A la facultat de Filologia de la Ub, l'antropòloga lingüística M. Carme Junyent i Figueras explica i demostra per què no hi ha cap raó antisexista per emprar fórmules com ara "tots i totes". Aquesta innecessarietat s'entén gràcies al fenòmen de la neutralització, que és universal, corrent en tota mena de llengües, i que no sols es produeix amb el gènere. �s un recurs que paga un cert preu en increment de l'ambigüitat, però té l'avantatge de l'economia de formes que cal conèixer d'una llengua. El català col·loquial i l'espanyol neutralitzen la forma que significa "que alguna cosa la posseeixen més d'un posseïdor" (català literari llur, francès leur, italià loro) en la forma que significa "que la posseeix un sol posseïdor" (català seu, espanyol su).

I en el català estandaritzat a base de simplificar-lo, la neutralització de la concordança del participi (viva en la parla popular, que en altres llengües romàniques és obligatòria, però que, ai, ens distancia de l'espanyol) encara és més dràstica: de gènere i nombre. Ens podem entendre encara que diguem: Ja les has portades?, en lloc de dir: Ja les has portades? Curiosament no he sentit alçar-se cap veu antisexista contra aquesta greu agressió recomanant la pràctica obligatòria de la concordança.

Paradoxalment, en les neutralitzacions, la forma que sembla dominar, la menys marcada (el masculí, en el gènere). és la que hi surt perdent en precisió, és la de més baixa intensitat comunicativa perquè pot significar més coses alhora, la menys refinada, la més "ordinària". De la mateixa manera que és més "ric" lledoner, amb més "qualitat de significat", que arbre, amb més "quantitat de significat", que arbre, dius ben poca cosa... justament perquè dius massa!

D'altra banda, per entendre el poc sentit que té allò d'"els i les votants", "les treballadores i els treballadors" també és absolutament fonamental tenir clara la diferència entre gènere (concepte gramatical) i sexe (concepte biològic).

Té sentit preguntar-se si tenen distint sexe el porró i la porrona? I quin sexe tenen una taula o un plat? Com pot ser que la llet, la sang, la sal, de sexe tant evident, esdevinguin transexuals en francès i en italià? I com redimonis es poden reproduïr les mosques, les tortugues, i les girafes, si no tenen sexe masculí!, o els mosquits, els lloros i els caimans, si no en tenen de femení!?

Ja es veu clarament que cal no confondre sexe amb gènere i que aquesta deistinció és el desllorigador per desmuntar la suposada necessitat, per l'anomenada correcció política, d'utilitzar el plural femení al costat del masculí sempre que hi ha gent d'ambdós sexes.

Hem quedat que la distinció sexe / gènere és bàsica per aclarir-nos. Però malauradament ho hem de dir en passat: era bàsica, era una eina precisa i preciosa per fer entendre que no calia els i les.

Per què, en passat? Perquè s'ha estès com una plaga infecta, amb una velocitat entusiasta i a tots els nivells (llengiatge periodístic -que dir-ne!-, literatura seriosa, àmbits universitaris, polítics -uns altres!-, noms propis d'entitats i organismes oficials i tot, legislació...), una nova moda estúpida, mare de totes les confusions: la de substituir les expressions sexual o de sexe per l'expressió summament progressista i moderníssima de gènere.

I francament no aconsegueixo entendre'n els motius. Ni tant sols des de la mentalitat quadriculada dels políticament correctes. Quina incorrecció política hi havia en sexual? Em resisteixo a creure que els croats de la correcció política hagin caigut en un parany sexofòbic... (tot i que tampoc és descartable; ho fan constantment, i de quatre potes, col·lectius doctrinalment afins: vegeu, si no, Monzó: "España deja marca", a La Vanguardia, 2003.III5 dc, pàg. 22 [Opinion / "El Runrún"[).

L'últim cas, que em ca exacerbar, i descoratjar i entristir, pel salt qualitatiu esdevingut, va succeir a la tertúlia del Catalunya Nit del dijous 13 de març de 2003 a Catalunya Ràdio. El debat era sobre la possibilitatd'escollir el sexe dels fills. Un dels participants, tement-se que aquesta possibilitat de tria es decantés més per un dels sexes, va alertar d'un possible efecte demògràfic amb l'expressió "desequilibri sexual". Immediatament un contertulià, investit de la sagrada missió policíaca de vetllar per la consolidació de la bona políticocorrecta, va tenir la gosadia d'esmenar-lo i corregir-lo dient-li: "De gènere, desequlibri de gènere." La rectificació del primer fou igualment fulminant, amb plens convenciment, consciència de la greu infracció i contricció: "Com? Ah, si, perdó, de gènere".

Autoria: Raimon de P. Pavia i Segura.

Illacrua, número 109 maig de 2003, 2a època

- - -8<- - - - - -

Illacrua --> http://www.pangea.org/illacrua (no està gaire al dia ;-)

Filologia de la Ub --> http://www.ub.es/facfil

Catalunya Nit --> http://www.catradio.es/inf/catnit

Catalunya Ràdio --> http://www.catradio.es