Avui dia 15 de gener es compleixen 25 anys del muntatge policial contra l'enorme ressorgiment que experimentava la CNT en el 1978. Després de la manifestació contra els Pactes de la Moncloa (signats entre altres per CCOO i UGT) la sala de festes Scala de Barcelona va cremar, cobrant-se la visa de 4 treballadors, dos afiliats a CNT i altres dos a UGT. Aquest criminal i vergonyós muntatge policial va sortir dels tèrbols despatxos de Rodolfo Martín Vila, gens més produir-se la detencions arbitràries dels companys, l'aleshores ministre de la Governació del govern Suárez, Martín Vila, va interrompre l'emissió d'un programa infantil, afirmant " el peligro para España no es ni ETA ni el GRAPO, sino la CNT y el movimiento libertario".

Aquest brutal atac a CNT va ser utilitzat per CCOO i UGT que van montar manifestacions davant dels locals confederals, cridant assassins, els mitjans de comunicació i l'Estat van donar un cop gairebé mortal a la CNT, iniciant-se un declivi que ha durat més d'una dècada.

Massa incògnites sense aclarir

El fiscal del cas Scala, que es va jutjar a Barcelona al desembre de 1980, Alejandro del Toro, escriu en "Cuadernos Jurídicos" (novembre de 1994) que la informació extraprocessal que va aconseguir sobre Gambín "era estupefaciente". I afegeix que "carecía de sentido que un delincuente profesional, casi cincuen- tón, reclamado por diversos juzgados, hubiera sentido... tales ideologías libertarias, hubiera colaborado con ellos (los presuntos responsables) en conducirles por Barcelona en su Seat 1430, en enseñarles la fabricación de cócteles molotov y en dirigirlos sabiamente". Però la veritat és que a les poques hores de l'incendi, segueix escrivint el fiscal Del Toro, "unos policías de Madrid comunicaron a sus colegas de Barcelona los nombres y señas de los autores, omitiendo cualquier referencia al Grillo. Más claro que el agua". El nom de Joaquín Gambín apareixeria després, en les declaracions dels detinguts.

L'aleshores ministre de Governació, Rodolfo Martín Vila, va presentar la detenció del grup en tot just 24 hores com un triomf. La policia caminava necessitada d'èxits, temorosa que la transició comportés una purga en el cos. Per als dirigents de la CNT, estava clar que havia estat un complot policial per a acabar amb l'emergent central llibertària. Els condemnats, que mai han acceptat la seva participació directa en els fets però si en la preparació dels còctels, se senten víctimes de manipulació pels serveis secrets.

La vista del cas Scala, al desembre de 1980, no va contar amb el testimoniatge de Martín Vila, sol·licitat per les defenses (Loperena, Palmés, Krauel i Seguí), ni amb la presència de Gambín, escapolit de la presó d'Elx en estranyes circumstàncies. A pesar de diverses ordres judicials de captura, la policia no aconseguia donar amb el Grill. Però sí la premsa i la CNT que tenien envoltat el xalet a València on es trobava tranquil·lament Joaquín Gambín.

Va ser el periodista Ferran Sales qui, en plena vista del judici, va donar amb el confident en Rincón de Seca (Múrcia) i més tard, Rafael Cid i Díaz Herrera ho entrevistaven en "Cambio 16". "El comisario José María Escudero, alias 'Escubi', era mi jefe directo", va declarar. Escudero era un policia de la "cuadra Conesa", un fosc superagent implicat en diversos treballs bruts. Gambín cobrava 45.000 pessetes mensuals pels seus "treballs" de infiltració o per constituir l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda al Treballador (ERAT), grup que va practicar diversos atracaments abans de caure en altra "brillant" operació policial. Per la delació de Scala va cobrar 100.000.

La sentència va condemnar a José Cuevas, Javier Cañadas i Arturo Palma a 17 anys de presó com autors d'homicidi involuntari i per fabricar explosius. Luis Muñoz va ser condemnat a dos anys i sis mesos per complicitat i Rosa López, a cinc mesos per encobriment. Maite Fabrés amb només 17 anys va passar dos anys en la presó, mesos abans del judici va ser posada en llibertat per falta de proves.

La segona vista pel cas Scala es va veure al desembre de 1983, amb un solo acusat: Joaquín Gambín. "La Vanguardia" va informar aquell dia que "es la primera vez que se juzga en España a un confidente policial". La sentència li va condemnar a set anys per concurrència a manifestació amb armes i preparació d'explosius, sentència que va ser rebaixada per col·laboració amb les Forces de Seguretat de l'Estat.