La gent de la plataforma de detinguts i detingudes dels 12 d'octubre que van venir fa unes setmanes a 'La Màquia' a fer una xerrada sobre el judici a les persones detingudes el 12O del 99, ens van deixar aquest dossier perquè en féssim difusió.

El treball que hi ha a continuació no és una reflexió profunda sobre el que han esdevingut els dotze d'octubre a la ciutat de Barcelona, ni pretén aportar llums sobre les estratègies portades pels moviments socials al llarg d'aquests vint anys de resposta popular al feixisme. Molt més senzill que això, aquest treball és tan sòls la constatació d'una evidència, que d'altra banda ningú amb dos dits de front ignora; la mateixa dreta feixista que va recolzar l'aixecament i la dictadura, continua ubicada al poder i prossegueix la seva ofensiva intolerant, imperialista i repressiva que ha practicat sempre.

Nota: Podeu descarregar el text complert des de la zona de descàrregues.

Aquesta ofensiva la patim dia a dia, s'articulen respostes arreu, dia a dia, també. En canvi, seran vint anys els que portarem rebutjant un acte feixista a la nostra ciutat, plantant-los cara als de sempre. La mobilització popular contra del 12 d'octubre, al contrari d'altres, que s'han anat diluint fins desaparèixer, manté el dinamisme i capacitat de convocatòria any rera any. I sens dubte, una de les raons del nostre empeny és la simbolització que des de l'espanyolisme del poder o del que aixeca el braç (és el mateix) se li dona a aquesta data.

�s pot considerar que és una coincidència que el dotze d'octubre sigui la 'Fiesta Nacional Española'?, el dia en que el cos més repressiu d'aquest estat, la Guàrdia Civil celebra la seva 'patrona'?, que sigui també la ocasió triadan pels feixistes per lluir la seva condició de botxins del poble impunement pels carrers de Barcelona i que a més es commemori l'inici del genocidi del pobles americans i de l'aventura imperial espanyola. �s pot considerar, però això tan sols demostraria el nostre grau d'ingenuïtat o d'estupidesa. Al contrari, molt més encertat, serà considerar tal data com la posada en escena d'aquesta ofensiva reaccionària que encara tan anhela allò d' '?una, grande y libre'? i la colla de 'tolerants'? autodenominats demòcrates (PSC, CIU), que tan poc han trigat a compartir taula amb personatges destacats i/o descendents del franquisme.

L'escena del 12 d'octubre que hem de suportar cada any, repeteix el guió d'una lliçó, que alguns ens empenyem a no aprendre ni acceptar. 'La fiesta nacional española'? es celebra amb una desfilada militar, recordatori magnífic de la indivisibilitat del territori espanyol i dels garants de la mateixa, i de la cada cop més activa participació espanyola en l'imperialisme nord-amèrica. Les declaracions que aquest mateix dia es realitzen en les recepcions oficials, '...el idioma español no ha sido impuesto en ningún sitio del mundo...'? , '...el descubrimiento de América fue el inicio del encuentro entre dos culturas'? , sense cap altre objectiu que el de demanar a la memòria l'absolució dels botxins, convertir als assassins en homes de bé, respectables i admirables; la construcció d'un nou imaginari social.

Junt aquesta imatge, la de les casernes del terror, engalanades i els guàrdies civils amb els guants blancs, manos limpias, visitats pels 'demòcrates'? com a contribució o genuflexió a la integració social del cuerpo.

I l'altre imatge és la dels feixistes passejant-se pels carrers de Barcelona protegits per la policia, emparats per la 'democràcia'? i disculpats pels mitjans de comunicació. Però això no és altra cosa que una ostentació vergonyosa de la seva condició de vencedors i repressors del poble. �s sens dubte un insult a la memòria dels exiliats, dels deportats, dels assassinats, un insult a la memòria col·lectiva, a la vida i a la llibertat. Alhora un reconeixement de la seva complicitat amb l'estat, de la seva utilitat com a força de xoc, de la proximitat que existeix entre els espanyolistes de les institucions i els del braç aixecat. I malgrat els intents exculpatoris de la premsa minimitzant el seu numero o fent servir adjectius del passat (arcaics, nostàlgics...) les agressions feixistes es repeteixen arreu, apallissant aimmigrants, gais, joves d'estètica diferent, indigents ... continua en augment, com el de liders feixistes que volen crear conflictes on no els hi ha (Plataforma per Catalunya, Democràcia Nacional).

No ens ha d'estranyar doncs, que al llargs dels anys, de diferents maneres, preponderant unes temàtiques o altres hagi sorgit una resposta popular a aquesta posada en escena de l'ofensiva espanyolista i imperialista. Ni tampoc la persistència d'institucions (delegació del govern, ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya) en permetre, tolerar i protegir un acte feixista mentre criminalitza l'espontània resposta popular.

Al llarg d'aquests línies que tens al davant tan sòls t'oferim dades del que ha succeït durant aquest vint anys. Pensem, però, que les conclusions que tu, jo, ell o ella en traguem s'han de traduir en accions i mobilitzacions, cercant les formes per fer fora dels nostres carrers als feixistes, desterrant la seva impunitat.

>>> Crónica d'una provocació anunciada - els 12 d'octubre a Barcelona

El 12 d'octubre és el dia escollit per celebrar la fiesta nacional española: 'El dia de la hispanidad y la raza'? i 'El dia de la Fuerzas Armadas'?. El 1987 s'oficialitza aquesta celebració arreu de l'Estat Espanyol, ja que fins aleshores les dues festes es celebraven de forma itinerant per diverses ciutats. A Catalunya, però, no era dia festiu. L'elecció d'aquesta data es fa en commemoració del 12 d'octubre de 1492, que simbolitza l'invasió espanyola del continent americà. La conquesta significà no només un dels genocidis més grans de la història, sinó que la imposició de la llengua castellana i de les institucions pròpies del gran imperi de la reconquesta es va sumar a l'extorsió econòmica i a les múltiples formes d'explotació que es van dur a terme, des de les 'encomiendas'? fins a l'esclavitud. La ideologia que legitima la reconquesta es fonamenta en la superioritat de la raça (?) castellana.

L'Estat Espanyol actual celebra amb tots els fastos aquesta data com a referent de grandesa i reafirmació. El 12 d'octubre pren un caire marcadament retrògrad i nostàlgic; les institucions més carques mostren el seu espanyolisme profund. El Rei fa discursos, la Guàrdia Civil actes públics, les forces armades desfilen i la jerarquia catòlica organitza misses voluptuoses. La majoria de polítics acostumen a participar de tot això, i a Barcelona diferents personalitats, entre elles l'Alcalde de Barcelona i el President de la Generalitat ofrenen flors al monument de Colón, i deixen anar frases com: 'la commemoració representa la projecció d'Espanya en el món, i és una de les grans gestes de la història de l'humanitat'? ( Jordi Pujol, 1983).

1983. Primer any de la celebració ultradretana. Convocada per la 'Asociación Nacional de Excombatientes'?, comptà amb uns 3.000 assistents. Entre braços alçats, banderes preconstitucionals i crits a favor de Franco, Jesús Laguna, dirigent de 'Alianza del trabajo Nacional Sindicalista'?, esgrimia que 'España está por encima de los partidos, de qualquier democracia, y de la Constitucion'?. Durant l'acte també es van presenciar actuacions folklòriques, tot i que no es van desenvolupar amb total normalitat, ja que 'uns desconeguts'?, van tallar el corrent elèctric de la megafonia, i a un dels grups li van robar les pertinències.

Al final de l'acte un grup de 40 feixistes, membres del servei d'ordre, van agredir un fotògraf col·laborador del diari 'el Correo Catalan'? mentre un d'ells l'apuntava amb una pistola. Alhora es cremava, per part d'uns desconeguts, la bandera espanyola del Palau de Pedralbes.

1984. Es torna a convocar l'acte feixista a la plaça dels Països Catalans. Van assistir prop de 2.000 persones vingudes de tot l'Estat, algunes de les quals lluïen camises blaves i alçaven banderes franquistes. A l'acte es demanà substituir el nom de la plaça, pel de plaça de la Hispanitat. Els actes oficials d'aquesta data posaren especial èmfasi en la celebració del Vè Centenari i foren organitzats per diferents ambaixades espanyoles, arreu del món. A Barcelona les institucions tornen a repetir la foto de família (polítics i militars) als peus de Colom.

1985. Mentre el president Jordi Pujol expressava el seu respecte per 'la labor colonitzadora d'España'?, el Rey cridava en el seu discurs a una nova aventura americana, i mentre 3.000 persones assistien a l'acte ultradreta, es realitzà una massiva manifestació amb el lema 'No a l'espanyolització'?, convocada per el Moviment de Defensa de la Terra ( MDT ). Davant de la Delegació de Govern, la policia impedí la marxa dels i les manifestants, que tot i així, van poder seguir cap a les Rambles, on després de petits enfrontaments s'apedregà la seu de Radio España.

1986. La celebració oficial de la diada del 12 d'octubre serví per anunciar l'organització a Sevilla de l'Expo '92'? ( i així commemorar el descobriment d'Amèrica) Fou l'any en que Barcelona quedà designada com a seu olímpica. Aquell mateix any, el president de l'Assemblea de Nacions Unides, el bengalí Humayun Rasheed va criticar els actes del 92 i va afirmar que era de lògica i de sentit comú pensar que Colom no va descobrir aquelles terres, allà ja hi vivia gent. �s per aquest motiu que es celebrà una manifestació contra la Barcelona Olímpica i la Hispanitat. Més de 2.000 persones, convocades pel CCCCC ( Comissió Catalana Contra el Cinquè Centenari), van recórrer el centre de Barcelona fins al monument de Colom, on un representant dels indis Mapuches afirmà que 'el dia de la Hispanitat no només és el record d'un genocidi, sinó també el del començament de l'agressió al Tercer Món'?. La bandera espanyola que hi havia va ser cremada. Pocs minuts després es produïren càrregues policials per totes les Rambles fins a Plaça Catalunya. Es llençaren còctels molotovs contra la seu del Banc Central. La policia va detenir cinc persones acusades de cremar una bandera espanyola.

1987. Una setmana abans del 12 d'octubre, les Corts i el Senat declaren festiu el 12 d'octubre, 'Fiesta Nacional Española'?. Curiosament la data coincideix amb la de l'inici de l'aventura imperialista de les classes dominants espanyoles i amb la patrona de la Guàrdia Civil. Es decideix celebrar la festa amb una desfilada militar a Madrid. A l'acte feixista de Barcelona hi assisteixen 1.000 persones. Intervé l'advocat Esteban Gòmez Rovira, president de JJEE a Catalunya i conegut ultradretà. En un discurs agressiu i virulent ataca durament al nacionalisme català i a Jordi Pujol, al que qualificà d'enemic d' Espanya i de finançar amb diners públics a Terra Lliure, l'MDT i La Crida. D'altra banda la manifestació antifeixista, convocada pel CCCCC, que com altres anys va recórrer el centre de Barcelona, fins a Colom, aplega prop de 3.000 persones, sota el lema 'Hispanitat és genocidi'. A la fi de la concentració feixista, un grup de 70 nazis armats amb pals i barres de ferro es van dirigir cap al centre de Barcelona on agrediren vianants i persones que havien assistit a la manifestació antifeixista. Fruit d'aquestes agressions començaren aldarulls pel centre de Barcelona, al voltant de les Rambles. La policia no va fer acte de presència fins que els ultradretans van desaparèixer, moment en que detingueren a 4 antifeixistes.

1988. Per primer cop no hi ha convocatòria feixista al barri de Sants, degut a conflictes interns en l'extrema dreta. Els feixistes però, es concentren davant de l'estàtua dels caiguts a la Diagonal i després de fer un petit recorregut en cotxe per Barcelona, baixen a les Rambles on es dediquen a intimidar a la gent mostrant pals i navalles. Dos d'ells són detinguts. Els dies previs al dotze d'octubre es cel·lebren diferents actes contra el feixisme. Els dies 6, 7 i 8 van tenir lloc les '1es Jornades per l'Alliberament dels Pobles'? sota el lema 'Ni Hispanitat, ni Vé Centenari'?. El 7 d'octubre es va presentar el manifest 'No'92'? i també el llibre 'Me cago en el V Centenario'? de Vàzquez Solà. Aquest últim acte va ser organitzat per la OSMI (Organització de Suport al Moviment Indi). El dia dotze es van convocar dues manifestacions. L'MDT va convocar a Canaletes, fins a Colom, on també va acabar l'altre marxa convocada pel CCCCC, que aplegava a organitzacions polítiques, sindicals i moviments socials de la ciutat. Durant la manifestació es van cridar consignes com 'Indis al poder, ianquis a la reserva'?, 'Hispanitat és genocidi'? o 'Colom desgraciat, et podries haver ofegat'?. En acabar la manifestació es va tombar els màstils on onejaven les banderes espanyola i Nord Americana i foren cremades. Tot seguit es van produir nombroses càrregues policials amb el resultat de set persones detingudes, tres de les quals van ser ingressades a presó ( 2 a la Model, 1 a Was-ras ) acusades d'haver cremat la bandera espanyola, amb peticions fiscals de 6 anys. Al cap de 10 dies sortien en llibertat, en espera de judici, al celebrar-se quedaren absolts.

1989. Ja a finals de la dècada, les topades entre manifestants antifeixistes i militants de l'extrema dreta han esdevingut un fet bastant habitual. La concentració d'homenatge a la bandera Espanyola comptà amb les intervencions del coneguts feixistes José Anglada Rius vice-president del 'Frente Nacional'? i el llavors dirigent de 'Falange Española y las JONS'? Ricardo Vicario Sastre. L'assistència va ser d'unes 1000 persones, de les quals un centenar de joves, al finalitzar l'acte, es dirigiren cap a Colon, on havia finalitzat la manifestació de la Comissió Catalana Contra la Celebració del Cinquè Centenari (CCCCC), que havia comptat amb l'assistència d'unes 3000 persones. Les persecucions Rambla amunt també es repetiren: feixistes previstos de cadenes i pals cap a joves independentistes que marxaven de la concentració antifeixista. Les persecucions finalitzaren a plaça Catalunya amb varis contusionats, tres dels quals foren atesos a l'hospital amb punts de sutura al cap. Després d'això, membres de l'ultradreta apedregaren la seu de Catalunya Lliure, al carrer Casp.

1990. L'acte feixista és convocat novament pel FN i la Falange de les JONS. Es congreguen prop de 500 persones, i en ell intervé l'advocat de JJEE Esteban Gòmez Rovira, ara dintre del Frente Nacional de José Anglada. A la manifestació antifeixista, convocada per la CCCCC, hi assistiren unes 2000 persones. El recorregut va ser de plaça Universitat fins a Colom.

1991. Un dels màxims exponents de la complicitat policial amb l'acte feixista el podem veure amb els fets ocorreguts aquest any. Després de la incitació d'un dels organitzadors de l'acte feixista, que escridassava ' el que quiera divertir-se, o hacer algo tiene toda Barcelona'?, uns 500 nazis, molts d'ells militants de 'Brigadas Blanquiazules'?, iniciaren la seva particular razzia. Primer cap a tres joves que passejaven als voltants de la plaça dels Països Catalans, un d'ells intentant fugir saltar dins un solar on va ser acorralat per uns 7 ultradretants. Després d'una brutal pallissa, fou atès d'una contusió cranial. Davant d'aquest fet un cotxe patrulla de la policia Nacional va arribar aturar-se un moment, continuant la marxa com si no passés res. Prop de 300 manifestants feixistes iniciaren una marxa cap al centre de la ciutat entonat cants falangistes, aturant-se fins i tot davant la comissaria de plaça Espanya on cantaren el cara al sol. Un cop arribaren a les Rambles l'emprengueren contra les parades de diferents partits com ERC o Iniciativa per Catalunya. Els incidents més greus es va donar a la parada de la CNT, on un dels allà presents acabà amb diverses contusions. Durant tot el recorregut s'agrediren a immigrants així com a 'rojos e independentistas'? i alguns periodistes que és trobaven al carrer Ferran. La presència policial fou nul·la, ni tan sols feu acte de presència. Les úniques detencions es van produir per part dels agents de paisà dels mossos d'esquadra, amb un total de 7 detinguts dels quals 2 eren menors. El fet més paradoxal el trobem en el tractament que va rebre la manifestació convocada pel CCCCC per part de la Policia Nacional. En aquesta mani hi assistí un miler de persones, produint-se la detenció de dos joves de 14 anys acusats de cremar una bandera espanyola davant de Colon. Davant de l'escàndol de la complicitat policial, el responsable de la Jefatura de la policia nacional Ciro LLera, expedientat al 1982 per haver passat informació confidencial a ultres i militars defensors de la dictadura, realitzà una ridícula operació policial en la que van detenir 76 skins, molts d'ells d'ideologia independentista i/o d'esquerres, que no tenien res a veure amb les agressions feixistes.

1992. Any en què es celebra el cinquè centenari i les Olimpíades. Una part del grups que formaven el CCCCC, decidiren deixar de convocar la manifestació, i convocaren un acte solidari amb els pobles americans al 9 d'octubre al antic pavelló del Joventut de Badalona, que consistí en un concert amb el lema '500 anys de resistència'?. Contrastant amb l'any anterior, hi hagué un fort desplegament policial, sobretot als voltants de plaça Universitat, on estava convocada una manifestació organitzada per l'assemblea de grups contra el Vè Centenari, que agrupava espais assemblearis i autònoms com l'Assemblea d'Okupes de Barcelona, l'Ateneu Llibertari de Gràcia, el Lokal, l'Ateneu de Kornellà, etc. A la manifestació 'Contra el nou ordre mundial, fem l'indi'? no la van deixar començar, la policia tenia ordres d'impedir qualsevol concentració al carrer que no fos autoritzada. Es produïren diverses càrregues, identificacions, i un total de 26 persones detingudes, amb acusacions de manifestació il·legal, aldarulls i resistència a l'autoritat. Dues de les quals entraren a presó i sortiren pocs dies després, acusades de desordres públics. Un dels detinguts va ser el catedràtic de la UAB, Joan Martínez, per negar-se a ser identificar. Paral·lelament la concentració feixista es desenvolupà amb total normalitat. Entre 'vivas a Franco y España'? i amb la participació Luis Jose Cillero, secretari general de joventuts del 'frente Nacional'?, es despotricà contra el dret a l'avortament, comparant-lo amb 'el major crimen que puede hacer la humanidad'? o s'esgrimiren frases cèlebres com '¡Viva la Cataluña Española, arriba España y Arriba Europa!'?. Intervingué Juan Oliveras, sots-secretari de las 'Juntas Españolas'?, que exaltà la 'Gallardia Española'?, es felicità que ' el padre nuestro se siga rezando en español'? i exaltà Catalunya perquè manté 'un nexo intangible con España, la letra �'?. L'acte transcorregué amb l'assistència d'unes 600 persones, la xifra més baixa fins aleshores, degut segurament a la negativa de CEDADE (neo-nazis) de participar-hi.. Després de l'acte, i com ja venia sent habitual, uns 80 caps rapats es dirigiren en metro cap a plaça Catalunya. Un cop hi arribaren, es van trobar amb un cordó policial que els va impedir el pas, realitzant 24 detencions ( que quedaren immediatament en llibertat ) i requisant abundant material com 20 pals de ferro, 10 bats de beisbol, 5 cadenes i 3 navalles. En una roda de premsa realitzada tres dies desprès dels fets s'acusà a la policia de feixista, i es criticà 'la ley Corcuera'?. Un dels advocats defensors insistí que la critica no havia d'anar tan sols a la policia sinó també cap a la pròpia constitució 'com a mecanisme que permet qualsevol acció judicial i policial sense més justificació'?

1993. Apareix la Plataforma Antifeixista (PAF), fruit del treball conjunt, que diferents col·lectius alternatius de Barcelona, havien estat duent a terme contra el feixisme. La manifestació convocada amb el lema '12 d'octubre. Hispanitat, Res a celebrar'? per la Plataforma Antifeixista, no va poder ni concentrar-se per la negativa policial, que es transformà en empentes, intimidacions i identificacions als voltants de la plaça Universitat. Es retingueren 23 persones, que passaren per la comissaria de Via Laietana per ser identificades. A la Plaça del Pi, es tornaren a repetir identificacions arribant a produir-se una càrrega. Quan un grup de manifestants es concentrà davant de la comissaria de Via Laietana, es repetiren les identificacions, les amenaces i poc després les últimes carregues cap a les poques persones que hi quedaven. Paral·lelament la policia entrà al Lokal del carrer de la Cera, on detingueren 4 persones que passaren a disposició judicial. L'acte feixista es seguia celebrant a la plaça dels Països Catalans, convocat pel 'Frente nacional'? i les 'Juntas Españolas'?. Aquest any però convidaren a Ricardo Saenz de Ynestrillas, membre d'AUN (Alianza por la Unidad Nacional), que recentment havia sigut absolt de l'assasinat del diputat basc Josu Muguruza.

Any rera any es repetia la mateixa paradoxa. Mentre l'acte ultradretà s'autoritzava, la manifestació antifeixista es reprimia. Per aquesta raó, els col·lectius que formaven la Plataforma Antifeixista decidiren canviar de tàctica, realitzant en els següents 4 anys una festa popular i reivindicativa de caràcter antifeixista i antiracista a les cotxeres de Sants. En tots aquells anys, es van celebraren cercaviles, actuacions de castellers, pallassos, correfocs, espectacles de màgia, titelles, tallers, dansa, teatre, passis de documentals, pel·lícules, xerrades, debats i diversos concerts i actuacions musicals.

1994. Esborrem la intolerància: 12 d'octubre festa contra el feixisme i el racisme. Aquella primera jornada agrupà a gent molt diversa, unes 4000 persones i va ser sense dubtes la més participativa. Paral·lelament, col·lectius i entitats de Sants iniciaren una campanya local per tal d'aconseguir la prohibició de l'acte feixista, recollint signatures i alertant al barri de la perillositat i la inseguretat que suposa suportar un acte feixista. Les signatures es presentaren al ple del districte. Com era d'esperar, el desplegament policial va ser impressionat. Es feu un cordó entre la festa antifeixista i el míting ultradreta, cordó que en tot moment actuà cap a les persones que assistien a l'acte antiracista. Identificacions i escorcolls, demandes policials de suspensió, pressions directes a la persona que n'havia demanat el permís. La Policia exigí que la Plataforma disposés d'un interlocutor i garantitzés la seguretat als voltants de Cotxeres. A canvi, la policia es comprometia a fer un cordó a carretera de Sants. Tot i així al matí, curiosament, un grup de 25 cap rapats nazis aconseguiren creuar la barrera policial (?) i arribar a Cotxeres. Per sort, van haver de marxar corrents, per la clara resposta que més de 100 persones. Un cop iniciades les corredisses si que va actuar la policia. També es va poder registrar una altra topada quan diversos caps rapats aconseguiren passar el cordó policial altre cop, però en aquest cas la policia va detenir 4 joves de Maulets, que hores més tard van ser posats en llibertat.

1995. A la plaça dels PPCC es seguien trobant els i les nostàlgiques del franquisme, prop d'un miler, convocats per ADES ( Adelante Espanya ). A les cotxeres de Sants, sota el lema 'Acabar amb el feixisme, depén de tu'?, es realitza una altra jornada plena d'activitats en la que participaren unes 3000 persones.

1996. Tot i seguint tenint un bon èxit de convocatòria, la festa antifeixista es començava acomodar, repetint-se moltes activitats que havien tingut els dos anys anteriors, sense haver-ne obert més la participació, sinó més aviat el contrari. El lema d'aquest any va ser el de Feixisme Mai Més. �s en aquest any que apareix el primer Festival Antifeixista, organitzat per A.E.N.A ( Col·lectiu Antifeixista Al Enemigo Ni Agua ), que es celebrà al polisportiu Bac de Roda. Hi assistiren milers de persones, omplint-se del tot recinte.

1997. Les provocacions dels skins-nazis continuaven, i per part de la premsa es silenciava totalment la incidència de la festa antifeixista. Sota l'apel·lació 'Si ara no quan? Si tu no qui? Combat el feixisme'? es tornaren a aplegar unes 3000 persones. Tot plegat motivà que ja el darrer any a la tarda es realitzés un altre resposta: una manifestació, sense sotasignats, amb el lema 'Contra el feixisme i l'estat terrorista espanyol... Acció directa'?. Recorregué rambles amunt, des de Canaletes fins arribar a la seu de FN, que s'apedregà i es cremà la bandera del seu balcó. Després es produïren càrregues per part de la policia, produint-se la detenció de 4 joves pels secretes. Sortien en llibertat dos dies després. Per segon any, a l '11 d'octubre es realitzà el festival Antifeixista, al pavelló Municipal de la vall d'Hebron, que consolidà la massiva assistència de públic.

1998. A partir de d'aquest any la Plataforma Antifeixista passa a convocar manifestacions de confrontació directa en contra dels feixistes, intentant arribar a la plaça del Països Catalans, amb la consigna clara que el 12 d'octubre no hi ha res a celebrar. Sota el lema Combat el feixisme, més de 2000 persones es manifestaren pel barri de Sants fins arribar a la confluència de Berlin amb Numància, on un impressionant operatiu policial titulat amb el nom de 'Operación Candado'? protegia a Ricardo Saenz de Ynestrillas, dirigent d'AUN. Aquest ultra llançava proclames apostant per ' la desobediencia civil y la reconquista de España'?, convidant a 'morir por la patria'? i afirmant: 'el militante que se mueve per fe nadie lo puede parar'?. El nombre d'oients, poc més de 500. La marxa Antifeixista es desconvocà, començaren les càrregues, l'intercanvi de pilotes i pedres, i la dissolució de la marxa en petits grups. Els enfrontaments s'allargaren durant 3hores Els enfrontaments amb la policia van ser molts durs a diferents punts del barri: c/ Galileu amb c/ Vallespir, c/ Sagunt i Av. Madrid, amb moltes persones ferides lleus per pilotes de goma i cos de porra. D'altra banda, 5 policies van ser ferits amb contusions i talls, un dels quals va ser el cap policial. En aquest moment la policia s'afanyà a buscar possibles responsables i va detenir a 7 joves dins d'un bar a crit de ' Os vais a comer el marrón de lo del jefe'?. Molts d'altres foren retinguts de forma violenta i després deixats en llibertat. Un dels casos es donà davant del camp del Barça, quan agents de paisà van parar un taxi a punta de pistola, i van fer baixar els ocupants, arribant-los a esposar i agredir, però finalment deixant-los en llibertat. L'única topada amb joves feixistes tingué lloc a la plaça de Sants, on un dels feixistes, que conduïa un R-14, va llençar un martell contra un grup de joves. Les 7 persones detingudes van sortir en llibertat provisional el 13 d'octubre, després d'haver prestat declaració davant del jutjat d'instrucció nº 16. Dos anys més tard, els condemnaren a un any i mig de presó per un delicte d'atemptat, desordres públics i lesions, que quedaren reduïdes a 2 anys de condicional. Tres d'ells van estar a punt d'entrar a presó degut a una condemna prèvia per insubmissió. S'organitzà una campanya per a l'absolució, que consistí en concentracions davant dels Ajuntaments. A Barcelona coincidí amb el pregó de les festes de la Mercè. Una manifestació recorregué el centre, amb una assistència d'unes 800 persones. El tercer festival antifeixista es realitzà el 10 d'octubre a l'estació del nord, amb una de les millors assistències, tot i que dies abans corregueren rumors de suspensió, per problemes de concessió per part de la Generalitat . Els dies previs també es realitzà una campanya molt intensa dins el barri de Sants. Una concentració de 100 persones davant del districte, al 7 d'octubre, per a recolzar la proposta que és presentà al ple del districte demanant la prohibició de l'acte feixista. La moció fou aprovada, amb els vots a favor del PSC, Iniciativa-Verds i ERC.

1999. Sens dubte, l'any més conegut, parlat, debatut i criticat dins dels moviments socials d'arreu, gràcies a la gran posada en escena dels mitjans de comunicació i per la proximitat de les eleccions que es celebraren el 17 d'octubre. Diferents col·lectius d'immigrants i de solidaritat amb Amèrica Llatina organitzaren una jornada contra el colonialisme i la 'conquista de la americas'? al Centre Cívic de Vila piscina. També es realitzar la quarta edició del festival antifeixista, a les Cotxeres de Sants. Paral·lelament la Plataforma Antifeixista havia convocat per segon any consecutiu una manifestació a la plaça de Sants a les 11:30h, sota el lema ' Lluitem per la llibertat, destruïm el feixisme'?. La manifestació començà immersa en una calma tensa, provocada per les agressions feixistes que s'havien donat a diferents pobles i barris de Barcelona les nits de l'11 i el 12 d'octubre. Una, a Esplugues de Llobregat, on un grup de feixistes atacà el centre social okupat Can Cadena i agrediren a dos joves, que van haver de ser hospitalitzats. Tres nazis foren detinguts, i posats en llibertat al matí següent. La segona, l'apunyalament d'un mestre del barri de Sants, al voltant de la plaça dels Països Catalans pocs moments abans de l'acte. També influí en el malestar dels i les antifeixistes la hipocresia i complicitat de les institucions, que protegien amb una assetjadora presència policial l'acte feixista La marxa arrencà amb unes 3500 persones, pels carrers del barri de Sants fins que topà amb un cordó policial de 50 furgons i més de 100 antiavalots. A partir d'aquells moments, començà un intercanvi constant de pilotes de goma, pedres i coets, que acabà amb una càrrega cap als manifestants concentrats a plaça de Sants. La gent es dispersà pel barri, descarregant la ràbia cap a bancs, immobiliàries, multinacionals i la seu del PP. Els disturbis duraren més de 4 hores, multiplicant-se les càrregues durant tot el dia. Tot això provocà un gran nombre de persones ferides, moltes de les quals tingueren greus problemes d'assistència degut a l'actuació de la policia, que impedí el pas de les ambulàncies. Un dels centres socials okupats del barri, Can Vies, va ser assetjat per la policia durant dues hores, disparant-hi pilotes de goma, gasos lacrimògens i impedint que ningú de la manifestació antifeixista hi pogués entrar. Diversos veïns i veïnes van observar com encaputxats que incitaven les últimes trencadisses de vidres i el llançament de pedres eren els mateixos agents de paisà de la policia que després realitzaren moltes de les detencions. El resultat de tota l'intervenció policial fou de 26 persones detingudes, 8 de les quals menors d'edat. Al cap d'un mes va ser detingut una altra persona a Igualada, membre del sindicat CGT, i acusat de tirar pirotècnia a la policia. Sortí en llibertat amb una fiança de 100.000 ptes. A la tarda d'aquell dia hi hagueren concentracions davant la Verneda (comissaria coneguda pel seu 'meravellós'? tracte cap els i les detingudes, especialment als i les sense papers ) per demanar la posada en llibertat dels i les detingudes. A les 22h de la nit sortir en llibertat sense càrrecs J. Batlle, fill d'Albert Batlle, regidor d'esports de l'Ajuntament de Barcelona. Tota una casualitat. A les 23h sortiren tres més, menors de 16 anys. Durant els dies següents els mitjans de comunicació oficials i la majoria dels partits polítics començaren una campanya de criminalització cap els detinguts i detingudes i en vers a l'antifeixisme en general, que fomentà un clima propici per els següents esdeveniments. El 13 d'octubre s'iniciaren altre cop les concentracions davant la comissaria. Es demanà el Centre Cívic de la Verneda (situat al costat de la concentració) per a fer una roda de premsa a les 12h. El director del centre firmà l'autorització, però deu minuts abans l'Ajuntament envià els antiavalots de la Guardia Urbana i desallotjà el Centre Cívic tot impedint-ne l'accés durant tot el dia. El 14 d'octubre les persones detingudes foren conduïdes davant la jutgessa del jutjat d'instruccions nº 28, en funcions de guàrdia, Remei Bona. A partir de les 11h, i amb comptagotes, s'iniciaren les declaracions que s'allargaren fins les 23h de la nit. Durant tot el dia els advocats anaren informant del caire que anaven prenent els esdeveniments: la fiscalia, la Caixa de Pensions i l'Ajuntament estaven pressionant perquè entressin en presó preventiva alguns dels i les detingudes. A les 24h la jutgessa Remei Bona dona el resultat de les 'seves decisions'?, motivades per una suposada Alarma Social, i amb càrrecs com: 'associació il·lícita'?, comparable al de terrorisme. Així doncs 8 joves quedaren en llibertat provisional, mentre que els 14 restants ingressaren en presó preventiva ( 4 a la Model, 7 a la Trinitat i 3 a Wad-ras. A primera hora del matí del 15 d'octubre és creà l'Assemblea de suport als i les detingudes (formada per amics/gues, familiars i més de cents col·lectius i entitats) que durant els dies següents realitzà mobilitzacions i accions per demanar la imminent posada en llibertat dels i les empresonades, convocant una massiva manifestació per al 23 d'octubre. A la tarda del mateix dia, una marxa que recorregué les tres presons. El 16 d'octubre es repetiren les concentracions a les presons. Unes 1000 persones acabaren a Plç. Catalunya. El 17 d'octubre una vintena de persones fan una acció davant del col·legi electoral on assisteix Jordi Pujol. Els 4 presos de la Model són traslladats i separats a Quatre Camins i Can Brians com a mètode de dissuasió de les concentracions. Al vespre, advocats, familiars i amics i amigues presentaren un recurs al jutjat de guàrdia contra l'ingrés a presó, on es denuncia la influencia dels mitjans de comunicació en la decisió de la jutgessa i el greuge comparatiu respecte les agressions de grups feixistes i la impunitat de la aquestes gaudeixen. El 18 d'octubre es realitzà una marxa de vehicles pel centre de Barcelona, amb una quarantena de cotxes, motos, furgonetes i bicicletes, amb pancartes reivindicatives. El recorregut s'inicià al Paral·lel i continuà per Drasssanes, Ronda Sant Pau, Gran Via, Girona i Aragó, on es va fer la primera parada davant de la seu de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries, on es va fer una forta pitada de clàxons. Tot seguit va continuar la marxa cap al centre tot baixant per Via Laietana, fins arribar a la Plç. Sant Jaume. El 19 d'octubre, cap a les 18h de la tarda, unes 200 persones van participar en una nova concentració davant de la presó de la Trinitat, llegint poemes i fent una volta a la presó per tal que les persones preses sentissin el suport de l'exterior. Cap a les 19h tingué lloc un concentració a la plaça Vella de Terrassa on hi participaren unes 50 persones. El dijous 21 d'octubre, s'havia convocat una jornada de lluita, que consistí en diverses aturades als instituts així com a les universitats. Milers d'estudiants sortiren al carrer amb diverses manifestacions pels diferents barris de Barcelona i rodalies. Finalment, davant la pressió social, la jutgessa firmà els autos de llibertat per als dos menors d'edat i el dia següent per la resta d'empresonats. Les raons argumentades per Remei Bona eren: 'la disminució de l'alarma social'? i un error mecanogràfic!?, ja que el delicte d'associació il·lícita no és el tipificat a l'article 516 del codi Penal sinó el de l'article 515, una versió més lleu, castigada amb penes d'un a tres anys. Tot i la posada en llibertat de les empresonades, des de l'assemblea de suport es decidí seguir convocant la manifestació prevista pel 23 d'octubre, per demanar la llibertat sense càrrecs dels i les detingudes i expressar el rebuig a la constant criminalització cap als moviments socials. Unes 10.000 persones de diverses edats i procedències partiren de plaça Universitat. Durant el recorregut es feren murals, s'enganxaren cartells, es desplegaren pancarta des d'edificis, etc. La marxa finalitzà a Sant Jaume, amb la lectura d'un comunicat i una actuació teatral que denunciava el cinisme de les institucions de la democràcia capitalista i la repressió que aquestes exerceixen sobre els moviments socials.

2000. El 5 de febrer tingué lloc el festival de solidaritat amb els i les detingudes dels 12 d'octubre 98-99. La jornada, a Cotxeres de Sants, agrupà més de 3.000 persones durant tot el dia. Cercaviles, dinar popular, xerrada, actuacions de malabars, concerts. Els diners anaren a despeses d'advocats. Per poder entendre el tomb que agafaria la convocatòria del 12 d'octubre d'aquell any, ens haurem de remuntar a la creació de MPAPFS ( Mares i Pares Alarmats Pels Fets de Sants). Aquest col·lectiu s'anà formant durant les detencions i posteriors empresonaments dels detinguts/des del 99, i començà a treballar en una tasca pedagògica i de recerca enfront les injustícies que es pateixen davant les detencions. En segon lloc, cal destacar la creació de la 'Plataforma Cívica per un 12 d'octubre en llibertat'?, que sorgí després dels contactes formats entre el teixit social de Sants. Agrupà a més de 200 col·lectius, entitats, associacions, organitzacions del barri de Sants i de Barcelona. Una d'elles, el Centre Social de Sants, rebé una trucada a finals de l'estiu: ' sois unos hijos de puta, os vamos a matar a todos, el 12 d'octubre nos veremos, estais todos muertos, viva Franco, arriba España'?. I de les paraules, als fets: el 1º de setembre uns desconeguts llençaren dos còctels molotov contra l'aparador de la històrica seu del moviment veïnal. La 5ena edició del festival antifeixista aquell any tingué lloc a 'la Farga'? de l'Hospitalet el 30 de setembre. La campanya de la Plataforma Cívica s'inicià amb molta força, anunciant la intenció de realitzar una acampada i un festival el 12 d'octubre a la Plaça dels Països Catalans, on històricament s'havien reunit els feixistes. Davant d'aquesta pressió, la Delegació del Govern decidí per un costat traslladar l'acte feixista a la Plaça de St. Jordi, situada a dalt de la Muntanya de Montjuïc, i per l'altre no donar tampoc permís per a la trobada antifeixista a Països Catalans, sinó a la colindant Plaça Joan Peiró. Aleshores, la Plataforma Antifeixista i la Plataforma Cívica començaren a treballar conjuntament, preparant dues mobilitzacions: una concentració davant de la Delegació del Govern el 10 d'octubre i una manifestació al 12 d'octubre i no pas un Festival, tot dient que el 12 d'octubre no hi havia res a celebrar. Després de forts debats i polèmiques la plataforma cívica decidir passar el festival i l'acampada al 11 d'octubre a la plaça Joan Peiró, respectant els permisos de la delegació del govern per tal d'evitar una hipotètica repressió policial i garantir les activitats. Per altra banda s'acceptà participar conjuntament amb la Plataforma Antifeixista en la concentració i la Manifestació. El 10 d'octubre tingué lloc la concentració davant de la Delegació del Govern, per tal de demanar la prohibició de l'acte feixista a la qual hi assistiren unes 200 persones. La campanya de la Plataforma cívica, amb el nom de '12 d'octubre en llibertat! Feixisme Mai Més ni a Sants ni enlloc, Justícia Social, Respecte entre cultures'? s'inicià amb un cercavila, tot i la pluja, de la Plaça de sants a Joan Peiró amb la participació dels diables i els castellers de Sants i unes 100 persones. Tot seguit s'inicia la acampada i un seguit d'activitats que consistiren en: una xerrada, exposicions, un passi de vídeo, un correfoc amb la participació d'una dotzena de colles de diables i un concert amb les actuacions de Ràbia Positiva, Pomada i Inadaptats. En total per la acampada- festival i passaren més de 2000 persones. El 12 d'octubre la plataforma cívica i la plataforma antifeixista, sota el lema Feixisme Mai Més, ni a sants ni enlloc iniciaren una marxa de més de 5000 persones, que finalitzà a plaça Catalunya. L'acte comptà amb parlaments de membres de les comunitats Magrebina i Palestina. Els únics aldarulls es produïren al final de la manifestació, quan els cossos de seguretat de l'estat protegiren un grupet de feixistes, cosa que provocà una petita ràfega de pedres cap a les furgonetes allà present. L'acte feixista es desenvolupà amb una minsa assistència, unes 400 persones, fet que no aturà la pallissa d'una persona d'origen argelí que passejava per la gran via, que tingué que ser hospitalitzat. Durant la setmana següent es sabotejà la seu social de 'la Hermandad de los caballeros legionarios'? amb varis còctels molotov, així com la comissaria de l'Hospitalet amb el llançament, segons la policia, de 8 artefactes incendiaris a la façana. També va ser incendiat un caixer de 'la Caixa'?, pel posicionament d'aquesta entitat vers els detinguts i detingudes de l'any 1999.

2001. Davant la continuada rentada de mans de la Delegació del govern, la Plataforma Cívica per un 12 d'octubre en llibertat i la Plataforma Antifeixista, convocaren una manifestació pel dia 7 d'octubre a la Plaça Universitat a les 12h amb el lema 12 d'octubre Res a celebrar, manifesta't contra el capitalisme, el sexisme, el racisme i l'imperialisme. Aquesta arribà a Delegació del govern, on llegí un manifest contra el feixisme, davant d'unes 1000 persones. La campanya '12 d'octubre res a celebrar, Cap plaça, cap carrer, cap barri pels feixistes'? que organitzà la Plataforma cívica, consistí en un seguit d'itineraris pels diferents barris de Barcelona, on des d'un autobús decorat s'informava a la gent del significat del 12 d'octubre i s'anava encintant totes les places amb unes cintes adhesives que s'hi podia llegir 'Barcelona, zona antifeixista'?. També es realitzà una xerrada el 9 d'octubre a les cotxeres de Sants on hi assistiren unes 100 persones. El mateix 12 d'octubre l'autobús recorregué totes les rambles fins arribar a Colon, l'estàtua patí un petit canvi d'imatge amb tot l'encintat que la decorà. El mateix 12 d'octubre, per altra banda, hi havia convocada una concentració a les 10:30h al parc de l'Escorxador. L'objectiu era bloquejar el pas als feixistes que es dirigien a l'acte. Unes 800 persones començaren a tallar el carrer Tarragona direcció Gran Via portant tres línies d'escuts, en les quals es podia llegir 'No passaran'?, 'BCN Antifa'? i 'Resistència'?. La manifestació recorregué Consell de Cent, el mercat d'Hostafrancs i Numància per sortir directament cap a la Gran Via. Pujà carrer Mèxic (situat a uns 500m de la plaça on hi havia convocat l'acte feixista), on els i les manifestants es començaren a repartir per diferents carrers per tal de realitzar els bloquejos. Aquests es mantingueren en actitud de contenció fins que la policia carregà disparant pilotes de goma. Les primeres càrregues van ser aguantades, però al quart d'hora els manifestants començaren a retrocedir cap a la gran via, on s'atacaren caixes i immobiliàries. Al cap d'uns 30 minuts la policia realitzà gairebé la totalitat de les detencions, produint-se moltes d'elles a la Plaça Farga, a la Plaça de sants i a l'Estació de RENFE. 28 detencions, 7 d'elles a menors d'edat. Paral·lelament l'acte feixista es realitzà amb una presència de 200 persones, que van haver d'arribar a la plaça acordonats per un fort desplegament policial. Això no impedí una baralla entre feixistes de diferents grups: per una banda membres del MPC (moviment patriotic català) i membres de las Brigadas Blanquiazules. A l'acaba l'acte tots els assistents es trobaren amb la sorpresa que la policia els impedí el pas cap a la plaça Espanya, tot fent-los baixar per darrera de Montjuïc cap a la Zona Franca o el Poble Sec. A la tarda del 12 d'octubre s'inicià una concentració de suport a les persones detingudes davant de la comissaria de la Verneda, cap el vespre els 7 menors d'edat detinguts sortiren en llibertat amb càrrecs de desordres, atemptat i agressió. Dins de la Verneda alguns dels detinguts van ser maltractats físicament en repetides ocasions. El tracte cap als familiars així com als i les detingudes va ser pèssim, especialment cap a un d'ells: un noi amb un 30% de disminució psíquica va ser colpejat en repetides ocasions. Els detinguts sortiren en llibertat amb càrrecs de desordres, lesions, danys i atemptat a l'autoritat, el 14 d'octubre al mig dia. A la tarda del mateix dia es realitzà una concentració-cercavila, que anà de Sant Jaume a Plaça Catalunya. Allà es denuncià les amenaces i maltractaments que havien patit els i les detingudes i es criticà a l'Ajuntament de Barcelona per haver-se presentat com a acusació particular. Al 6 d'Abril d'aquest mateix any, es celebra a Torà un festival contra la repressió i de solidaritat amb els detinguts del 12 d'octubre del 2001. A la tarda es realitzà una xerrada-col·loqui sobre la repressió, a la sala de plens de l'ajuntament, i a la nit un concert al polisportiu municipal.

2002. Davant la forta presència policial, que any rera any, protegia els feixistes, sumat a la creixent retallada de llibertat i l'augment del feixisme institucional, la Plataforma Antifeixista decidí convocar una manifestació al centre de Barcelona i alhora realitzar tres accions prèvies per denunciar la presencia de simbologia franquista als carrers. Paral·lelament, la 'Plataforma Cívica per un 12 d'octubre'? es dedicà durant tot l'any a convidar als diferents ajuntaments a declarar-se Antifeixistes i a demanar la suspensió de qualsevol acte feixista, sobretot el del 12 d'octubre a Barcelona. La setmana prèvia al dotze d'octubre començà amb dues accions públiques (que seguiren unes 200 persones) . El dimarts 8 d'octubre, a les 20.00 a Jardinets de Gràcia, i divendres 11 a les 19h a l'Avinguda Josep Tarradelles amb Travessera de les Corts, s'actuà contra els símbols feixistes que perduren als carrers de Barcelona. Aquestes accions anaren acompanyades d'un fort desplegament d'antiavalots, que gairebé doblava el número de manifestants. Les accions consistiren en el desplegament de pancartes i tacar de pintura dos monuments feixistes. A Cornellà, Sants i Gràcia tingueren lloc unes xerrades organitzades pels detinguts del 12 d'octubre del 99, sobre la situació judicial d'aquests. La xerrada de Sants fou convocada per l'Assemblea de Barri, i hi intervingué Jaume Reixac, director del Triangle, que parlà del nou feixisme que apareix als Estats Units de la mà de la Casa Blanca, fent comparacions entre les polítiques de Hitler i George Bush. L'acte feixista s'inicià per segon any consecutiu a la plaça Sant Jordi, davant de poc més de 300 persones. Això si, envoltats d'un insignificant dispositiu policial, al qual se'l va poder veure saludant cordialment als militants feixistes La manifestació antifeixista es convocà al 12 d'octubre sota el lema El feixisme avança si no se'l combat a la plaça Urquinaona a les 12h, seguida per unes 2000 persones. Moltes de les quals no arribaren ni a concentrar-se per la massiva presència policial que rodejava la plaça. L'actuació policial començà als voltants d'Urquinaona amb 6 detencions prèvies. Intensos escorcolls, intimidacions i requisant la pancarta principal. Després d'una hora d'espera, les prop de 1000 persones que encara romanien a la plaça iniciaren el recorregut, amb una pancarta del FAGC amb el lema ' Prou homofòbia, prou feixisme, gais i lesbianes contra el feixisme'?. Moments després, la policia barrà el pas als manifestants i carregà. Les càrregues es van succeir en diferents punts del centre de Barcelona, practicant els antiavalots i la policia de paisà detencions indiscriminades, injustificades i al.leatòries, acusant els detinguts de 'solidaritzar-se amb l'antifeixisme'?. A la tarda es realitzà una altra manifestació d'unes 700 persones, aquesta convocada des de col·lectius d'immigrants llatinoamericans i grups de solidaritat, que recorregué - rodejada de policia- el centre de Barcelona. La suma total de detinguts va ser de 29 persones, 9 d'elles menors d'edat. Tot els menors sortiren en llibertat amb càrrecs per danys i desordres públics, el mateix dia aparti de les 22h de la nit, a la espera d'un judici de Faltes. La resta sortiren dos dies després dels jutjats del penal, amb acusacions de 'desordres públics, desobediència i agressió a l'autoritat'?, amb citacions de judicis ràpids pel 28 d'octubre (que foren suspesos). A la sortida dels detinguts i detingudes es realitzà una acció de protesta per l'actuació de la policia. Un tall de l'autopista A-2 amb una gran barricada de foc i una pancarta amb el lema 'llibertat antifeixistes'?. En una roda de premsa de dies després dels fets, els i les detingudes, conjuntament amb alguns familiars denunciaren les humiliacions, maltractaments i amenaces que patiren durant les detencions, arribant-se a realitzar cinc interrogatoris il·legals per part de la brigada d'informació.

ORGANITZACIONS CONVOCANTS DE L'ACTE FEIXISTA DEL 12-O

Durant els diferents anys de la celebració del dia de la Hispanitat a Barcelona, han estat diverses les organitzacions convocants de l'acte de l'ultradreta. S'hauria de destacar que mai cap organització o col·lectiu de tall nacionalsocialista ha estat convocant d'aquest acte, a causa de les seves posicions contràries a l'exaltació d'alguns valors de la ultradreta espanyola, encara que molts dels seus militants han assistit a aquesta celebració. Des dels inicis de la celebració de l'acte feixista del 12 d'Octubre fins 1989, aquest va ser convocat anualment per l'organització Frente Nacional (FN), liderada per Blas Piñar, juntament amb la Asociación de excombatientes (ADES) i Juntas Españolas (JJ.EE). �s a partir d'una visita a Madrid del líder francès ultradretà Jean Marie Le Pen (14 d'abril de 1989) quan el FN es va fusionar amb les JJ.EE, en aquell moment foren liderades a Catalunya per l'advocat Esteban Gómez Rovira. Després del fracàs electoral d'aquell mateix any, i en l'IV congrés de l'organització, Gómez Rovira fou substituït per Ramón Graells. A nivell estatal, el president era Juan Perillo. En els actes del 12 d'octubre, fora dels convocants en qüestió, eren moltes les organitzacions i grupuscles interns i externs a aquestes organitzacions les que participaven activament en la preparació dels actes (Falanges, Movimiento Catòlico Español, Fuerza Nacional del Trabajo,...). Fins la dècada dels 90, l'organització de l'esdeveniment en quant a organitzacions, no va variar, va ser a partir dels diferents intents de reorganització de la ultradretaa, que l'organització de l'esdeveniment va donar cabuda a noves organitzacions i oradors, que en ocasions, més que consolidar la unitat organitzativa, van plantejar i van obrir noves ferides entre els ultradretants. La primera agrupació que va començar a participar com a tal, en els actes del 12 d'Octubre, va ser l'Alianza por la Unidad Nacional (AUN) liderada per Ricardo Sáez de Ynestrillas, actualment complint condemna a la presó. Aquesta organització, constituïda al 1995, estava integrada per les següents organitzacions: Movimiento Social Español (MSE), presidit per Ynestrillas; Movimiento Católico Español (MCE), de Jose Luis Corral; Nación Joven; Frente Alternativo Nacional, de Rafael Rierol; Fuerza Nacional del Trabajo i el Colectivo Universitario Dispar (Dios i Patria). �s l'entrada d'aquesta agrupació en els actes del 12 d'Octubre, la que provoca una radicalització en el discurs dels oradors i fortes discrepàncies entre cercles de l'extrema dreta a causa de l'excentricitat de Ynestrillas, i al xoc ideològic que suposen algunes de les afirmacions d'aquest, per exemple, el tractament que realitza de la monarquia espanyola, fins el moment, tema tabú dintre d'aquests actes, que provocà la desaprovació i les xiulades per part d'alguns dels congregats. Més que unitat, fins l'entrada del nou mil·lenni la celebració del 12 d'octubre, suposava noves ruptures o total qüestionament de la situació de la ultradreta catalana, que no acabava de trobar el seu rumb, i disminuïa anualment el seu poder de convocatòria. Això juntament a la ruptura del Movimiento Católico Español, amb �UN, va aguditzar més la crisi de la ultradreta, fins el punt que en els últims anys de la dècada dels 90 i principis del 2000 díficil era saber qui, fora dels portadors del permís de la Delegació del Govern, eren els organitzadors i oradors de l'esdeveniment. Democracia Nacional, referent de Juntas Españoles, i en l'actualitat amb ex-membres de CEDADE en la seva afinitat Nacional; de Ex-combatientes, MCE, Plataforma España 2000 i diferents oradors d'altres organitzacions van començar a copar l'estrada d'oradors en aquests últims anys d'actes feixistes del 12 d'Octubre. �s en aquest últim any, 2002, quan podem parlar d'un canvi substancial dintre dels organitzadors o oradors de l'acte del 12 d'Octubre. La constitució d'una nova plataforma ultradretana a nivell nacional, sota el nom de Frente Español, ha suposat un revulsiu i una esperança dintre d'aquestes organitzacions. En l'actualitat el Frente Español el componen: España 2000, amb gran implantació al País València, Frente Nacional de Blas Piñar, Fuerza Nacional del Trabajo i Falange Española. Aquesta agrupació, en procés de formació i consolidació, és la futurible agrupació que organitzi els propers actes del 12 d'octubre, juntament amb els nostàlgics de excombatientes, podent constituir un important avanç tant en l'organització, com en els mitjans a la seva disposició, a causa de el seu poder de convocatòria i en la capacitat de desplaçament de militants.

'Tots i totes som iguals, sempre que abaixem el cap i colpejem a qui assenyala el poder'?

Després de 20 anys de provocació feixista i resposta popular a la rància celebració del 12 d'octubre, l'actuació de les 'forces democràtiques'? ( delegació del govern, ajuntament, cossos policials i mitjans de comunicació) ha estat descaradament parcial i de connivència amb aquests sectors. No calen gaires explicacions d'això, els fets parlen per si sols.

En referència als feixistes: Numero d'actes realitzats per l'extrema dreta: 19 ( 16 a Països Catalans, 3 a la Plaça Sant Jordi ) amb una mitja de 800 assistents.

Numero d'anys en que els participants de l'acte feixista, han atacat a les persones assistents a les convocatòries antifeixistes: 10. ( Els fets més greus els trobem en l'any 1991 apallissant brutalment a tota persona que no els agrades, 1994 passant la barrera policial fins la festa antiracista i 1999 on és pogueren veure caps rapats perseguint a gent amb navalles damunt de les seves motos o tirant pedres des de darrera del cordo policial.

Numero de detencions a feixistes els 12 d'octubre: 31 (2 d'ells menors).

Numero de cops que la policia nacional intervé per aturar les agressions feixistes: 2 realitzades els anys 1988 i 1992.

Numero d'anys en que s'han produït diferents agressions en total impunitat: 10, que en tinguem constància

En referència a les respostes populars: Numero de manifestacions, contra el feixisme, l'hispanitat, el Vè Centenari i l'acte ultradreta a Sants: 17 ( 6 convocades pel CCCCC, 2 per l'MDT, 1 l'assemblea de grups contra el Vè Centenari, 4 per la PAF, 2 per la Plataforma Cívica i la PAF i 2 sense sotasignants). Amb una mitja de 2500 participants.

Anys que la policia nacional impedeix i/o no permet finalitzar amb normalitat les marxes antifeixistes: 12

Total detinguts: 133 ( 26 menors )

Total de persones empresonades: 19 ( 3 al 1988, 2 al 1992 i 14 al 1999 ).

Numero de Diades contra l'acte feixista: 5 ( mitja d'assistència 3000 persones, 4 realitzades a les Cotxeres de Sants i una a la Plaça Joan Peiró ).