Després de la intervenció a l'Afganistan, el pròxim escenari de la denominada "guerra global contra el terrorisme" de l'Administració Bush serà l'Iraq.

Immediatament després dels successos de l'11 de setembre de 2001, EEUU va engegar els preparatius militars i mediàtics per a començar contra l'Iraq una guerra de grans dimensions que condueixi finalment a la invasió i ocupació del país i al canvi del seu règim polític.

Si bé l'objectiu d'imposar militarment un canvi de règim a l'Iraq va ser ja formulat explícitament per l'anterior Administració Clinton, el president 'imperial'? Bush ha trobat en els successos de l'11 de setembre de 2001 la justificació per a procedir a l'assalt final de l'Iraq.

Després d'haver intentat sense èxit implicar a l'Iraq en els atemptats de Washington i Nova York, i després en els enviaments de cartes amb àntrax, l'Administració Bush considera ara que no és necessari trobar una connexió entre aquests successos i l'Iraq per a justificar l'atac contra aquest país.

En l'actualitat, l'Administració Bush afirma fins i tot que ni tan sols una eventual tornada a l'Iraq dels inspectors de desarmament de Nacions Unides seria determinant per a evitar la intervenció, al mateix temps que saboteja tota iniciativa negociadora en aquest tema. EEUU i Gran Bretanya no han pogut aportar cap evidència que l'Iraq estigui fabricant o disposi d'armes de destrucció massiva, el principal argument de la Casa Blanca per a justificar aquest assalt final contra l'Iraq.

L'amenaça d'aquesta nova guerra i la desinformació oculten que l'Iraq és avui un país devastat per més d'una dècada de sancions econòmiques aprovades pel consell de seguretat de l'ONU i agressions militars unilaterals per part d'EE.UU. i el Regne Unit realitzades de forma continuades: segons dades de Nacions Unides, en aquests 12 anys més d'un milió de persones - d'elles , 800.000 menors de 5 anys - han mort a causa de l'embargament.

El pitjor és que, segons ha calculat la oms, si els EE.UU. i Gran Bretanya ataquen l'Iraq, 500.000 iraquians resultaran ferits i més de 900.000 es convertiran en desplaçats i refugiats, a part dels milers que morin, i que entre 4 i 10 milions d'iraquians necessitaran assistència humanitària bàsica les primeres setmanes de guerra. Això en un país on, com a simple botó de mostra, els nens moren de simples diarrees i d'insuficiència respiratòria, i on des de la Guerra dels Golf ha augmentat la mortalitat infantil un 160% i 13 de cada 100 nens moren abans dels cinc anys.

Com reiteren experts, funcionaris de Nacions Unides i inclòs membres d'anteriors Administracions nord-americànes i governs britànics, l'Iraq no és una amenaça i ha complert substancialment les obligacions que li van ser imposades després de la Guerra del Golf.

La signatura d'un acord per a construir un enorme gasoducte de 1.500 Km de longitud des de Turkmenistan fins a l'Índia, travessant l'Afganistan i el Paquistan, sota els auspicis dels EE.UU., mostren els veritables interessos dels EE.UU.

L'objectiu d'aquesta nova guerra és sotmetre definitivament a l'Iraq després de 12 anys de sancions genocidis i, amb això, afermar el control complet -polític, econòmic i militar - del conjunt de la regió, zona de dependència energètica dels EEUU i els seus aliats occidentals: després d'Aràbia Saudita, l'Iraq te les segones reserves petrolíferes del planeta.

No és casual que la previsió d'una nova guerra contra l'Iraq estigui sent precedida de la brutal escalada militar del govern Sharon contra el poble palestí, igualment justificada com "lluita contra el terrorisme".

El que es prefigura després dels successos en Palestina i l'amenaça d'ocupació de l'Iraq és la involució manu militari del conjunt de la regió àrab al més vell ordre colonial, cimentat en la supremacia estratègica d'Israel i el sosteniment en el poder de règims àrabs encarregats de gestionar el mercat petrolífer internacional i reprimir als seus pobles.

El govern dels EEUU pretén imposar-nos la seva lògica imperial i capitalista i proclama que aquesta nova guerra és inevitable. Però res pot justificar-la, ni res pot legitimar-la, tampoc una votació en el Consell de Seguretat, un organisme al que els EEUU han manipulat al seu antull durant aquesta dècada desbaratant amb accions militars unilaterals tota iniciativa de solució negociada de la qüestió iraquiana.

Malgrat això, sabent que l'Administració Bush menteix i que la guerra sols serveix als interessos hegemònics dels EEUU, aprofitant mesquinament en benefici propi la doctrina antiterrorista sorgida després de l'11 de setembre, el govern espanyol ja ha anunciat que recolzarà en qualsevol cas la intervenció militar contra l'Iraq.

El president Aznar donarà el suport de l'Estat Espanyol a Bush en el consell de seguretat de l'ONU i cedirà als EEUU l'ús de les bases conjuntes en sòl espanyol, que li són imprescindibles per a perpetrar aquest nou crim contra el poble iraquià.

Sent com som majoria els qui ens oposem a la guerra, el repte que ens compromet de manera urgent és parar-la, aquesta vegada abans que comenci.

La mobilització és el primer pas - Solidaritat amb el poble iraquià!

Prou al servilisme del govern de l'estat espanyol - No en el nostre nom!

La Plataforma gironina per la Pau - Aturem la guerra:

Confederació General del Treball (CGT), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC-USTEC-CATAC), Unió General de Treballadors (UGT), Comissions Obreres (CCOO), Avalots (joves de L'UGT),.Coordinadora d'ONG's de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme, Associació Magrebins Sense Fronteres, Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Metges del Món Catalunya, Banyoles Solidaria, Cadaqués Solidaria, MouteenBici, ATTAC comarques gironines, Comissió de Solidaritat Nord-Sud de Torroella de Montgrí, Casal Tió Canya, El Taller de Memòria, Lluita i Resistència, Centre Social La Màquia, Grup de Lesbianes de Girona (GLG), CFA Les Bernardes/Escola d'Adults de Salt, Escola d'Adults de Girona, Grup de dones Les Goges de Celrà, Grup de suport de Celrà, Ateneu Popular de Calonge, Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), Lluita Internacionalista (LI), Maulets, Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V), Joves de l'Esquerra Verda (JEV), En Lluita, Ajuda Obrera Internacional (AOI), Ateneu Alternatiu Selvata, CRAC, Associació per a l'estudi del cannabis (GANJAH), Xarxa de Dones contra la violència i per la Igualtat, Xarxa Cristiana diòcesi de Girona, Banyoles Solidària, Fundació SER.GI, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Partit Obrer Revolucionari (POR), PSUC-viu...