La gent de Diguem No ens envia el seu número de novembre i en reproduïm un article:

Quines són les fronteres de la Unió Europea (UE)?

Després de la propera ampliació de la UE cap a l'est, països com Bulgària, Lituània, Eslovàquia, i potser fins i tot Rússia, esdevindran països membres de la UE. Tanmateix, continuarà la UE ampliant-se indefinidament? O bé existeix una Europa que s'ha d'unificar, i després de la unificació tancar l'entrada de nous països?

Per a decidir si països com Egipte o Turquia poden entrar a la UE ens hem de fixar en diversos criteris que 'des del meu punt de vista' s'han seguit per a ampliar la UE i sobretot tornar a les bases sobre les quals s'erigeix Europa.

En primer lloc, tenim el criteri geogràfic. Podem argumentar que Algèria no podrà ser mai membre de la UE perquè «no és a Europa». Ara bé, l'illa de la Reunió, a l'oceà Índic, la Guaiana Francesa, a l'Amèrica del Sud, o l'arxipèlag Canari, a �?frica, formen part de la UE i, per tant, falsegen ràpidament aquesta argumentació.

En segon lloc, tenim el criteri socioeconòmic. El Marroc no es pot unir a la UE perquè no té una economia de mercat tradicional i, com a la resta dels països mediterranis, aquesta està molt intervinguda per l'estat. De la mateixa manera, la corrupció en aquests països és un fet i fa que la cooperació amb els països de la UE sigui difícil.

En tercer lloc, hi ha el criteri polític i de drets humans. Les democràcies de països com Síria o Marroc són cortines de fum que amaguen dictadures tradicionals. A més, és ben sabut que països com Turquia, Israel o Algèria infringeixen els drets humans constantment i pesen sobre ells diverses condemnes internacionals per aquesta raó.

En quart lloc, tenim el criteri religiós i tradicional. La UE es basa indubtablement en uns principis religiosos cristians que formen llur

«invisible» columna vertebral. Per contra, tots els països de la conca sud del Mediterrani són musulmans. Llurs tradicions són, igualment, diferents de l'europea i sovint s'hi enfronten interessadament.

Un cop identificats els principals raonaments en contra de l'ampliació de la UE cap a la conca sud del Mediterrani, hem de passar-los pel sedàs i treure'n conclusions. Personalment, crec que els dos motius més vàlids són el raonament polític i de drets humans, per una banda, i el religiós, per l'altra. Pel que fa al motiu polític, és cert que el criteri democràtic és un motiu de pes; ara bé, la democràcia no és quelcom que es té o no es té, sinó que és quelcom dinàmic i que es pot millorar o empitjorar amb el temps 'Espanya n'és un bon exemple. En aquest sentit, la integració en la UE d'un o més països no democràtics podria tenir dos resultats diferents: o bé els països nous fan un salt de gegant envers el desenvolupament d'una societat democràtica o bé els països europeus s'encomanen de la corrupció dels nous països i no fan més que ajudar a perpetuar les seves dictadures en el poder. Pel que fa al criteri religiós, la naturalesa cristiana d'Europa és innegable; tanmateix, segregar els pobles per qüestions religioses crec que seria una regressió moral immensa que no s'hauria de permetre. Certament, els països de la conca sud del Mediterrani tenen en comú la religió de l'Islam; tot i això, el que els separa realment d'Europa no és la religió sinó llur desenvolupament econòmic, social i polític, i en aquest sentit hem de fer el possible per no pesar pomes amb peres i caure en judicis superficials. De ben segur que si els Emirats �?rabs o l'Aràbia Saudita fossin al lloc del Marroc o Tunísia, trobarien menys traves per a unir-se a la UE 'tot i ser països més integristes que els primers.

Simplificant: el problema de la Unió Europea es pot trobar en l'etimologia del mateix nom: Unió i Europea. Si reduíssim el nom a només Unió, no hi hauria més problema per a ampliar-ne els membres fins a una mateixa Unió mundial. Quan hi afegim l'adjectiu Europea reduïm la Unió a les fronteres cristianes del continent europeu. En aquest sentit, el fet que Europea sigui un adjectiu és un condicionant important, però si rebategéssim la Unió com a Europa Unida 'com alguns líders europeus demanen', transformant Europea en un substantiu, reduiríem encara més la UE i tancaríem les portes definitivament a països com Turquia.

Ara bé, limitar Europa al cercle de països anomenats tradicionalment cristians, és «bo» o «dolent»? Hi ha dues interpretacions possibles sobre això:

· Per una banda és «dolent» perquè significa fer de la UE un club elitista, tancat, una mica racista i miop geopolíticament. Miop geopolíticament perquè, per exemple, Turquia és un dels països amb més importància geoestratègica del món: és la porta dels recursos petroliers i de gas natural d'orient 'Xina, Índia...' i del Caucas, és un país fronterer amb l'Iraq i té un exèrcit que és un contrapès definitiu a la zona.

· D'altra banda és «bo» si s'interpreta que la UE no pot tenir el monopoli de la pau, la democràcia i el respecte als drets humans i tampoc pot pretendre ser eficient si ha de tractar amb més de cinquanta països en el seu si. Així, si s'impulsa una unió de països mediterranis que cooperi amb la UE però en sigui independent, potser es podrà arribar a crear una sèrie d'esferes de cooperació que resultin en una supraorganització federal mundial.

Com veiem, tot depèn dels ulls amb què es miri. El que és clar és que s'ha d'evolucionar cap a la cooperació i el coneixement entre pobles i nacions, amb vista a evitar el ressorgiment o perpetuació de nous nacionalismes, extremismes religiosos 'cristians, jueus o musulmans' i règims autoritaris que busquin en la guerra el reconeixement per part de la seva gent 'com passa als EUA o a l'Iraq.

Joan Marc Simon

joanmarc.simon@diguemno.com