No és estrany que l'interès dels estudiants per viatjar a les universitats del Països Catalans vagi en augment. I és que cada cop en són més els que estan fascinats per totes les possibilitats que ofereixen les nostres terres, el nostre clima, la nostra gent, la sovint el·logiada i reconeguda qualitat d'alguns dels estudis que s'hi poden cursar.

La qüestió, és que, tal i com ja deveu haver apreciat la majoria de vosaltres, no només augmenta l'interès dels estudiants, sino que també augmenta el nombre de concessions de beques per venir a les nostres universitats. Aquest fet és extraordinari, ja que ens podem donar a conèixer a l'exterior i augmentar el nombre d'altaveus que parlin sobre nosaltres arreu del món (principalment d'Europa). Ara bé, la decepció ve quan ens adonem que la majoria d'aquests estudiants arriben a casa nostra sense saber realment ni on van, ni que hi trobaran, ni quina és la realitat del país.

Molts d'ells es preparen encara a casa seva per l'arribada a la desitjada terra d'acollida. Entre aquestes preparacions, òbviament hi ha la preparació lingüística. Per bé que una bona part d'ells té la possibilitat d'assistir als lectorats de català, la immensa majoria no hi té accés per més que ho vulgui. I és aquí on se'ns planteja el problema.

Posem-nos en el seu lloc: Arriben il·lusionats, a un país com el nostre, de platges, goig i bon ambient, per estudiar (o no), duen al darrerra un seguit de preparacions per les quals han invertit temps, diners i il·lusió, i quan finalment arriben, s'adonen que que la realitat supera les expecatatives que s'havien creat en tots els àmbits. En tots? Malauradament hi ha un aspecte que els fa una mica la guitza. La llengua. Què és això de parlar en un idioma "minoritari", que al cap i a la fi fa més nosa que servei i que el parlen quatre gats? Ara s'hauran de decantar per un idioma o un altre i com aquell qui diu defensar la seva tria a capa i espasa al llarg de tota la seva estada a casa nostra o encara més, quan arribin a casa seva o es moguin per altres llocs i expliquin la seva experiència o quan topin amb un català o catalana sigui on sigui i els vulguin explicar la seva experiència de quan va passar "un año en España, más concretamente en Gerona" (per exemple).

I és que realment això sovint va així. Ja m'he trobat més d'un d'aquests estudiants, que "de sobte" es van veure forçats a triar i que es van decantar pel castellà. Però ATENCI�!!!! No tots els casos són així. Hi ha força estrangers que s'han decantat per la nostra llengua i la nostra cultura, que ens han estimat, ens estimen, que els hem estimat i estimem i que en última instància ens fan conèixer arreu. Aquests estudiants, majoritàriament, també havien invertit grans esforços per aprendre la llengua castellana i en arribar a la seva universitat de destí, de bon principi es comunicaven en aquesta llengua. Ara bé, per un motiu o altre, finalment s'han apropat a la nostra cultura i l'han apreciada molt més que la dels veïns, ja que han vist que l'apropament a nosaltres i la nostra civilització només és realitzable del tot en el nostre idioma. I és que és cert. NOM�S EN EL NOSTRE IDIOMA PODEM ESTABLIR VINCLES DURADORS I VERTADERS. La qüestió és: què els ha fet decidir-se per la nostra llengua? Deixant a banda els casos que ja d'abans ens coneixien i s'havien interessat per nosaltres (que no en són gaires, mal que cada dia aquest nombre va en augment -p.ex. a la Universitat de Praga el català ha estat l'idioma romànic amb més èxit d'interessats enguany-), aquells que finalment s'han interessat per nosaltres ho han fet quan han conegut un grup de gent catalanoparlant (companys de carrera), al qual s'hi ham volgut integrar i ho han fet de la millor manera, en el seu idioma.

Així doncs, us convido a totes i tots a acollir aquests estudiants sempre que us sigui possible, a fer-hi amistat a aprendre d'ells i a ensenyar-los casa nostra des de la nostra perspectiva. Penseu que el paper que pot fer cadascun de nosaltres és de molta més influència dela que no ens pensem. Acollim-los perquè acullin la nostra terra del tot, és a dir, que l'acullin i l'estimin també amb la nostra cultura, la catalana.

Gesta