El Fòrum Babel té un discurs públic sobre la llengua que té com a eix central la defensa del bilingüisme catalano-espanyol. Segons el Fòrum, el català a hores d'ara està plenament normalitzat i el bilingüisme no suposa per al català una situació de minorització. Ara bé, l'ús de les llengües que fa en el seu web i en el llibre d'Antonio Santamaría Fòrum Babel. El nacionalisme i les llengües a Catalunya, on es recullen els dos manifestos del Fòrum i una bona mostra de textos de membres i simpatitzants, posa de manifest una ideologia i unes actituds que són característiques de la situació minoritària i que de cap manera no es donarien si el català visqués en la normalitat que el Fòrum li atribueix.

En primer lloc, detectem un coneixement insuficient del codi. En efecte, un dels problemes que pateixen les llengües minoritzades és el fet que, encara que estiguin plenament codificades, els seus usuaris tenen un coneixement insuficient i deficient del codi. Les causes poden ser diverses: absència de la llengua a l'escola -és la situació que han viscut els catalanoparlants escolaritzats durant la dictadura franquista-, poca presència pública de la llengua, sobretot en el medi escrit, opció per una altra llengua de més prestigi com a llengua de cultura. En aquesta últim cas, la falta de prestigi de la llengua en qüestió es basa en determinats prejudicis: hi ha llengües més útils que altres, hi ha llengües de rics i llengües de pobres, hi ha llengües importants i llengües poc importants pel nombre de parlants. El català, per descomptat és considerat una llengua poc important, poc útil i una certa esquerra el considera com l'atribut singularitzador d'un determinat sector social.

El coneixement insuficient del codi, en el cas que ens ocupa, es manifesta en infraccions a la normativa:

1. Infraccions morfològiques: "textes" en comptes de "textos" a la portada del llibre.

2. Infraccions ortogràfiques: "l'intenció" en comptes de "la intenció" a la solapa de la portada.

Altres vegades la falta de domini del codi condueix a construir frases que no infringeixen la normalitva, però que voregen l'agramaticalitat perquè són calcs de la llengua dominant, en aquest cas l'espanyol, i resulten pràcticament inintel·ligibles: "[...] la voluntat d'expressar de tal manera la diferència davant la concepció mercantilista de la literatura."

En segon lloc, observem un tractament no igualitari de les dues llengües. Aquest fenomen es produeix tant al llibre com al web. Pel que fa al llibre, és remarcable el fet que hi ha dues edicions, una edició bilingüe i una edició en espanyol, però no existeix una versió en català. A l'edició catalana del llibre El Fòrum Babel. El nacionalisme i les llengües de Catalunya, el català és totalment minoritari: s'utilitza a la portada, a la contraportada, a una de les dues solapes, a l'estudi preliminar, als dos manifestos del Fòrum i a l'índex. En canvi, dels 43 articles que formen el gruix del llibre, tan sols 5 són en català. A l'edició espanyola del mateix llibre aquesta llengua és l'única utilitzada. Segons veiem, doncs, no es fa un ús igualitari de les dues llengües, ja que el català no és present a l'edició espanyola i és molt minoritari a l'edició catalana.

Al web del Fòrum Babel, el criteri bilingüista tan sols és utilitzat en la llista de les seccions del web que hi ha a l'esquerra de la pàgina principal. La resta de textos es presenten en la llengua en què van ser escrits els textos. La conseqüència de l'aplicació d'aquest criteri és que el català és pràcticament inexistent en aquest web.

El bilingüisme real del Fòrum Babel consisteix a reconèìxer el dret al monolingüisme dels hispanoparlants i a exigir la bilingüització dels catalanoparlants. El bilingüisme real és el bilingüisme unilateral.