L'altre dia la gent de la Cepc em deien que han reformat el web i em van enviar un petit text per fer-ne promoció: "A la portada del web trobem la secció de [Notícies], que abarquen tot tipus de temes que refereixen a l'estudiantat català. A banda, trobem les seccions de: [Agenda] amb totes les convocatòries, trobades, xerrades... que programi el sindicat; [Què és la CEPC] amb una declaració de principis i manera de fer de l'organització, la nostra distribució geogràfica i una butlleta de contacte; [Documents] amb un recull de dades i documents d'elaboració pròpia, o no, referents al món de l'ensenyament."

I al cap de poc volia passar per aquí un document del seu web però no vaig poder per culpa del format... i gràcies a una petició, van posar els documents amb un format compatible (merci gent :) i ara n'enganxo un bon tros aquí:

L'espai europeu d'ensenyament superior: L'últim pas cap a la liberització completa del mercat de l'ensenyament

'Els dissidents (dels acords de l'OMC) em fan venir ganes de vomitar'?


Mike Moore, exdirector general de l'Organització Mundial del Comerç

0.-INTRODUCCIÃ?

La intenció d'aquest document és clara, desemmascarar la mentida que s'amaguen darrera dels principis i eslògans grandiloqüents que hi ha darrera de les Declaracions de Bolonya (1999) i Praga (2001) i demostrar la connexió clara i evident que existeix entre la formació de l'Espai Europeu Universitari d'Ensenyament Superior i la implantació de l'Acord General sobre Comerç de Serveis, de l'Organització Mundial del Comerç, que te com a objectiu el desmantellament dels serveis públics, entre ells l'educació, dels 132 països signants de l'acord entre ells l'Estat espanyol i francès. Fraseologia idíl·lica i buida de contingut present a la Declaració de Bolonya (1999):

'L'Europa dels coneixements està àmpliament reconeguda com factor insubstituïble per al creixement social i humà, i com a element indispensable per a consolidar i enriquir la ciutadania europea, conferint als ciutadans les competències necessàries per a afrontar els reptes del nou mil·leni, al costat de la conscienciació dels valors compartits i de la pertinença a un espai social i cultural comú'?

Sona bé. No tan idíl·lica és l'expressió, típicament britànica de 'bite the bullet'? traduïda literalment com mossegar la bala, aquesta dita va sorgir durant la Iª Guerra Mundial quan els soldats anglesos que tenien que ser operats sense anestèsia únicament se'ls oferia la possibilitat de mossegar una bala per calmar el seu dolor. Aquesta expressió va ser utilitzada pel Comissari Europeu de comerç exterior, militant del PSF, Pascal Lamy davant de la Us Council Bussines de Nova York, un dels Lobbies de pressió empresarials més important d'Estats Units. Lamy afirmava que per tal de gaudir dels beneficis del lliure comerç els europeus haurem de sacrificar alguns sectors claus entre ells l'ensenyament, l'expressió que va utilitzar Lamy quan es va referir al sacrifici que hauríem de fer els europeus era precisament: 'bite the bullet'? i es que el seu màxim assessor Michel Servoz el cap de la unitat de la Secretaria General de la Comissió Europea, encarregat de portar les negociacions comercials al declarar l'any 1999:

'L'educació i la sanitat estan madures per la liberalització'?

La realitat de l'Espai Europeu d'ensenyament superior que abarca 29 països tan distants econòmicament i com els fins ara països del Benelux (Bèlgica, Holanda i Luxemburg) dels Països de l'Est d'Europa que formen la nova Europa dels 25, i aquest Espai es fonamenta sobre principis evidents de lliure mercat. Les propostes per tal de donar un caire universal a aquest espai i que tots els estudiants i docents de Països demogràfica i econòmicament tan diferents com Finlàndia i Polònia puguin gaudir en igualtat d'oportunitats d'aquest àmbit són tan poc esmentades i tan irreals que és indecent que gosin plantejar-les.

Que els mercaders s'hagin fixat en l'ensenyament no és casualitat, és un mercat d'una potencialitat econòmica molt important mou uns 2 bilions de dòlars anualment i és el cinquè sector exportador d'una potència industrial de la magnitud d'Estats Units amb exportacions que l'any 1997 van superar els 8.300 milions de dòlars. A la Unió Europea hi són representats els tres dels quatre estats exportadors més importants de serveis educatius, l'Estat Francés amb el gegant EduFrance al capdavant, Alemanya i el Regne Unit.

La realitat del 'mercat educatiu'? per als alumnes i els docents no és tan atraient. A Estats Units, paradoxalment la primera potència exportadora de serveis educatius, es calcula que hi ha uns 60 milions d'analfabets funcionals, la taxa del fracàs escolar a l'Estat espanyol arriba al 30%. En una enquesta realitzada pel rectorat de Niça a l'Estat francès, on cada any surten 10.000 joves de la xarxa d'ensenyament públic sense cap mena de titulació, l'any 1983 sobre 12.000 alumnes de curs 1er d'ensenyament secundari, el 22,48% no sabia llegir i el 71,59 % era incapaç d'entendre una paraula nova a partir del context d'un text.

El 1993 Sylvia Ann Hewlett ,economista nord-americana, va publicar un informe per a la UNICEF on esmentava que la degradació del nivell de coneixements dels alumnes, a tots els nivells educatius, sobretot en els models educatius anglosaxons era per culpa de la instauració de models de finançament competitius dins del món de l'ensenyament, la supressió de les mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa dins de les societats britànica i nord-americana, i per l'excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives a Anglaterra i sobretot a Estats Units. Aquest és el mateix panorama que se'ns ofereix amb l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i la conseqüent implantació de l'Acord General de Comerç de Serveis.

I.-L'ESPAI EUROPEU D'ENSENYAMENT SUPERIOR

I.1.- Els Inicis

L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior és una clara translació dels principis de lliure circulació de persones i mercaderies presents en els Tractats Constitutius de la Comunitat Econòmica Europea, orientades clarament cap a la consolidació dels principis bàsics del lliure mercat iniciat amb el Tractat de Roma l'any 1957 i reformat en posteriors Tractats de dret originari comunitari.

Els principis ja clarament delimitats de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior es troben a la 'Magna Charta Universitatum'? de Bolonya subscrita l'any 1988. En anys posteriors la Comissió Europea deixa ben clar quines són les seves postures sobre la matèria i redacta el 1990 el Llibre blanc sobre Educació, estableix la total subordinació de l'acreditació de coneixements acadèmics a les necessitats del món de la indústria i a partir de la primera meitat dels 90 en documents com: 'L'Education et la information a distance'? (1990) i 'Europa i la societat de la Informació Planetària'? (1994) fa especial esment de la importància de les modalitats d'ensenyament no presencial com a manera de renovar els coneixements tècnics dels treballadors, escassament mal·leables per culpa de les institucions acadèmiques, i com a forma de control de l'empresari sobre el treballador, consideren amb entusiasme:

'Els subministradors del sector privat es llençaran sobre el mercat de l'ensenyament a distància'?

Cal recordar que un dels pilars fonamentals de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior és la 'renovació dels mètodes pedagògics'?, entre els que es troba el foment de les formes d'ensenyament no presencial, així també ho afirma el document marc del Ministerio de Educación y Cultura (2003):

'(...)El carácter Universal de la Institución Universitaria se verá aún más incrementado no sólo con la utilización de nuevas tecnologías de la comunicación a distància que eliminan barreras geográficas (...)'?

Els cursos a distància i les modalitats d'aprenentatge interactiu són serveis típiques que ofereixen les empreses exportadores de serveis educatius nordamericanes en els seus campus virtuals.Aquest punt serà desenvolupat amb més profunditat posteriorment

L'any 1998 apareix la Declaració de la Sorbona que perfila els principis de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior que prenen absoluta vigència un any després a Bolonya i que finalment es concreten a la Declaració de Praga del 2001 on es concreta el nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior que inclou a 29 països, i alguns a l'expectativa de poder-s'hi integrar com es cita en el document a Turquia o Croàcia. La integració completa dels actuals sistemes universitaris dels 29 països signants haurà de concloure de manera improrrogable al 2010.

I.2.- Els fonaments de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior

Són bàsicament:

a) Adoptar un sistema de titulacions homologable a nivell europeu

b) Un canvi en l'estructura del ensenyament

c) L'establiment d'un sistema comú de crèdits

d) Fomentar la mobilitat de docents i estudiants

I.2.3.-El Sistema de Crèdits Europeus (ECTS)

El Sistema de Crèdits Europeus (European Credits Transfer System) en paraules del document marc del Ministerio de Educación y Cultura '?La integración del Sistema Universitario Español en el Espacio Europeo de Enseñanza Superior de Febrer de 2003 queda definit com:

'la unidad de valoración de la actividad acadèmica en la que se integran las enseñanzas teóricas y prácticas,así como otras actividades académicas dirigidas y el volumen de trabajo que el estudiante debe realizar para alcanzar los objetivos educativos'?

Amb la creació d'aquest crèdit Europeu es pretén que tots els plans d'estudi es subordinin a ell per tal que s'aconsegueixi crear un sistema d'equivalències. El sistema ECTS estableix 60 crèdits l'any, que equival aproximadament a una càrrega de treball per l'alumne de 40 hores la setmana i entre 1500 i 1800 hores l'any.

Aquest sistema de crèdits consagra de manera òbvia l'alumne 'Full time'? a temps complet i impossibilita el fet de comptabilitzar una carrera amb la feina. A més suposarà una càrrega docent extra pel docent de 2/3 hores setmana, sobre aquest extrem s'al·lega que segons estudis realitzats a l'Estat espanyol un alumne de batxillerat per tal de treure un curs endavant inverteix més de 3000 hores l'any, l'existència del Crèdit Europeu permetrà racionalitzar el temps de dedicació a l'estudi tan per part de l'alumne com del professor ja que inclou dins del crèdit les hores teòriques, pràctiques, les tutories, els exàmens etc. Caldrà analitzar si això es encertat el que realment és obvi és que a priori exclou els alumnes que treballen de l'ensenyament universitari, portant a una elitització de l'ensenyament, afavorint que les universitats cerquin alumnes 'el màxim de rentables possibles'? econòmicament, en un moment d'obvi dèficit de finançament públic de les universitats i s'aboca al treballador al món de l'ensenyament a distància privat.

Aquest sistema de crèdits acompanya la filosofia, que pot ser més retòrica que real, del ECTS d'innovació pedagògica (tutories, perduda de pes dels exàmens en favor de l'avaluació continuada, ensenyament no presencial, noves tecnologies etc.) de sobte a la universitat sense que no s'hagi format a l'alumne en aquests nous mètodes durant l'ensenyament secundari i obligarà al reciclatge forçós de molts docents, que és molt dubtós que vulguin o puguin acceptar de bon grat l'abandonament dels 'vells mètodes'?.

[...]

Podeu llegir-ne la continuació de l'apartat documents del seu web. El nom del document és: L'espai europeu d'ensenyament superior, l'últim pas cap a la liberalització completa del mercat de l'ensenyament.