Rebem a través de la Xarxa Catalana d'Enllaç amb Palestina la següent crònica d'un grup de catalans brigadistes que es troben en aquests moments a Cisjordània i que van presenciar els fets de la demolició del poble palestí de Nazlat I'sa el passat 21 d'agost.

"El telefon ha sonat a les 7 del mati. El nostre coordinador local de l`organitzacio ISM de Tulkarem, ens informa que a la vila de Nazlat l`sa, a 15 kilometres de Tulkarem (Cisjordania), han arribat 12 bulldozers (tancs-escavadores) i mes d`un centenar de soldats israelians.

El grup de catalans amb qui em trobo i tres internacionals mes de l`ISM decidim anar-hi.

Al llarg del trajecte el moviment de tropes militars es continu; i potser amb mes frequencia de l`habitual, els vianants i conductors palestins ens donen indicacions per evitar els controls militars

i el Mur de l`Apaqrtheid que ens barren l`acces a la vila. Una hora mes tard i sense massa problemes arrivem a Nazlat I`sa.

El taxista ens deixa a les afores de la vila, no pot entrar mes endins

perque una aglomeracio d`uns 500 palestins i el transit frenetic de cotxes

carregats de tota mena de mobiliari, ens impedeixen el pas. Escoltem el

soroll de les escavadores i els bulldozers, els cantics de protesta dels

veins que es troven al centre de la vila. No podem veure gairebe res, nomes

gentada i unes quantes tanquetes i deu o quinze soldats que controlen el

carrer que va al centre de la vila. Un elicopter i franctiradors atrinxerats

a les cases mes altes reforcen el control de les tropes.

No ha passat encara un minut, i els primers veins ja ens han ofert aigua i

tabac, dos o tres ens donen indicacions en arab que no entenem, porten un

vei que sap portugues i ens guia a traves del camp, per un carrero, pica la

porta d`una casa, fa fora tota la mainada que se`ns ha anat afegint durant

el trajecte i pugem al terrat de la casa.

El panorama que podem observar des del terrat es desolador, la tristesa i

la rabia que ens emvaeix de seguida esdeve impotencia. Pero que dimonis es

aixo?

Podem veure unes vint tanquetes i 50 o 60 soldats protegint a 3 buldozers i

5 escavadores que estan destruint el centre de la vila. Cases i magatzems.

El mercat l`estan arrassant completament, els tancs-escavadora (bulldozers)

fan la feina molt rapid, en menys de mitja hora han apilat les seixanta

paradetes del mercat central en deu o quinze piles de runa. Mes tard ens

informem que han enderrocat sis cases, una fabrica, un magatzem

industrial, dos mercats i 140 botigues. Mes de tres-cents palestins s`han

vist afectats per les destrosses. I dema continuaran les demolicions.

Diria que aquest mateix sentiment d` impotencia es el que domina els

palestins del poble, de vegades algu –normalment jove- manifesta la seva

rabia i increpa algun soldat –sense anar a mes-, pero en general regna la

impotencia o potser es mes aviat resignacio. Uns tres-cents palestins miren

l`escena, ja no sentim cantics, la gent gran ha tret les cadires al carrer

i pren el te observant les demolicions. Els joves els fan companyia o be

ajuden a treure el genere de les cases i botigues.

Baixem del terrat per intentar fer alguna cosa util.

L`activitat a les botigues es frenetica. Sis mesos abans Israel va anunciar

quines eren les terres que annexaria, la versio oficial es que han de fer

una carretera que va fins el Mur de l`Apartheid. En cap moment pero, van

avisar del dia i la hora. Han arribat avui i l`exercit els hi ha donat

mitja hora per buidar els locals, sense esperar ni un minut de mes.

Aquest fet genera la majoria dels conflictes perque els palestins ho senten

com una humiliacio i una provocacio. Una escavadora golpeja i arrassa part

del sostre d`un taller de cotxes; els mecanics encara no han pogut treure

tota la maquinaria i amb l`ensurt un d`ells cau al terra i la gent que esta

mirant s`indigna; increpen els soldats i alguns homes corren dintre del

taller, aconsegueixen aturar per un minut l` escavadora i treure la

maquinaria mes valuosa.

Els bulldozers prosegueixen l`enderrocament casa rera casa. La Joana

aconsegueix traspassar un cordo policial que encercla el supermercat.

Aprofita que el soldat es despista un moment i tira pel dret, tot just esta

creuant el cordo quan el soldat se n`adona i comenca el moviment

d`agafar-la pero s`atura. Li puc veure la cara de ninyatu, descolocat i

sense treure el dit del gallet mira cap un costat i l`altre -imagino que

comprova que cap soldat l`ha vist- i fa com si no hagues vist res. Amb tot

aixo la Joana ja esta ajudant la familia del supermercat a treure el genere;

poc a poc, algunes dones i joves s`afegeixen, l`escavadora s`atura i es pot

treure tot el genere.

Bona part dels internacionals s`han aplegat al magatzem industrial

d`alumini. Les escavadores ja estan enderrocant la casa del costat i

nosaltres estem preparats per pujar al terrat del magatzem per forsar una

negociacio i aconseguir treure tot el material, perque hi ha feina per

hores. La negociadora dels internacionals informa l`exercit sobre les

nostres intencions i accepten la peticio.

Mes relaxats, al cap de tres hores i arribats a un punt on ja casi tot esta

dat i veneit, ens ocupem una mica de nosaltres mateixos. Parlant amb els uns

i les altres intentem encaixar el que hem vist i el sentiment d`impotencia

que trasvalsa mes d`un. Reflexionem sobre el sentit del nostre paper davant

d`una operacio militar d`aquesta embergadura. Ens adonem – com molt sovint

passa a Palestina- que el nostre paper en aquesta situacio donada es

limita sobretot a compartir l`experiencia amb els palestins. Demostrar-los,

ajudant a traginar l`alumini amunt i avall, que sabem que la seva causa es

justa. Trencar l`aillament que pateixen, fer present la solidaritat

internacional. Parlar amb els veins, escoltar-los, i fer-lis saber que

portarem la seva veu a casa nostra.

I aixo intento fer malgrat no tingui ni idea de fer croniques:

L`Hibrain esta molt cabrejat, no li han donat suficient temps per treure les

seves pertinences.

Ha perdut la casa on viuen ell, son germa i les seves families, 12 persones.

Per segona vegada Israel el fa fora de casa seva. Al 1948, la seva familia

va ser expulsada de Haifa i es van instalar a Nazlat I`sa.

“Israel vol el maxim de territori amb el minim d`arabs !”-diu. Assegura

pero, que no pensa marxar ni de Palestina, ni del seu poblet. Ho expressa

amb un to desafiant, “Que fare? Muntare una tenda i em posare a viure aqui,

amb la familia. [assenyala les runes de la seva casa]”

Quan acabem de parlar es diculpa per haber parlat amb mi en unes condicions

tan tristes, i ens despedim.