes versions del correu s'afirma que provenia de la cadena Ser. De fet havia estat penjat en un fòrum de la cadena Ser, que ni de bon tros és el mateix que dir que era de l'equip de redacció d'aquesta emissora. I a partir d'ací van començar a córrer tota mena de rumors i d'alarmes. Cada cop més alarmades.
L'anàlisi del correu electrònic en qüestió era senzilla i demolidora. Només calia conèixer una miqueta la Constitució espanyola per adonar-se que la historieta no tenia ni cap ni peus. S'hi afirmava que el rei d'Espanya havia salvat la situació negant-se (supose que en un gest heroic...) a signar un decret d'excepció. A part de l'hagiografia borbònica, una altra vegada, només cal llegir l'article 116 de la Constitució espanyola per a comprovar que l'estat d'excepció l'ha de declarar el govern, previ coneixement del Parlament. Estalvie al lector la rocambolesca seqüència que explicava i els vés i torna del ministre Acebes, que, segons aquest mail fals, s'hauria passat el dia pegant voltes amunt i avall de Madrid a la Sarsuela i sant tornem-hi.

Per quin motiu tanta gent se'l va creure ahir aquest mail i es va alarmar amb el seu contingut? A parer meu simplement perquè mentir tant com ha mentit el govern del PP té com a conseqüència que qualsevol cosa esdevé creïble. Pedro Almodóvar, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, fins i tot en va parlar en públic, provocant un curiós efecte de credibilitat aparent per a una història que no s'aguantava.

Al final d'aquesta pel·lícula allò que és substancial és que l'única arma que tenim per a guiar-nos enmig de tot aquest batibull és l'esperit crític i una certa serenitat. Ser escèptics, vaja. Si no em falla la memòria Joan Fuster ho definia així: «Ser escèptic és equivalent a proclamar un sentit crític davant totes les coses.» Doncs això.

Vicent Partal