Ahir i precisament coincidint amb l'Onze de Setembre el titular del Jutjat Central núm.1 de l'Audiència Nacional, el magistrat Ruiz de Polanco, ha acordat la reobertura de les diligències contra els 16 catalans que havien estat empresonats amb motiu de l'anomenada "Operació Estany" endegada per les policies espanyola i francesa i que buscaven suposadament la desarticulació d'una cèl·lula d'Al-Qaida a Catalunya. Al final va resultar un muntatge policial per criminalitzar la població àrab que viu a Catalunya, en el marc global de criminalització de tot allò que tingui a veure amb l'islam, i les diligències judicials van ser arxivades. Ara s'han reobert.
De moment se sap poca cosa. En relació a l'Operació Estany s'ha de dir que un informe elaborat per l'FBI per encàrrec de la policia espanyola ha "descobert" que dos dels banyolins detinguts, i que van passar dos mesos en presó provisional, (Ali Kaouka i Djamel Boudjelthia) haurien tingut a les seves mans algunes de les substàncies que permetrien fabricar "napalm casolà". No és que els trobessin napalm (la substància química que les tropes americanes han utilitzat en l'ocupació de l'Iraq per massacrar la població civil) sinó substàncies que poden servir per fabricar napalm. (Això torna a ser detergent i gasolina).

Aquests dos banyolins a més del garrotxí Mohamed Nebbar i el barceloní Mohamed Tahraoui han estat citats a declarar a l'Audiència Nacional per al proper 30 de setembre del 2003. Amb aquestes declaracions potser s'aclariran d'alguna manera les acusacions que tornen a pesar sobre seu després que les diligències que van fer passar 16 persones 2 mesos a la presó fossin arxivades per manca de proves.

Paral·lelament una altra de les persones que van ser acusades per l'Operació Llac, el saltenc Youb Saoudi, es troba en aquests moments en presó per una petició del govern algerià de 1998 que el govern espanyol ha decidit donar curs en les darreres setmanes. Youb Saoudi, que havia sol·licitat asil a l'Estat espanyol pel fet d'haver estat perseguit per grups islamistes, haurà d'afrontar ara un procés d'extradició que podrà durar un any per acusacions de terrorisme.

Tot plegat, tant la reobertura com la tramitació del procés d'extradició han estat interpretats per fonts properes als acusats, com una represàlia de la justícia espanyola a les accions legals endegades pels afectats per l'Operació Llac. En efecte els acusats per l'esmentada ràtzia policial van presentar el passat mes de juliol una querella contra José María Aznar per injúries i per haver-los utilitzat per "justificar" l'atac espanyol a l'Iraq. Aquest setembre els mateixos afectats han reclamat indemnitzacions per haver estat injustament en situació de presó provisional. Davant d'aquestes reclamacions sembla que l'estat ha sabut reaccionar amb més mentides, muntatges i manipulacions.

Continuarem informant.

Més informació aquí.