Llegeixo a VilaWeb que el Col·legi de Farmaceutics de Barcelona ha editat una guia de l'ús terapèutic del cannabis. Trobo especialment curiós que mentre els especialistes en desmitifiquen i promocionen l'ús, l'hipocresia imperant va en el camí contrari, bona mostra n'és aquesta frase extreta de la guia: "En el nostre país no està permès l'ús terapèutic del cànnabis. Malgrat aquesta important premissa, des del Col·legi de Farmacèutics sabem que hi ha un nombre important de pacients que estan consumint la substància amb aquesta finalitat."

A l'apartat d'indicacions, podem llegir:

• Esclerosi múltiple i problemes de medul·la espinal: contra el dolor, espasmes i estiraments musculars.
  

• Càncer i VIH/SIDA: dolor; vòmits i nàusees com a efectes secundaris de la quimioteràpia, la radioteràpia i la medicació antiretroviral; com a estimulant de la gana.
  

• Dolors crònics d'origen nerviós.
  

• Síndrome de Guilles de Tourette: ajuda a aturar els tics.
  

No són suficients aquests casos per legalitzar-ne l'ús terapèutic? De la mateixa manera que s'utilitzen els opiacis des de fa algunes dècades de forma legal, perquè no es pot utilitzar una medicació sense tants i terribles efectes secundaris? Suposo que si una gran corporació no en treu cap benefici no hi ha cap motiu per fer-ho. Recordo que el cannabis amb finalitats terapèutiques no és res més que marihuana i que es pot cultivar (article en castellà) sense gaires maldecaps i menys costos.

A l'apartat de dosificació només parlen d'infusió, inhalació o ingestió i apunten: �s molt difícil establir una bona pauta de dosificació. No m'ho explico, precisament una manera de controlar molt millor la dosi és fumant. Entenc perfectament que no es pot receptar a un pacient de càncer de pulmó que fumi (qualsevol cosa) però en molts altres casos és un sistema perfectament vàlid. Dic que no m'ho explico perquè és un sistema que permet notar els efectes de manera pràcticament instantània i controlar-los molt millor.

En qualsevol cas, és una bona iniciativa!