Rebem la convocatòria de Liberinfo i copiem el manifest de barcelona.indymedia:

Diumenge 1-12-2002 a les 13:30, davant de la Catedral de Barcelona, convoca: Mocidade Galega

Serà un acte lúdic-reivindicatiu on, a part d'una gran indignació i cabreig col.lectiu, hi haurà circ, malabars, gaites, performances... No hi podeu faltar, perque avui és a Galiza però demà pot ser a qualsevol altre lloc.

El dimarts dia 19 de novembre, el petrolier Prestige es fa enfonsar a 130 milles de Fisterra, després de tres dies d'agonia durant els quals va ser passejat al llarg de les costes gallegues. Durant aquests dies, va deixar anar a la mar més de vint mil tones de fuel oil, de les gairebé vuitanta mil que en duia. La resta va anar a parar al fons de l'Oceà Atlàntic, d'on no trigaran a sortir, tal com ja confirmen informes oficials de França i Portugal. Aquesta marea negra suposa un enorme desastre ecològic, econòmic i social per al litoral gallec, i condemna a molta gent a emigrar o a viure precàriament mentre esperen unes indemnitzacions que triguen anys a arribar.

La crisi es va agreujar per la lamentable actitut dels Governs gallec i espanyol (ambdós del PP), que es van preocupar més per tractar d'amagar les seves responsabilitats, tot recorrent a la desinformació, que per acarar el problema seriosament. L'absència d'un pla d'emergència, juntament amb la manca de recursos humans i materials per a situacions d'aquesta mena, sumades a la negativa del Govern espanyol a acceptar ajut estranger fins que va ser massa tard, van contribuir a la incalculable destrucció causada pel petrolier. La manca de mitjans és especialment injustificable tenint en compte que la Costa da Morte és una de les zones mundials amb més trànsit de mercaderies perilloses i amb un important historial de naufragis.

Això no es por qualificar d'accident, sinó que és una consequència lògica i predicible del sistema econòmic imperant, i les seves causes no es troben exclusivament en la incompetència i desinterès dels Governs espanyol i gallec (d'altra banda innegables), sinó que hi ha molt més al darrera:

El principi sobre el qual es fonamenta el dret internacional en temes d'aquesta mena és "qui contamina paga", que és el mateix que dir "a canvi de pagar, pots contaminar". En moltes ocasions, a les grans empreses que controlen el negoci del petroli els compensa reduir despeses d'assegurances tot i arriscar-se a pagar una multa, perquè els guanys són més grans. Cal endurir les sancions per delictes ecològics fent-les dissuasives per a qualsevol empresa, per més gran que sigui. Perquè no es tracta de pagar les destrosses, sinó d'evitar que aquestes coses passin, especialment perquè moltes conseqüències són totalment irreversibles, com la desaparició d'espècies o la despoblació de les zones afectades.

Afegit a tot això, les grans empreses aconsegueixen escapolir-se de les responsabilitats que els toca, amagant-se darrera d'una xarxa de subcontractacions, amb empreses fantasma que no són res més que tapadores, etc. D'aquesta manera, ens trobem que al final no hi ha ningú que es responsabilitzi del que ha passat i les indemnitzacions queden sense pagar. Cal canviar la llei perquè les sancions no caiguin sobre empreses, que sempre es poden declarar en fallida i evitar així responsabilitats, mentre els seus directius i accionistes, que son els autèntics responsables del desastre s'embutxaquen els diners. Aquestes persones que s'enriqueixen gràcies a fets com el del Prestige, és a qui s'hauria de perseguir i exigir responsabilitats.

PER TOT AIX�? DEMANEM A TOTS ELS RESPONSABLES POLÍTICS QUE PRENGUIN MESURES PERQU�? FETS COM AQUESTS NO ES TORNIN A PRODUIR MAI M�?S.