L'Església Catòlica ha emès recentment, a través de la Conferència Episcopal Espanyola, comunicats culpant dels casos de violència domèstica a l'alliberament sexual de les dones, qualificant d'immoralitat l'homosexualitat, el divorci, les parelles de fet, i penalitzant moralment l'adopció per part de parelles no heterosexuals, en contra dels drets dels infants.

Nosaltres els ciutadans laïcs, ateus, o senzillament contraris a la conducta de l'Església Catòlica, volem mostrar el nostre rebuig a aquestes conductes hipòcrites i reaccionaries, contràries a la societat actual, renunciant formalment a la nostra pertinença imposada a través d'un acte religiós com és el baptisme cristià. Des d'aquí us animem a tots els que encara esteu batejats a renunciar de formar part d'aquesta macabra secta.

Què és l'apostasia?

L'apostasia és la renúncia a la fe cristiana rebuda per mitjà del baptisme. �s a dir, la renúncia explícita i voluntària a les creences i dogmes de l'Església que són rebudes en el baptisme, encara que l'interessat no tinga consciència ni posseïsca capacitat crítica per a decidir. Per extensió l'apostasia també pot considerar-se en general com l'abandó de la religió que es professa.

L'apostasia és l'únic mitjà a què l'Església Catòlica reconeix validesa perquè una persona batejada puga deixar de pertànyer a ella de forma voluntària, ja que l'allunyament de la pràctica, en absència d'una manifestació formal de rebuig de la fe, no comportaria per a l'Església cap situació especial, i d'altra banda l'expulsió del si de l'Església per part de les autoritats religioses pertinents sense ser sol·licitada per l'interessat no constitueix apostasia, sinó excomunió.

Per què apostatar?

Aquesta iniciativa està destinada a promoure l'apostasia entre persones batejades per l'Església Catòlica o altres confessions cristianes, però que en realitat no es consideren creients i que desitgen exercir el seu dret a deixar de pertànyer formalment a qualsevol d'aquestes confessions.

La raó d'aquesta iniciativa, a la qual pot sumar-se qualsevol ciutadà que haja sigut prèviament batejat, es déu al fet que en la nostra societat i degut més a una tradició que a profundes creences personals, la majoria de les persones van ser batejades en la seua infància, és a dir adscrites a una confessió religiosa, habitualment l'Església Catòlica, a una edat en què ni disposaven de capacitat per a valorar el significat d'eixe acte, ni d'autonomia personal suficient per a prendre les seues pròpies decisions, per la qual cosa en abastar l'edat adulta es troben pertanyent activa o passivament a una confessió que ells no han triat, amb la qual no s'identifiquen i que a més no els proporciona cap satisfacció.

En canvi les confessions sí es beneficien d'aquesta circumstància, ja que gràcies als registres de baptisme fan augmentar artificiosament el seu nombre de fidels en les estadístiques per a poder obtenir majors avantatges socials, sense preocupar-los massa la integritat de les creences d'eixos fidels ni si les seues pràctiques es corresponen realment amb la seua suposada condició.

Emparant-se en aquests tipus de subterfugis, governs de distint signe han afavorit reiteradament a l'Església Catòlica amb l'argument que la majoria de la població pertany a una confessió religiosa, sense tenir en compte que gran part dels ciutadans no sols no s'han pronunciat públicament mai sobre aqueixa qüestió des que van abastar la seua majoria d'edat legal, sinó que l'article 16.2 de la Constitució Espanyola prohibeix explícitament qualsevol possible requeriment obligatori de declarar respecte d'això.

Elegir la pròpia adscripció ideològica o religiosa és un dret inqüestionable de tots els ciutadans, reconegut legalment en distints apartats de l'article 16 de la Constitució Espanyola i arreplegat en l'article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans, per això encoratgem a aquells que no es consideren creients a expressar les seues idees i, en cas que ho desitgen, a manifestar el seu dret a deixar de pertànyer a l'Església Catòlica o a qualsevol altra confessió religiosa, mitjançant l'exercici de l'apostasia.

Per a aquells que considerem la llibertat com un bé suprem, l'adscripció d'una persona a una confessió religiosa des del moment mateix del naixement, sense cap intervenció de la seua voluntat, és una infàmia que només es manté en vigor a causa d'una tradició social que no disposa d'alternatives laiques per culpa de la desídia de l'Administració, i per l'interés de l'Església a unflar el seu nombre de fidels en les estadístiques per a obtenir majors beneficis lligats a una suposada representativitat social que no respon a la realitat.

Nosaltres entenem que apostatar no és necessàriament un acte ofensiu ni de desconsideració cap a ningú, ja que reconéixer la condició pròpia, per a aquells que no comparteixen la fe de l'Església i no volen que aquesta obtinga profit de la seua indiferència, és senzillament un acte de responsabilitat propi d'un esperit lliure i compromés.

Què cal fer per a apostatar?

L'apostasia no té cap valor legal, però per a obtenir la declaració d'apostasia per part de l'Església Catòlica cal sol·licitar-la per mitjà d'algun procediment que siga adequat i explícit. Considerem que la forma més senzilla de fer-ho és enviant una carta (tens ací el model) per correu certificat a la seu de la diòcesi a què pertanga la parròquia on es va rebre el baptisme, indicant en l'exterior del sobre "Referència: Apostasia". Es poden trobar les adreces de totes les diócesis de l'Estat espanyol, així com els noms dels bisbes, en http://www.conferenciaepiscopal.es/diocesis/diocesis.htm.

�s recomanable afegir al costat del formulari de declaració una fotocòpia del DNI, i indicar alguna adreça o una altra forma de contacte, siga telèfon, fax, e-mail... perquè solen contestar per a verificar l'autenticitat de la sol·licitud... i aprofitar la circumstància per a tractar de convéncer a l'interessat que renuncie a les seues pretensions.

També pot ser útil aconseguir una còpia de la partida de baptisme, on constarà el nom de la parròquia i la data exacta del bateig. En el cas que no es conega la parròquia pot ser d'utilitat indicar la data aproximada del bateig i la població on es va realitzar.

Com saber si l'Església ens ha reconegut la condició d'apòstata?

Transcorregut un temps prudencial, és recomanable acudir a la parròquia on es va rebre el baptisme i comprovar si en el marge d'observacions (dades marginals) han anotat la nostra voluntat d'apostatar. En el cas que no siga així podem repetir la nostra visita després de cert temps. Si continuaren sense reconéixer el nostre desig d'apostatar podríem recórrer a una declaració notarial que tindria validesa civil al marge del que opinara l'Església.

[ Textos extrets de Col·lectiu Lambda via bcn-imc ]

Podeu trobar molta més informació a: http://riba.yatros.com/apostasia.htm