A finals del passat mes d'octubre es complien 20 anys de la victòria del PSOE a les eleccions espanyoles que prometia la modernització del país mitjançant una democràcia d'esquerres oberta a tothom sota l'empar de la immaculada constitució i amb la definitiva superació de la transició. El 1995, a les acaballes del règim Felipista, es va voler fer un estudi que avalués si els objectius plantejats pels socialistes al 82 s'havien aconseguit. El mateix va ser encarregat al CSIC qui a la seva vegada contactava amb un grup d'experts i investigadors per a que el portessin a terme. Un d'aquells investigadors era James Petras que acabà presentant el seu famós informe.

Els resultats d'aquell estudi sociològic no van agradar a la burocràcia dominant del moment i el van arraconar junt a un munt d'arxius per a què passés desapercebut.

A l'informe s'entrevistaven diversos treballadors del sector industrial barceloní que descrivien el panorama del mon del treball que havien conegut i el que vivien en l'actualitat. La conclusió principal a la que s'arribava era que la modernització de l'estat espanyol impulsada pels socialistes consistia en la liberalització de l'economia que suposava un traspàs del teixit industrial i productiu propi en mans de multinacionals que modificaven la legislació laboral, facilitada per govern i sindicats i en detriment dels drets laborals fins aleshores conquerits, per fer possible tota tasca reestructuradora de les seves plantilles.

Petras dibuixava una realitat encara no superada: elevats índex d'atur entre la població més jove, precarietat laboral dels qui accedien al mercat laboral posteriorment a la transició política del 75, atomització de la societat laboral o individualisme en el treball, desmobilització de tots els moviments socials nascuts durant la lluita antifranquista, desaparició de la consciència de classe, desencant dels treballadors vers la burocràcia sindical amb una baixísima afiliació dels nous obrers, i la dependència econòmica dels joves treballadors i aturats respecte als seus pares (inestabilitat, precarietat, rendes baixes, preus de l'habitatge cars).

Les 52 pàgines escrites per James Petras descriuen un panorama que ara, 7 anys després, continua vigent. En aquest sentit, avui s'han conegut les dades de l'EPA en quant al nivell de desocupació i els índex han crescut respecte a les enquestes anteriors. Així l'atur queda situat en un 11,4% (a la UE és d'un 8%) afectant a més de 2 milions de persones d'arreu de l'estat, un dels índex més elevats de la zona euro, i amb el major nombre de contractes precaris d'Europa. A més cal recordar que el nombre d'aturats reflexat per les enquestes oficials no és del tot real doncs solament són contabilitzades les persones inscrites a l'Inem i no els aturats no incorporats a les dades d'aquell institut.

El descontent i la desmobilització social, així com el botiflerisme dels sindicats oficials són prou evidents i demostren quins són els veritables problemes d'una societat manada per l'ultra capitalisme.

L'informe Petras el podeu descarregar clicant aquí.

També és recomanable llegir un text postejat sobre aquest tema al weblog de la Red Libertaria.

Salut i visca la mobilització obrera!