Nosaltres també volem parlar en català!

(Manifest de les entitats sotasignants, promogut pel Servei de Normalització Lingüística de CCOO)

Deixar casa teva no és fàcil. En cert sentit és més fàcil malviure amb la seguretat de conèixer l'entorn en què et mous, de saber d'on treure els recursos necessaris per tirar endavant, encara que sigui sense perspectives de millora futura, sabent que sempre serà d'aquesta manera, que no pas fer el salt al buit que representa deixar-ho tot i provar fortuna en un altre lloc, en un altre país, en un entorn desconegut, sense la seguretat que dóna compartir llengua, tradicions i costums. I és que el canvi sempre genera inseguretat.

Per això, les persones que han optat per la solució de canviar radicalment de vida per intentar viure en més bones condicions estan obertes a incorporar noves llengües, noves tradicions i nous hàbits. Com, si no, haurien pres la decisió d'anar-se'n a buscar-se la vida tan lluny de casa? Només cal que algú els obri la porta i els ajudi a incorporar tot aquest nou bagatge.

Molts de nosaltres procedim d'entorns en què el multilingüisme és una realitat quotidiana; molts parlem diverses llengües i entenem la importància que té poder expressar-se en la teva pròpia llengua. Entenem què representa per als catalans poder parlar en català.

�s per això que nosaltres, que som anomenats persones nouvingudes o nous immigrants -hi ha algun dia que es deixi de ser un nouvingut o un nou immigrant?-, però que volem ser catalans com tothom, volem participar de la llengua catalana com la resta de la població.

Com que la llengua catalana és un vehicle d'inclusió, volem manifestar la nostra voluntat de fer de la llengua catalana també la nostra llengua i demanem a les administracions i a tota la ciutadania el seu suport per aconseguir-ho.

- Cal una millora substancial dels processos de regularització de la situació legal de les persones nouvingudes, de la seva incorporació al mercat de treball i en general de tots els aspectes que afecten la seva inserció social. S'ha de tenir en compte que aprendre una llengua no és fàcil i requereix temps, i que encara costa més quan la teva situació legal et condemna a un estat de provisionalitat que no ajuda a plantejar-te projectes de cap mena.

- Cal que les administracions hi destinin els recursos humans i materials necessaris, de manera planificada. Calen més cursos i més materials. �s frustrant decidir-te a apuntar-te a un curs de català i que et diguin que t'has d'esperar perquè no hi ha places disponibles.

- �s necessari que l'oferta formativa sigui flexible i diversificada, per poder adaptar-la a les característiques diverses, tant personals com de distribució territorial, de les persones que hem arribat a Catalunya. I la formació ha de poder anar vinculada a l'àmbit de la feina.

- Però no serveix de res tot l'esforç que representa aprendre català, per als aprenents i per a les administracions, si després ningú no ens parla en català, si el que aprenem no ens serveix per comunicar-nos amb les persones del nostre entorn, si no ens deixeu compartir amb vosaltres aquesta llengua, per poder ser un més, per poder ser iguals que vosaltres. �s per això que et demanem que,

si ens vols ajudar, parla'ns en català!

Barcelona, 23 d'abril de 2003

Associacions signants

Centre d'Informació de Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya (CITE-CCOO)

Associació Niodeema Kafo

Associació Planeta

Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes (Asopxi)

Associació d'Immigrants Filipins

Associació d'Uruguaians a Catalunya

Associació de Treballadors Marroquins a Catalunya (ATIMCA)

Associació Catalunya-Líban

Associació d'Amics de Costa d'Ivori

Associació de Treballadors Pakistanesos

Associació Cultural per Colòmbia i Iberoamèrica (ACULCO)

Centre Filipí

Ribapua - Comunitat Bubi de Guinea Equatorial