Article aparegut al darrer número del periòdic popular l'Accent on es relaten els casos dels expedients a la UAB, la visita de Jaime Matas a la UIB i els estatuts antidemocràtics de les universitats UMH (Elx, Oriola) i UPV (València): "Redacció, Barcelona.- El darrer trimestre de 2003 s'ha tancat amb una onada de criminalització dels moviments estudiantils crítics en general, i en concret, dels independentistes al conjunt dels Països Catalans.

Expedients a la UAB

El 3 de desembre passat uns 300 estudiants es van manifestar fins al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (Vallès Occidental). El motiu era protestar contra els expedients que l'equip de govern havia imposat a 20 estudiants, membres de les assemblees de facultat, des del curs anterior. Aquests, havien accedit de manera pacífica en un claustre que votava els nous estatuts de la universitat fet que violava les pròpies decisions de la institució doncs s'havia declarat insubmisa a la nova llei espanyola d'universitats (LOU). Els expedients, de caràcter arbitrari, es basaven en un reglament d'una llei franquista redactada el 1954.

Després de la manifestació i l'entrega de les 2000 firmes recollides fonts de l'equip rectoral van deixar entreveure que els expedients es tancarien amb amonestacions privades. Tot i això, en un comunicat posterior van amenaçar en obrir-ne de nous a causa de les protestes en dos actes a finals de desembre, una conferència del president de Ferrocarrils i un col·loqui entre els directors de campanya de tots els partits parlamentaris principatins.

Apartheid ideològic a la UIB

El propassat 15 de desembre el president de la comunitat autònoma balear Jaime Matas va realitzar una conferència a la Universitat de les Illes Balears (Mallorca). Aquesta, organitzada per l'organització estudiantil NOU tancava un cicle dedicat a l'entorn polític insular. En motiu de la visita del dirigent autonòmic, la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) va organitzar una concentració a l'exterior de l'edifici. Quan la protesta finalitzà alguns dels estudiants concentrats intentaren entrar a la sala d'actes on s'havia de desenvolupar la xerrada tot i que foren registrats i en molts casos se'ls restringia l'entrada per motius estètics i ideològics. La selecció dels estudiants que podien entrar fou portada a terme per personal de seguretat amb la complicitat del vice-rector d'estudiants Joan Antoni Mesquida. Els intents per accedir a la sala foren durament reprimits i fins a quatre estudiants hagueren de rebre atenció mèdica. D'altra banda, es denuncià la presència de policies de paisà armats a l'interior del recinte, fet que des del rectorat s'havia assegurat que no succeiria. Finalment, la conferència se celebrà tot i certes interrupcions per part dels pocs estudiants que hi havien pogut entrar que reclamaven el lliure accés a tot aquell que ho desitgés.

Estatuts antidemocràtics a la UPV i UMH

Dos dels centres d'ensenyament superior al País Valencià, la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) compten amb uns dels estatuts més regressius respecte l'estudiantat. En ambdós casos es prohibeix el dret d'associació. A més, a la UMH s'arriba a prohibir el dret de reunió per a temes extra-acadèmics així com la penjada de cartells que no siguin els oficials de la institució. El cas de la UMH, amb facultats a Oriola, Elx, Altea i Sant Joan d' Alacant esdevé el més flagrant d'autoritarisme a la universitat. Un exemple clar del talant d'aquest centre és el fet que els actes que portà a terme la CEPC a la UMH durant el primer trimestre s'hagueren de celebrar en un cas en una classe de manera clandestina mentre que en un altre a la gespa del campus. Aquest fet fou causat per la prohibició expressa de cedir una aula per part de la Delegació d'Estudiants, òrgan totalment controlat pel rector.

L'UMH nasqué de la mà Partido Popular, amb un l'objectiu de poder controlar alguna de les universitats publiques del País Valencià en un moment en que l'enfrontament amb la resta era molt acusat.

---------

[`] L'Accent, el Periòdic popular dels Països Catalans.

[L'Accent el podeu trobar en més de 300 punts de distribució dels Països Catalans]