Familiars d'afusellats pel franquisme demanen la revisió de les sentències


Els familiars de 65 gironins afusellats en els anys 1939-1943 per sentències de mort dictades pels Consell de Guerra franquistes que van seguir l'ocupació feixista del febrer del 39 han presentat avui davant de la Sala Militar del Tribunal Suprem una petició de revisió d'aquests processos judicials.

En tots els casos (que es concentren en 50 sentències) varen ser afusellats sota l'acusació de "rebel·lió militar" o "adhesió a la rebel·lió militar". Aquest és l'argument de la defensa dels familiars dels afusellats, Sebastià Salellas, per demanar la revisió del cas. Els membres dels comitès revolucionaris no van ser rebels, al revés, van ser els que es mantingueren fidels als resultats de les eleccions de 1936 i al règim republicà vigent. En la consulta dels expedients judicials d'aquests afusellaments a un se li posa la pell de gallina. El gruix dels casos que ara es demana que siguin revisats són consells de guerra de la primavera i l'estiu de 1939. Processos sumaríssims que s'originaven per denúncies de dues o tres persones del poble (majoritàriament amb ofici "propietaris") que indicaven les persones que havien conformat el Comitè Revolucionari de la població. Les denunciades eren detingudes i sotmeses a un judici amb quinze o vint persones més, que venien de pobles diferents, i en poc menys d'una hora el cas era vist per a sentència. En la majoria dels casos no hi havia ni tan sols defensa o en el millor dels casos un militar que demanava la "máxima clemencia del tribunal".

Amb aquests procediments no pas fruit de les actuacions de la guerra sinó com a peces d'una repressió terriblement calculada i cruenta contra població indefensa "en temps de pau" , el règim franquista va pentinar tots els nostres pobles i va detenir-ne i condemnar la majoria de persones que sense tenir a veure amb "actes de sang" havien format part dels Comitès Revolucionaris o de Guerra.

Amb aquesta revisió que ara es demana els familiars volen que la justícia espanyola reconegui el seu "error" i declari que els seus pares, avis o germans no haurien d'haver estat assassinats.

Lluny encara d'aquesta resolució, de moment en els pròxims mesos la Sala Militar del Tribunal Suprem espanyol haurà de decidir una fase preliminar, si admet a tràmit aquestes demandes.

Elsud.org

Torna a dalt