L'aiguat del passat cap de setmana a la conca alta del Fluvià posà de manifest els riscos que comporta per a la població les noves infraestructures a la Vall de Bas.

La crescuda del Fluvià als municipis de la Vall d'en Bas i Olot, que el passat cap de setmana va causar l'aïllament de quatre nuclis de població, deixa clar que la gestió del sistema hídric supera l'àmbit municipal. El desbordament de les aigües no és un fet accidental sinó que forma part de la pròpia dinàmica fluvial, si no hi haguéssin les planes d'inundació a la Vall d'en Bas per debilitar les riuades, les conseqüències aigües avall podrien ser catastròfiques. L'ocupació de l'entorn fluvial pel teixit urbà d'Olot comporta un risc que el municipi està obligat a preveure.

Les recents declaracions als mitjans en relació a aquest tema per part de l'alcalde convergent de la Vall d'en Bas, M. Calm i del regidor d'urbanisme d'Olot, J. Albesa només reflecteixen part de la realitat. L'alcalde assegurava, davant les inundacions, que l'eix no podia passar pel mig de la Vall perquè 'requeriria'? la canalització del riu. El regidor socialista olotí, en declaracions a Ràdio Olot i sense explicitar-lo, creu també que l'eix no ha d'anar a tocar el Fluvià.

Salvem les Valls ha denunciat des del fa 7 anys les afeccions hidrogeològiques que comportaria la construcció de l'eix Vic-Olot per Bracons. Les 'variants'? del tram fins a la N-260 que van pel costat del riu, duen associades un pla especial proposat per l'ajuntament de la Vall que comportava la canalització i l'adreçament del Fluvià, convertint-lo en un gran canal per traslladar ràpidament i sense control molts metres cúbics d'aigua riu avall. Davant aquest panorama s'entén que Olot no vegi amb gaires bons ulls la proposta del pla especial.

Però el tram Vall d'en Bas-Olot no és l'única part del l'eix que presenta problemes. El tram Torelló-Vall d'en Bas, obra ja s'ha iniciada a Osona, està dissenyada amb unes característiques que també afecten el sistema hídric i augmenten els riscos per a la població, encara que el projecte constructiu consideri que 'l'increment de la superfície inundada no és excessiu'?. La variant de Can Trona, a tall d'exemple, no només representa una barrera per a l'aigua procedent de la tota la conca de Joanetes sinó que, el fet d'anar per sota del nivell del terreny, fa molt possible la inundació dificultant l'accés fins a Joanetes, Can Trona i Hostalets des del nord de la vall.

Els impactes a mig i llarg termini de l'autovia Vic-Olot-Figueres sobre la Vall d'en Bas però, no es limiten a la traça, sinó que s'estenen a la ocupació del sòl per la urbanització residencial i la implantació de nous polígons que, com la mateixa obra, impermeablitzen la plana dificultant la recàrrega dels aqüifers i modifiquen el cicle de l'aigua superficial i subterrània amb un munt de conseqüències imprevistes. Desviar el tram Vall d'en Bas-Olot cap a Les Preses no minimitza significativament els riscos del sistema hidrogeològic del Fluvià en tant en quant no es desenvolupin inicatives sòlides per respondre a la pressió urbanística. La proposta del túnel de les Preses generaria un nou problema: què fer amb els 2 milions de metres cúbics de rocam esmicolat excedents de les obres?

Text extret de Salvem les Valls!.