Fer comparatives entre els desastres ecològics causats per la indústria petrolera no serveix de gran cosa però és una manera de veure els danys que es van produir aleshores, la manera com els afectats van ser capaços de lluitar i contrarestar la desgràcia i de quina manera la justícia va 'depurar' responsabilitats. En aquest sentit, si ens fixem en els últims ecocidis de major ressò mediàtic, com ara el de l'Exxon-Valdez a Alaska o el de l'Erika a les costes de la Bretanya, ens adonem que els costos derivats pel que fa a la neteja del petroli van recaure en les companyies que van fletar aquells bucs. El cert és que encara avui es mantenen litigis contra aquelles empreses i aquestes fan l'impensable per eludir la seva responsabilitat i no afrontar així les indemnitzacions requerides pels afectats. Ara, en aquests dos casos mencionats, almenys els causants del drama negre van quedar perfectament retratats sense poder parapetar-se en entramats empresarials naviliers de conveniència per esquivar la seva culpabilitat. Però, en el cas del Prestige, què en sabem de tot plegat? Perquè a part d'abocar quasi 4 vegades més d'un derivat més perillós que el cru d'aquelles altres banyeres de la mort, del seu funest nom i de la incompetència manifesta de les autoritats espanyoles, poc o gens coneixem sobre els armadors del vaixell i la possible relació amb aquelles autoritats. Respecte a aquest punt val la pena fer una ullada a un article aparegut a La Red Libertaria, que ha trascendit fins el Congrés dels diputats en boca del Sr. Llamazares, on es relaciona a l'empresa armadora del buc amb la màfia russa i amb possibles tractes de favor de l'administració UCD amb el seu propietari quan aquest era perseguit per la justícia americana. També és prou interessant aquest altre article en el mateix web log.

I a continuació una sèrie de dades aparegudes a La Vanguardia d'aquest cap de setmana que ens poden fer reflexionar sobre els danys, sovint irreparables i injustament reflexats en xifres monetàries, perpetrats per aquesta colla de traficants d'aquesta substància enganxifosa que ens fa anar a tots de cul.

* Algunes dades sobre la catàstrofe ecològica de l'Exxon Valdez

- Dany ecològic, més de 1400 milles de costa afectades

- Costos per part d'Exxon-Mobil (la primera petrolera mundial):

. 2200 milions $ en operacions de neteja

. 300 milions $ en danys punitius (afectats)

- Demandes encara vigents:

. 32000 demandants perjudicats (pescadors, comunitats de veïns, etc...)

. 5000 milions de $ en danys punitius

. Es rebaixa la petició inicial a 4000 milions de $ en indemnitzacions segons ha indicat un tribunal federal de l'estat de Texes

. L'objectiu de la companyia és de pagar solament 50 milions de $

- Repercussions legals després de la tragèdia de l'Exxon Valdez:

. Llei de protecció contra el petroli: s'obliga als petrolers a què entrin en aigües de jurisdicció estatunidenca a ser de doble casc, així com a donar garanties de pagament en quantia de 150 milions de $ en cas d'abocament.

* Algunes dades sobre la catàstrofe ecològica de l'Erika

- Dany ecològic, més de 400 Km de costes

- Evaluació de costos. 1000 milions d'euros:

. 232 milions d'euros en neteja per part de la petrolera responsable (ni el 3% dels beneficis d'aquell any generats per la companyia)

. 457 milions d'euros en pèrdues del sector turístic

. 62 milions d'euros en danys a les explotacions marines

. 45 milions d'euros en danys a l'entorn

. 150 milions d'euros en el pla d'emergència Pol-mar engegat per l'administració francesa

. 30 milions d'euros aportats per les entitats regionals i locals

* Estratègia de les petroleres: desvincular-se del transport marítim del petroli

Les companyies petroleres han disminuït la seva activitat com a armadors per evitar el cost i risc que suposa el transport de la substància que produeixen. I com a mostra això: del període 1981 al 2000 les petroleres Exxon-Mobil, Shell i Texaco van reduir el seu número de bucs de 137 a 15, de 109 a 28 i de 74 a 4 respectivament.

* Altres dades sobre el comerç marítim

- El 90% del comerç viatja per mar:

. 45000 bucs (petrolers, portacontenidors, graners)

. Es transporten unes 5000 milions de Tn en un recorregut de 4,6 milions de milles

. El 44% del mateix correspon al comerç petroler

- Unes 3/4 parts d'aquest comerç marítim és efectuat per l'anomenada 'navegació lliure' o 'Tramp', és a dir, PIRATA (banderes de conveniència).

* Ã?ltims ecocidis a les costes gallegues

2002- Prestige (Crown Resource)- 77000 Tn de fuel

1992- Mar Egeo (Repsol) - 80000 Tn de cru

1987- Cason - Residus tòxics

1976- Urquiola - 110000 Tn de cru

1970- Polycommander - 20000 Tn de cru

Aquests desastres han estat els últims però es contabilitzen més de 150 grans naufragis a les costes de Galícia durant l'últim segle i mig

* Repercussions socials. 130000 persones a Galícia viuen del mar :

Mariscadors - 9260 Serveis relacionats - 20000

Pescadors - 41600 Indústria de la pesca - 49344