NUNCA MÁIS

El petroler Prestige, carregat amb 77.000 tones de fuel-oil, va restar sis dies sota el govern de les autoritats espanyoles després de ser informades de la seva situació amb una escora de 40 graus ocasionada per una via d'aigua a 130 milles de Fisterra. Enlloc de portar-lo a port segur per realtizar el transvassament, van decidir allunyar-lo enmig d'un fort temporal traçant un rumb erràtic que va estendre el vessament, va agreujar el deteriorament de la estructura i va causar el seu enfonsament situant el peci a 3.600 metres de profunditat.

La catàstrofe ecològica

Segons els informes oficials resten 14.000 tones al peci a l'espera de ser extretes. Això comporta un total de 63.000 tones de fuel-oil que continuen arribant al llarg de més de 1.000 quilòmetres d'una costa d'extraordinària riquesa paisatgística, de flora i fauna que allotja zones d'alt valor ecològic com parcs naturals o espais protegits amb espècies en perill d'extinció.

Cada tona de fuel-oil vessat pel Prestige -classificat com núm. 2, núm. 6 o M-100 segons les terminologies francesa, russa o anglosaxona respectivament- conté 350 grams d'un compost cancerigen format per metalls pesats units a molècules d'hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH). L'elevada persistència a la cadena tròfica dels PAH radica a la baixa vulnerabilitat que manifesten davant de l'acció bacteriana. El potencial de biodegradació d'aquest compost arriba a ser tan sols un 15% pel que les tècniques de bioremediació no són efectives.

Cetacis i aus marines van ser les primeres víctimes del vessament que també va provocar la mort de Man, l'alemany de Camelle. Les estimacions estadístiques que prenen com a referència el cas Exxon Valdez (Alaska,1984: 38.800 tones de cru) situen entre 300.000 i 650.000 el nombre d'aus marines mortes. Aquesta xifra dimensiona els efectes sobre les denses poblacions de peixos, crustacis i mol·luscs entre d'altres que generen el 84% de la facturació d'empreses gallegues de les que depenen més de 1.500.000 de persones que viuen a la costa corresponents al 50% del total de la població del país.

Considerant la forta dependència d'aquesta població dels ecosistemes afectats, i tenint en compte el baix potencial de biodegradació d'aquest compost cancerigen un cop incorporat a la cadena tròfica, cal parlar de la pitjor catàstrofe ecològica provocada per un vessament marítim amb uns efectes que persistiran durant els pròxims anys amb conseqüències directes per a la salut humana.

La resposta social

Polycommander, Urquiola, Erkowit, Andros Patria, Casón, Aegean Sea... Prestige. Inexplicablement, el govern del país més afectat del món per accidents marítims no disposava dels mecanismes preventius per evitar una catàstrofe certament previsible. La manca de mitjans anticontaminació va obligar els mariners i mariscadores a combatre la marea negra cos a cos des de les seves pròpies embarcacions i a crear mitjans artesanals per recollir el fuel amb les seves pròpies mans. La descoordinació de les administracions estatal i autonòmica va haver de ser substituïda per l'organització de la gent del mar, que van gestionar la mobilització espontània i solidària de milers de persones que anaren per ajudar a les tasques de neteja del litoral. Mentre la població civil lluitava contra les successives marees negres, les autoritats negaven amb insistència la magnitud del vessament i els seus efectes als mitjans de comunicació.

Aquesta situació va provocar una resposta unànime de la societat gallega que va cristal·litzar a la major manifestació de la seva història, a la que el Manifest Nunca Máis va haver de llegir en repetides ocasions sota la pluja i els paraigües el dia 1 de desembre de 2002 a Santiago de Compostela, la capital del país gallec. Aquesta manifestació va ser convocada per una plataforma ciutadana que immediatament va rebre l'adhesió de milers de persones i cententars d'associacions i entitats de fora i dins del país. Aquest col·lectiu exigeix la posada en marxa dels mecanismes de prevenció per impedir que fets com aquesta catàstrofe tornin a succeir al futur així com la dotació dels recursos necessaris per reparar les greus conseqüències econòmiques, socials, mediambientals i per la salut provocades pel sinistre.

La presentació d'una querella criminal contra els responsables de la catàstrofe va identificar a alts càrrecs de l'administració vinculats al Partido Popular. Aquesta organització política va intensificar la campanya de criminalització iniciada des de les institucions contra la mobilització ciutadana degenerant en pràctiques de repressió i censura mentre l'arribada de "chapapote" era silenciada als mitjans de comunicació. Aquesta actitud irresponsable i antidemocràtica va ser resposta amb la lectura del Manifest de la Dignitat davant dels centenars de milers de persones que van anar a Madrid, capital de l'estat espanyol, el 23 de febrer del 2003.

Sis mesos després de l'enfonsament el peci continuava sent una font de contaminació que causaria la retirada de les banderes blaves a causa de la presència de "chapapote" a les platges turístiques. Mentre el govern mantenia la veda de pesca i marisqueig a causa de l'alta toxicitat de les mostres analitzades, el Partido Popular bloquejava les successives iniciatives presentades al parlament gallec i al congrés espanyol per investigar els fets, pal·liar tant com fos possible els seus efectes i evitar la seva repetició en el futur. Per aquest motiu el 14 de juny del 2003 va ser convocada una manifestació internacional que va tenir lloc a Brussel·les on es va llegir el Manifest de la Plaça del Peix denunciant aquests fets i sol·licitant la creació d'una comissió d'investigació al Parlament europeu que finalment rebria el vist-i-plau per a la seva posada en marxa.

Un any després

Davant de les costes gallegues circula el 10% del trànsit marítim internacional i el 70% del tràfic de petroli amb la UE. L'avaria del Prestige només va poder derivar a l'actual catàstrofe ecològica a causa de la descoordinació i falta de previsió de les autoritats espanyoles que no disposaven de plans d'emergència ni mitjans anticontaminació al país més castigat per vessaments marítims del món.

Un any després, els petrolers monocasc i les banderes de conveniència continuen navegant amb impunitat.

Un any després els responsables polítics continuen als seus llocs.

Un any després seguim sense comptar amb un Pla d'emergència que contempli els protocols d'actuació que permetin neutralitzar les possibles contingències.

Un any després seguim sense disposar d'un dispositiu de vigilància ni de salvament amb remolcadors de potència suficient i ports refugi operatius en cas d'accident.

Un any després tampoc disposem de les dotacions adequades de mitjans com bucs anticontaminació, barreres de contenció i absorció, bombes de succió per la neteja de fons o centres d'emmagatzematge i d'intervenció d'emergència que permetin la distribució de màscares amb filtres i E.P.I., material de neteja, balises, equips d'il·luminació, contenidors o maquinària per al ràpid desplegament d'equips especialitzats de neteja.

Un any després la catàstrofe del Prestige podria repetir-se en idèntiques condicions.

Per això, un any després Galiza serà de nou la humanitat que crida: NUNCA MÁIS!

Manifestació Internacional

NUNCA MÁIS

16 de novembre

Santiago de Compostel·la

- - -

Més informació aquí i el manifest aquí.