Llegeixo al Contra-Infos:

Més de 20 milions de persones són a l'espera de que s'iniciïn els anunciats bombardejos de l'exèrcit nordamericà i britànic sobre ciutats com Bassora, Mosul o Bagdad. Han anunciat que llançaran més de 3.000 bombes tan sols durant el primer dia de guerra, més del que van utilitzar durant tota la campanya militar de l'any 1991, amb un resultat de més de 200.000 morts segons les estimacions més optimistes.

En mig d'aquest context, els governs de França, Rúsia i Alemanya han parodiat una suposada postura antibèl·lica que amaga una duríssima batalla pel control del mercat del petroli iraquià. Les disputes entre les companyies petroleres d'aquests països i la Xina per una banda i els Estats Units i la Gran Bretanya per l'altra es remunten a la Guerra del Golf, quan la companyia francesa Total-Fina va perdre els ingressos que obtenia a partir del control del mercat petrolier iraquià, ja que aquest es va paralitzar arran de l'embargament. Durant l'última dècada Total-Fina, i un parell d'empreses de capital rus i xinès han afiançat els contractes d'explotació del mercat petrolier de l'Iraq en espectatives de que finalitzés l'embargament, però des dels lobbies de l'or negre nordamericans i britànics no volien deixar perdre aquest important mercat i varen optar per la via de la força alhora d'usurpar el petroli iraquià. Amb la guerra i la posterior ocupació militar del territori per part de l'exèrcit americà i britànic aquests països s'asseguraven el control dels pous i les companyies estractores. Davant d'això, i no pas per conviccions pacifistes, un sector dels amos del món s'ha enfrontat a un altre, sembla que temporalment, fins que arribin a un acord per a repartir-se el botí del saqueig de l'Iraq. Alguns analistes apunten a que en menys d'una setmana França podria arribar a aquest acord de percentatges d'explotació petroliera, fet que arrossegaria als governs alemany i rus.