Un Jaume ens envia: "Tenint en compte que una part important de la població catalanoparlant està pronunciant aquest mot incorrectament, amb fonètica castellana, convé que divulgueu aquests documents entre les vostres coneixences. En català central tothom pronuncia "duru", "númeru", etc, amb tota naturalitat, pero hi ha molta gent que no s'adona que per la mateixa raó cal pronunciar "èuru" (amb e oberta i acabat en u).

Ara que per fi tenim una moneda europea, per a vergonya de tothom resulta que molts catalans prefereixen anomenar-la en una llengua que no és la seva. Incloent-hi coneguts polítics (per exemple, Pasqual Maragall, Xavier Trias, Imma Mayol, Artur Mas, Jordi Portabella, Joan Saura, Joan Clos), importants economistes, i destacats locutors de TV3.

Els mitjans de comunicació hi han tingut una bona part de responsabilitat. Televisió de Catalunya, que hauria d'haver donat exemple des del primer dia, ho va fer tan malament com va poder, malgrat les seves pròpies recomanacions internes."

El document original és aquest.

- 8<- - -

Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

TERMES QUE DESIGNEN LA UNITAT DE MONEDA EUROPEA I LA SEVA SUBDIVISIÃ?: L'EURO I EL CENT

1. Els termes masculins euro (unitat monetària de la Unió Europea) i cent (centèsima part de l'euro) prenen en plural les formes euros i cents, respectivament, d'acord amb les regles de formació del plural en català.

2. Tanmateix, d'acord amb el considerant número 2 de la Proposta de reglament (CE) adoptada pel Consell de la Unió Europea el 7 de juliol de 1997, relativa a la introducció de l'euro, «l'elecció del nom cent no impedeix la utilització de variants d'aquesta denominació en l'ús quotidià dels estats membre». Així doncs, res no obsta perquè el mot cèntim, que ja existeix en la llengua catalana, pugui designar també, quan pertoqui, la centèsima part de la moneda que substituirà la pesseta. Aquest significat ja es recollit en el Diccionari de la llengua catalana, atès que el mot hi es definit com a «moneda que val la centèsima part d'una unitat monetària». Per aquest motiu, la Secció Filològica recomana d'emprar, preferiblement, el terme cèntim com a designació usual en català de la subdivisió de l'euro.

3. Finalment, la Secció Filològica considera que, en la pronúncia dels termes euro i cent, s'han de tenir en compte les diferències fonètiques derivades de la diversitat dialectal que afecten, especialment, la qualitat de les vocals d'aquests dos mots i el grup consonàntic nt del mot cent. Així, per exemple, en el cas del català central, la e de tots dos mots s'ha de pronunciar oberta, i la vocal final de euro s'ha de pronunciar com una u; i, en el cas del valencià, la t de cent s'ha de pronunciar.

Seccio Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

16 de gener de 1998

___________________________________________________________________________

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Servei d'Assessorament Lingüístic

SOBRE ELS TERMES EURO I CENT

1. La meva consulta a l'Institut d'Estudis Catalans i al Termcat a propòsit dels termes «euro» i «cent» ha tingut una ràpida resposta. En efecte, la Secció Filològica de l'IEC s'ha pronunciat sobre la qüestió en data 16-I-1998, segons consta en el document adjunt.

2. L'acord de la Secció Filològica coincideix amb els plantejaments del meu dictamen de 23 de desembre de 1997, per la qual cosa queden confirmades les recomanacions que s'hi formulaven i que ara sintetitzo:

2.1. En el parlar corrent i en el llenguatge periodístic, és recomanable l'ús del terme cèntim per designar la fracció monetària, encara que oficialment el seu nom sigui cent.

2.2. Si es compleixen les previsions actuals, la paraula cent no serà utilitzada a nivell oral; pero si calgués dir-la, s'hauria de pronunciar amb e oberta i t sensible (es a dir, "sènt").

2.3. La pronunciació catalana més recomanable per a la paraula euro es la més coherent amb cada estàndard oral. Així, en català central la pronunciació recomanada és amb e oberta i o neutralitzada (es a dir, "èuru").

3. Demano als Serveis Lingüístics de les emissores de ràdio i televisió d'aquesta Corporació que difonguin aquestes recomanacions coincidents amb les de l'IEC.

Francesc Vallverdú

Assessor lingüístic de la CCRTV

Barcelona, 9 de febrer de 1998