La Unió Europea està intentant reduir a una sola candidatura les dues propostes que han presentat els seus països membres: Cadarache o Vandellòs. Finalment sembla que la decisió es prendrà demà 26 de Novembre de 2003 en el Consell de Ministres de Competitivitat.

El seu eslògan "Energia neta pel planeta" suposa una visió totalment esbiaixada del projecte ITER, per dues raons: l'ITER no serà net i a més a més no produirà gens d'electricitat. En comptes d'això, produirà de 30.000 a 40.000 tones de residus radioactius, i emetrà una enorme quantitat de triti, causant de càncer, malalties congènites i danys genètics. Un cop més no ens han consultat res de res.

Ecologistes en Acció continua denunciant la irracionalitat del projecte ITER.

El reactor de fusió ITER: una fantasia d'alta tecnologia perillosa i cara

Davant les notícies aparegudes en el tram final de decisió de la Unió Europea sobre les candidatures per acollir l'ITER, Ecologistes en Acció recorda las raons per oposar-se a la realització immediata d'aquest projecte.

El Centro de Investigaciones Energéticas y Medio-Ambientales (CIEMAT) és l'organisme que ha proposat Vandellòs, a la comarca del Baix Camp, per a l'emplaçament de l'ITER, competint amb altres tres propostes de Japó, Canadà i França. Aquest projecte implica destinar 4.500 milions de euros per a la construcció d'un reactor experimental de fusió. El procés internacional de selecció per a determinar quin país allotjarà el reactor ITER ha de concloure abans que s'acabi l'any 2003. El socis actuals inclouen la Unió Europea, Japó, la Federació Russa, els Estats Units d'Amèrica, Xina, Corea del Sud i Canadà.

La Unió Europea està intentant reduir a una sola candidatura les dues propostes que han presentat els seus països membres: Cadarache o Vandellòs. Finalment sembla que la decisió es prendrà el 27 de Novembre de 2003 en el Consell de Ministres de Competitivitat.

La posició d'Ecologistes en Acció és ben clara: ens oposem al projecte ITER - sigui quin sigui el seu emplaçament- perquè la fusió nuclear - en el cas hipotètic que algun dia demostri la seva viabilitat per a generar electricitat- no és una energia neta, és molt més cara que produir electricitat amb combustibles fòssils i és una energia de generació absolutament centralitzada.

RECORDEM QUE LA POBLACIÃ? NO HA ESTAT INFORMADA ADEQUADAMENT

L'eslògan "Energia neta per al planeta" suposa una visió totalment esbiaixada del projecte ITER, per dues raons: l'ITER no serà net i a més a més no produirà gens d'electricitat. En comptes d'això, l'ITER produirà de 30.000 a 40.000 tones de residus radioactius, i emetrà una enorme quantitat de triti, un element radioactiu, que causa càncer, malalties congènites i danys genètics si l'absorbeix el cos humà.

El reactor ITER no produirà gens d'electricitat ja que es tracta d'un enginy experimental. Es necessitaran, si més no, dues generacions de reactors experimentals ' incloent l'ITER - abans de poder construir un prototip de reactor comercial. Això suposa uns 50 anys. Per raons mediambientals i econòmiques, el futur del planeta dependrà de la millora de l'eficiència energètica i de l'aportació de les energies renovables. Aquí és on s'han d'aplicar els fons per a la investigació, no a la fusió nuclear.

RECORDEM QUE EL PROJECTE NO PRODUIRÃ? ELECTRICITAT NI SIGNIFICARÃ? CAP APORTACIÃ? A LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÃ?TIC

El reactor ITER és purament experimental i no produirà gens d'electricitat, ans al contrari, en consumirà en grans quantitats -- al voltant de 100 megawatts de potència de base per a refrigerar les bobines superconductores que contenen el plasma al reactor i 500 megawatts per a escalfar el plasma en pulsacions de tres segons vàries vegades al dia, una quantitat d'electricitat equivalent a la que consumeix una ciutat com Tarragona. Després de 50 anys d'investigació, els diversos projectes de reactors de fusió encara no han estat capaços de generar ni l'electricitat que consumeixen. Manquen 50 anys més com a mínim per tal d'aconseguir un reactor de fusió comercial, si és que això pot arribar a aconseguir-se algun cop.

El que ara es necessita -i amb urgència- és posar en pràctica les mesures d'eficiència energètica i de generació d'energies netes que ens permetin reduir les emissions d'efecte hivernacle, tant a Catalunya com a Espanya, que, segons les darreres dades, superen en un 38% les emissions de l'any 1990, quan el compromís que Espanya va adquirir al signar el Protocol de Kioto és que - en l'horitzó de l'any 2010- les emissions d'aquests gasos no augmentarien més d'un 15% respecte a 1990. Hi ha alternatives més barates, netes i segures que l'energia nuclear de fusió: hi ha programes de gestió de la demanda, hi ha energies renovables i hi ha producció conjunta de calor i electricitat amb plantes d'alta eficiència.

No tenim temps per esperar 50 anys, ni tampoc tenim cap motiu per llençar el mínim de 450 milions '? (recordem que el govern ha pujat la seva oferta a 920 milions, un 20% del cost total del projecte) que el país receptor ha d'aportar durant els deu anys de construcció del reactor.

RECORDEM QUE EL PROJECTE GENERARÃ? RESIDUS RADIOACTIUS

L'energia nuclear de fusió no és una energia neta. La reacció de fusió produirà grans quantitats de radiació neutrònica d'alta energia, que tornarà radioactius els components estructurals del reactor. El desballestament definitiu de l'ITER - que s'efectuarà entre 30 i 70 anys després del final de la seva vida activa, cap a l'any 2068 o el 2108 -- produirà de 30.000 a 40.000 tones de residus radioactius. Durarà uns sis anys i, per tant, no finalitzarà fins al 2074 o 2114, segons la durada del període de latència després de la desactivació.

Un 80% dels materials activats -- uns 6.000 m3 o 24.000 tones, en el millor dels casos -- necessitaran uns 100 anys per a que la seva radioactivitat decaigui fins a nivells similars a la radioactivitat natural de fons. El restant 20% -- aproximadament 1.500 m3 o 6.000 tones -- requeriran un emmagatzematge per un període de temps no definit. Això podria efectuar-se en el mateix emplaçament del ITER o en altres instal·lacions degudament aprovades per a allotjar residus radioactius de llarga durada.

RECORDEM EL PERILL DE CONTAMINACIÃ? RADIOACTIVA

De forma quotidiana o accidental, l'ITER emetrà triti radioactiu, augmentant el risc de càncer entre la població exposada.

El ITER utilitzarà de 15 a 20 quilograms de gas triti elemental durant els 20 anys de vida operativa. El triti és un isòtop radioactiu que emet radiació beta i pot causar càncer, malalties congènites o danys genètics si s'ingereix. Un gram de triti emet al voltant de 10.000 Curies, o 370,4 terabecquerels (TBq) de radiació (1 TBq = 10E12, o 1 bilió de becquerels). Per tant, un quilogram de triti emet 370.000 TBq o 10.000.000 Curies de radiació.

La dosi letal mínima pel triti es situa en 200 gigabecquerels (GBq), és a dir, 5,4 Curies (1 GBq = 10E9, o mil milions de becquerels). En resum, la quantitat de triti que hom preveu utilitzar durant la vida operativa de l'ITER suposa de 3 a 4 milions de dosis letals, si un nombre equivalent de persones ingerissin aquesta quantitat. Es tracta, òbviament, d'una situació hipotètica, però ajuda a entendre el nivell de risc que suposa aquesta quantitat de triti, i hauria de d'esvair el mite que l'energia nuclear de fusió és una energia neta.

CAL ABANDONAR LA INVESTIGACIÃ? ACTUAL EN FUSIÃ? NUCLEAR PER ABOCAR TOT L'ESFORÃ? DE RECERCA EN LES ENERGIES NETES I RENOVABLES I EN L'EFICIENCIA ENERGÃ?TICA

Ja tenim una font de generació d'energia a partir de la fusió nuclear, que és el Sol. No és necessari gastar enormes recursos econòmics en generar-la artificialment. El que cal es destinar els recursos econòmics que siguin necessaris a extreure electricitat amb la màxima eficiència d'aquesta energia que el sol ens ofereix de manera gratuïta, distribuïda i inesgotable.

Tarragona/Barcelona, 20 de novembre de 2003.