Ecologistes de Catalunya presenta un informe de valoració de la gestió dels residus a la darrera dècada.

Coincidint amb els deu anys de vigència de la llei de residus i amb la seva modificació aprovada avui al parlament, la federació ecologista valora molt negativament els resultats de la gestió de residus a Catalunya.

El context de gestió:

Els programes europeus de medi ambient han establert des de fa anys que les polítiques de residus dels estats membres han de complir els següents objectius:

-Dissociació entre creixement econòmic i generació de residus.

-Prioritat: prevenció > reciclatge > valorització > abocament

-Reducció del 20% el 2010 (sobre nivells de 2000)

Aquesta voluntat es va veure recollida a la llei de residus de l'any 1993 que establia diversos objectius a complir per part de les administracions responsables de la gestió dels residus (Junta de Residus, Entitat Metropolitana, Consells Comarcals i municipis:

-Obligació RS municipis > 5.000 habitants

-Separació obligatòria: matèria orgànica

-Separació voluntària: vidre, paper i cartó, plàstics, piles, metalls

-Deixalleries als municipis > 5.000 habitantsEls resultats

Des de l'any que es va aprovar la llei de residus (1993) fins al darrer any del qual es disposen de dades (2001) hi ha hagut un increment d'un 74,7 % en pes dels residus total (municipals + industrials).

Així mateix, l'objectiu europeu de desvincular el creixement del PIB de la producció de residus no ha estat assolit ja que hi ha hagut un increment en un 40 % de les tones de residus generats per unitat de PIB produït. Així doncs, a la inversa del que passa a altres països europeus, l'economia catalana tendeix a ser més intensiva en l'ús de materials.

Els residus municipals: el PGRMC 1995-2000

El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PGRMC), recollint les obligacions marcades per la llei va establir uns objectius mínims a assolir des de 1995 a 2000: recuperació del 46% frl paper i cartró, el 40% dels metalls i el 50% de la matèria orgànica. Tanmateix, no es marcaven objectius de reducció de residus.

Al llarg dels cinc anys de vigència del PGRMC la realitat ha estat incoherent amb els objectius marcats. Així, hi ha hagut un incompliment de les previsions de recuperació/reducció d'envasos, no s'ha aplicat la recollida selectiva de la matèria orgànica als municipis de més de 5000 habitants i hi ha hagut una absència de mesures fiscals per a afavorir la recollida selectiva i penalitzar la incineració i l'abocament. Tampoc no hi ha hagut suficients ajuts per a campanyes d'educació ambiental.

Els resultats en aquest context, doncs, han estat clarament negatius.

La producció de residus municipals ha augmentat un 29,8% en valors absoluts i en un 24,24% en quantitat per càpita quan els objectius del PGRMC eren no augmentar la quantitat de residus que es generaven el 1995. Des de 1995 a 2001 la quantitat ha augmentat un 11%.

Pel que fa a les recollides selectives, els resultats pels diferents materials han estat els següents:

? un 4'4% de la matèria orgànica (davant l'objectiu del 50%)

? un 30% del paper (davant l'objectiu del 46%)

? un 29% del vidre (davant l'objectiu del 40%)

? un 12'4% dels envasos envasos (davant l'objectiu del 15%)

Globalment, a Catalunya l'any 2001 es va recollir selectivament només un 17% dels residus generats a Catalunya.

Pel que fa al resultat de les recollides selectives a l'�rea Metropolitana, l'any 2001 va ser del 15'5% quan l'objectiu del Programa Metropolità (1997- 2006) per aquest any 2001 era del 42,6% (22,8% brossa orgànica i 19,8% brossa inorgànica).

Els envasos, el gran fracàs

Les dades disponibles són escasses, però indiquen que de l'any 1998 al 2000 la quantitat de envasos va augmentar un 23,7% malgrat que la LERE (Ley de Envases y Residuos de Envases) obligava, en el període d'aplicació del 1997 al juny del 2001, a reduir-los en un 10% en pes.

Augment de l'abocament i la incineració

Com a resultes d'aquest fracàs en la gestió dels residus la quantitat de residus que han anat a parar a tractaments finalistes ha augmentat significativament:

L'abocament ha sofert un augment del 31,4% (passant de 1.760.487 tones el 1994 a 2.313.326 el 2001), la incineració ha augmentat un 10,5% (de 558.149 a 694.813) i el reciclatge ha augmentat un 34,0% (de 518.409 a 619.508). Així doncs, deu anys després s'aboquen o incineren un 15,18% més de residus que el 1993. Actualment, a més, dues incineradores han demanat una ampliació de la seva capacitat de tractament.

El cas de l'àrea metropolitana

El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM 1996-2006) redactat per aplicar els objectius de la Llei 6/93 a l'àrea metropolitana preveia uns objectius de recuperació del 60% a l'any 2006.

Segons les darreres dades de l'entitat (2001), només el 10% de la població metropolitana tenia accés a sistemes de gestió de residus amb separació de la matèria orgànica. El 2001, a la ciutat de Barcelona la situació era alarmant, només un 1,37% de la població hi tenia accés, a l'Hospitalet el 0%, a Cornellà el 4%... durant l'any 2002 aquesta situació va canviar lleugerament però encara no es disposa de dades quantitatives; en qualsevol cas, però, la tendència és l'incompliment dels objectius marcats per l'entitat metropolitana i pel PGRMC.

El resultat és que actualment, i contrastant les dades de l'entitat metropolitana, amb prou feines s'arriba a un 15% de recuperació global.

Aquesta situació s'ha volgut solventar amb la construcció dels anomenats 'Ecoparcs'?. Analitzant el projecte constructiu de l'Ecoparc 1 es preveu que la línia d'empaquetatge enviï a instal·lacions finalistes, i sense passar per cap procés de triatge o recuperació, el 28% del que entri a l'Ecoparc. Un altre 33% de l'entrat sortirà en forma de rebuig dels processos de metanització i compostatge. Altres processos faran que, del total entrat, el 62% sigui rebuig i vagi a abocadors i incineradores en forma de bales premsades i embolicades els CDR (combustible derivat de residus). Aquestes instal·lacions, doncs, esdevenen una neteja d'imatge de l'administració metropolitana que no vol o no sap avançar cap a una resolució efectiva de la problemàtica dels residus; tot apunta que apareixeran nous projectes d'incineració per fer front al creixement de residus.

Els residus industrials

En els darrers 5 anys (1995-2000) hi ha hagut un augment espectacular del residus industrials un 51%. Hi han diferents factors que en poden ser la causa. L'obligatorietat de les empreses catalanes de presentar la declaració anual dels residus industrials produïts a la Junta de Residus ha fet aflorar una gran quantitat de residus fins aleshores no registrats. Una altra causa ha estat la poca eficàcia de les actuacions orientades a la disminució de residus dels processos industrials. En definitiva no s'han aplicat mesures i instruments eficaços per promoure la producció neta malgrat la creació del Centre d'Iniciatives per la Producció Neta (actualment CEMA) a demanda de les entitats ecologistes.

Aquest augment no s'ha vist acompanyat per polítiques de reciclatge i el resultat és que ha augmentat la quantitat de residus que s'envien a incineradores i abocadors:

L'abocament ha augmentat un 44,92% (passant de 1.028.134 tones a 1.489.298) i la incineració ha augmentat un 164,15% (de 34.149 a 90.206); de manera que el total de residus enviats a tractament finalista ha augmentat un 48,7%.

Els residus de la construcció

L'any 2000 es van generar 5.414 milers de tones de residus de la construcció, s'han duplicat des de l'any 1997. Aquests residus representen més del 35% del total de residus a Catalunya. Solament es recicla el 3% i fins l'any 2000 només funcionaven 4 plantes de triatge i reciclatge de materials de construcció. Aquesta dada contrasta amb altres països on es recicla un 80% dels residus de la construcció.

Algunes causes

Les polítiques encaminades a la reducció dels residus i la seva toxicitat són un dels objectius principals que cal fer realitat (i no solament discurs) si es vol assolir un desenvolupament sostenible, fonament del tot imprescindible per al progrés social. Aquesta política ha estat adoptada formalment per les normatives i el discurs de les diferents administracions. En aquesta direcció s'aprovà a Catalunya la Llei Reguladora de Residus 6/93 i es despleguen els Programes de Gestió de Residus per cada tipologia de residus.

La Llei Reguladora marcà una inflexió important en el discurs i en els objectius d'orientar la normativa catalana a desenvolupar polítiques de precaució i prevenció al país, però la realitat ha estat diferent, ja que la majoria dels esforços que s'han esmerçat, (econòmics i polítics) han estat essencialment en l'eradicació de l'abocament incontrolat (que ha estat una millora important), però a la contra no s'ha aprofitat per aplicar les accions i els mitjans suficients per desenvolupar actuacions efectives preventives, econòmiques i fiscals, que fessin possible arribar als objectius descrits en la normativa, que es podrien haver aplicat de forma complementària i simultània durant aquests anys.

Un altre factor que ha influït negativament han estat: les picabaralles entre les administracions de diferents signes polítics, amb retrets mutus, la manca de voluntat política de les associacions municipalistes i la majoria d'ajuntaments grans i metropolitans, que a la pràctica han obstaculitzat avançar en un canvi real de la gestió dels residus i han estat més centrats en els costos i els esforços en la gestió, que no pas en avançar en la minimització dels impactes ambientals que causen els seus residus, el malbaratament de recursos i una tasca d'educació ambiental de la població en un canvi d'hàbits en el consum i cultural. Tanmateix, els resultats, tant a casa nostra com a d'altres països de la CE, han esdevingut insuficients, no han estat els desitjats. Les polítiques preventives, fins ara, no han passat, amb bona voluntat, del paper mullat.

Propostes d'Ecologistes de Catalunya

-Desenvolupar programes d'educació ambiental i de reducció dels residus urbans.

-Incentivar els programes de R+D en producció neta

-Incentivar la producció neta a les empreses i penalitzar les que facin servir processos més contaminants.

-Aplicació de mesures preventives: reintroducció d'envasos retornables

-Aplicació d'un cànon disuasori als municipis que produeixin més residus i bonifiquin els municipis més estalviadors de recursos.

-Prohibició de la incineració i tancament progressiu de les instal·lacions existents.

-Compliment de la directiva d'abocadors

-Revisió a l'alça dels objectius de recuperació i reducció dels residus dels programes de gestió vigents.

+ informació: aeec@pangea.org i aquí.

+ info de l'autor/a del e-mail

http://liberinfo.net/user.php?op=userinfo&uname=aeec

www.LiberInfo.net

Podeu trobar l'informe complet (en pdf) fent clic aquí.