Terricabras a la xarxa i l'ús del programari propietari


Des de fa unes setmanes els aficionats a la filosofia tenen un nou portal dedicat específicament a aquesta branca de la ciència: www.terricabras-filosofia.info. Segons es pot llegir en el propi portal el filòsof creu que "davant les pressions per unificar o reduir el pensament, és necessària la reflexió en xarxa, fins i tot com a defensa personal". I fins aquí tot correcte... llàstima que el model en el qual ha basat tota la pàgina web és programari propietari de Microsoft (el monopoli capitalista per excel·lència) i que per accedir a determinats continguts s'ha de pagar.

Des de elsud.org creiem que no és el model a seguir. Segurament el senyor Terricabras desconeix l'existència del programari lliure i el que comporta aquest moviment, per la qual cosa es pot entendre que només hagi estat una manca d'assessorament, però el que no s'acaba d'entendre és aquesta dèria per voler fer un negoci de la informació.

Els serveis de pagament que hi ha al portal són: la revista "diàleg", "l'aula de secundària" (xat i altres coses) i les consultes al filòsof. La resta és gratuït, però per alguns serveis has de registrar-te com a usuari/a.

Això de "l'aula de secundària", segons diu al web, són "un conjunt d'eines dirigides als professors i alumnes". Alumnes? I qui són aquests alumnes d'ESO que poden pagar 200 euros per tenir-hi accés? O dit d'una altra manera, a quina classe social pertanyen els pares d'aquests alumnes?

Si entenem internet com la plaça pública on el poble posa en comú les seves idees, discuteix i/o passa l'estona, costa de fer-hi encaixar aquest model d'informació de pagament. El que està clar, però, és que moltes empreses, com la del senyor Terricabras o El País, per exemple, s'entesten a intentar crear un model de negoci a partir de la informació dins la xarxa.

La informació vol ser lliure: Aquesta frase resumeix força bé la idea que intentem extendre des d'aquí, molta gent no s'ha plantejat mai per quines coses és 'just' pagar i per quines no, però si els parles de les llicències del tipus copyleft, la majoria dels cops es sorprenen positivament de que hi hagi iniciatives d'aquest tipus, poques vegades m'he trobat gent que digui: "però si és gratuït, de què vols viure?" o "sense patents no hi pot haver innovació!" (per posar un parell d'exemples).

Imaginem que anem a escola i la professora ens diu: "avui treballarem el teorema de Pitàgores però per fer això hem de pagar 3'? cada un en concepte de drets d'autor". Això és una bestiesa, és evident, però és el mateix cas: es tracta de pagar per conèixer el que una altra persona ha pensat i (segurament) ja ha cobrat.

El dret a la cultura és un dret bàsic, tothom hi hauria de tenir accés lliure, si internet ja és una barrera per a molta gent (per desconeixement, per motius econòmics...) si encara hi afegim més entrebancs, estem limitant l'accés a la informació. �s lògic que si vols tenir un llibre hagis de pagar (s'ha d'imprimir, tallar, encolar... i això té un cost) però tohom accepta sense traumes que hi hagi biblioteques, on pots trobar la majoria de llibres sense pagar!

La notíca ja va sortir a Puntbarra on va generar alguns comentaris en la mateixa línia que l'expressada aquí i també ha sortit al Raco Català.

Torna a dalt