Manifest d'en Juanra, la Laura, en Diego, la Lola i en Zigor en motiu de l'11 de setembre.

Irak mai va amenaçar la pau del món com s'ha demostrat amb la investigació que ha descobert que els informes presentats per Bush i Blair varen ser alterats i falsejats tendenciosament per alarmar amb amenaces invisibles. Les úniques armes de destrucció massiva existents han sigut les paraules que van inventar la seva existència: milers de civils morts per uns discursos que donaven pas a les 'bombas de racimo'? llençades als mercats, a les escoles i als hospitals iraquís. I és que, com va escriure Goytisolo, amb freqüència, l'opinió pública establerta sobre quelcom és degut a la constant reiteració d'un enunciat que acaba per convertir-se en dogma de fe.

El poder s'ha fet amo del llenguatge i després de violar el significat de les paraules, les ha convertit en un arsenal al seu servei.

L'eix neo-imperial format per Estats Units, Gran Bretanya i l'Estat espanyol parafraseja l'eslògan pensa globalment i actua localment, convertint el terrorisme en l'enemic a batre, i la democràcia i la llibertat en les pedres angulars entorn a les quals justifiquen i justificaren les barbàries més ignominioses i la pèrdua de drets individuals i col.lectius.

Però, què és terrorisme? Terrorisme és tot allò que qüestiona el nou ordre social i econòmic, mentre que la democràcia ha esdevingut un objecte de consum electoral i no un mecanisme de participació política. Paradoxalment, en el seu nom, s'il.legalitzen partits i organitzacions polítiques i socials; i, també paradoxalment, en nom de la llibertat d'expressió es tanquen diaris i ràdios i altres mitjans de contrainformació. �s l'última tendència 'libertad duradera'?: per ser lliures, primer hem de deixar de ser-ho.

Alhora, els mateixos jutges que a l'Audiència Nacional, amb tanta professionalitat!, miren cap a una altra banda per no veure les empremtes de les tortures en les persones a les quals se'ls aplica la llei antiterrorista, es dediquen ara a escenificar pantomimes contra la junta militar argentina dels anys setanta, quan precisament a l'informe del Relator de Drets Humans del 2002, l'Estat espanyol ha sigut el país amb més denúncies per tortures i maltractaments al món.

En un estat de dret amb evidents símptomes de putrefacció, sense separació de poders i amb uns mass media transformats en la 'voz de su amo'?, els gossos que defensen la imposició del pensament únic tracten de silenciar tant la diversitat d'idees i lluites com qualsevol tipus de dissidència.

Localment, ens repeteixen a totes hores que tots som terroristes, i tant se val si pertanys al moviment antiglobalització i t'han agafat en una manifestació contra el Banc Mundial o si ets periodista de l'Egunkaria; si t'han detingut defensant el teu espai alliberat o si ets advocat de Gestores pro Amnistia; si ets un parlamentari de Batasuna o si treballes a Rescat o a Bandera Negra recolzant als presos i les preses polítiques. Tan se val, tots i totes som el mateix. Igual que a nivell global, ens venen a dir que no hi ha cap diferència entre Hamàs i les FARC; entre Al Qaeda i l'IRA; entre Hezbolà i l'EZLN; o entre la resistència Iraquí i el moviment independentista de Còrcega. Cada vegada més, tots i totes som el mateix per aquest nou ordre mundial i cada vegada més ens volen convertir en 'nadies'?, però això és impossible. �s impossible silenciar les nostres veus i és impossible amagar la voluntat de tantes persones, de tants col.lectius i de tants pobles que resisteixen a la pasivitat i al conformisme generant espurnes de llum contra aquesta uniformitat estèril. Diuen en alguns racons de la nostra estimada Catalunya que d'entre tanta tramuntana gelada colpejant les finestres dels nostres somnis s'aixeca sempre la raó de les consciències, agitant-se i negant el no-res del buit.

Així ho crec jo. Així ho creiem nosaltres. I és que ara, precisament, quan les condicions s'estan alineant de cara, ara que tot ens ho tenen prohibit, tot el que no sigui callar i caminar pels marges establerts, ara que l'estat de dret en ha posat a tots i a totes en el seu punt de mira, i ara que l'estat de dret s'ha erigit en la raó que justifica la sense raó, en la pau que genera la guerra i en la llibertat que ens condueix a la presó. Ara és el moment i ho és ara perquè l'Estat espanyol se sent contra les cordes i per això treu tota la seva maquinària repressiva al carrer. De què parlen cada dia? De la unitat i de la unitat i de la maleïda unitat d'Espanya, perquè els símptomes de descomposició són evidents i perquè ja no són capaços d'aturar aquest mar de fons que se sent des de qualsevol contrada. Tenen por, tenen veritable por a que s'acabi aquest invent, aquesta entelèquia anomenada Espanya i que durant tants segles els ha donat tants beneficis. I ara tots i totes ens hem convertit en una amenaça perquè el que de veritat els fa tremolar no és la hipotètica pregunta sobre l'autodeterminació dels pobles, el que els fa tremolar és la resposta. �s la nostra resposta la que pot canviar l'ordre de les coses i cadascú de nosaltres pot respondre cada dia, cada hora i cada minut, i això... això no ho pot aturar ningú, això no ho pot aturar ni Aznar, ni Rajoy, ni Mayor Oreja, ni el 'Pacto por las Libertades'?, ni la 'Cumbre de las Azores'? ni "El Espíritu de Ermua'?.

�s a les nostres mans, companys i companyes, doncs com va escriure Galeano, sempre ens quedarà la nostra escandalosa tendència a pensar en veu alta i a trencar les normes de la resignació col.lectiva que constitueix l'essència d'aquest sistema d'ínfima qualitat democràtica.

La història no acaba avui: tornarem a lluitar junts i juntes fins a la victòria sempre, fins a la victòria sempre i fins a la victòria sempre!

Sols el poble salva el poble.

Visca la Terra!!!

Juanra, 1 de setembre de 2003. Amsterdam.