La Sentència del Tribunal Suprem respecte a la Inhabilitació a l’alcalde de Gurb, i la condemna a l’industrial Joan Solà, esquitxa de ple als responsables de la gestió ramadera i mediambiental del govern de Catalunya. No hi ha caps de turc, sinó interessos públics desprotegits i greument afectats per una mala gestió a la comarca i al país.

La Sentència del Tribunal Suprem respecte a la Inhabilitació a l’alcalde de Gurb, i la condemna a l’industrial Joan Solà, esquitxa de ple als responsables de la gestió ramadera i mediambiental del govern de Catalunya. No hi ha caps de turc, sinó interessos públics desprotegits i greument afectats per una mala gestió a la comarca i al país.

Així s’expressava el Cap de Servei de Producció Ramadera del DARP en afirmar en unes jornades a Reus (Gener 02) que: “ el marc normatiu anterior -dels darrers anys- no ha estat obsolet, ha estat ignorat. L’incompliment sistemàtic de la normativa de llicències d’activitat, d’obres, distàncies i registres d’explotacions ha comportat una situació insostenible per més temps”.

Aquest desgavell, ha estat especialment manifest a Osona, però increïblement, pocs mesos després de la pesta porcina, les condicions generals segueixen essent les mateixes, la situació i la densitat de les granges la mateixa, i el perímetre de zones vulnerades per excés de purins, s’ha continuat ampliant.

L’excés de purins és una part del problema. Però el marc de fons és l’Excessiva Densitat Ramadera. Excés de consum d’aigua, alt risc sanitari per proximitat entre granges, alimentació sintètica, medicació continuada, cicles de creixement alterats amb antibiòtics i metalls pesats i dignitat animal totalment aparcada.

Les grans plantes de purins han estat un invent tecnològic útil només per legalitzar granges que no poden donar sortida als seus excedents.

Les pressions dels sectors industrials dedicats a la ramaderia intensiva han pogut molt més que el clam dels ciutadans reclamant la modificació d’un model ineficient, car i insostenible. Mentre en països veïns s’està produint un vertader debat cap el pas a una ramaderia integrada i compatible amb el medi, a les nostres comarques, s’imposa la solució màgica de les Plantes de tractament, ofegant qualsevol iniciativa de qualitat.

Cal doncs que els ajuntaments sàpiguen que l’actual política ramadera de la Generalitat, és mala companya de viatge i no te futur.

El que preocupa a Osona, no és el nombre de denúncies que s’han produït per abocaments de purins, sinó la ineficàcia dels responsables comarcals, i nacionals en la recerca de solucions. El que no perdona la població, no és la gosadia del fiscal de Medi Ambient, sinó les llargues cues dominicals a les fonts privades del Montseny. El que no entén de cap manera la població és que després de tan parlar-ne i donar-hi voltes, tinguem els camps a vessar de sucs, les mateixes aigües contaminades, la mateixa precarietat sanitària, i els mateixos responsables a la poltrona.

El que no cap a la barretina de cap ciutadà és que la indústria del porcí ingressi diner públic per ajudes al tractament dels purins, o per solucionar les epidèmies que el seu model intensiu provoca, o per canalitzar les aigües públiques cap a les seves granges deixant els torrents assecats.