Acaba de sortir el llibre: "Topònims catalans. Etimologia i pronúncia", de josep Moran, Mar Batlle i J.A. Rabella.

Ã?s interessant per veure d'on venen els noms de les ciutats i pobles dels PPCC.

Els noms d'aquesta terra. Joan Ferrer, Professor de filologia a la Universitat de Girona.

El meu mestre Joan Coromines solia dir que els noms de lloc són l'arxiu més antic de la història. La terra conserva memòria de les llengües que els homes i les dones han parlat des de les èpoques més remotes: ibers, romans, visigots, àrabs, catalans...

La gent del nostre país ha tingut sempre un gran interès per saber què volen dir els nostres noms: "Què significa Girona? "Què vol dir el nom de Moià?". Donar resposta a aquestes preguntes és la tasca de l'onomàstica, una part de la lingüística que es dedica a documentar les formes més antigues dels noms de lloc -toponímia- i de persona -antroponímia-; a fixar-ne la procedència i el sentit -etimologia- i establir-ne les formes normatives.

Acaba de publicar-se un llibre de gran interès que posa a l'abast de totes les persones interessades els resultats de molts anys d'intenses recerques toponímiques en les terres de parla catalana: Topònims catalans. Etimologia i pronúncia, de Josep Moran, Mar Batlle i Joan Anton Rabella (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, octubre del 2002, 193 pàgines). Els autors són lingüistes ben coneguts, professors de la Universitat de Barcelona, que treballen a l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Aquesta obra recull, en forma de diccionari, els noms de les comarques, els municipis, hidrònims (noms de corrents d'aigua) i orònims (noms de muntanyes i serralades) més importants del Principat de Catalunya, de la Catalunya del Nord, d'Andorra, de la Franja de Ponent i de l'Alguer. Cada entrada d'aquest llibre documenta: a) la forma normativa del nom (per exemple: Moià); b) la pronunciació en el sistema de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional ([mu'ja]); c) la descripció del nom (municipi del Bages); d) la forma del nom en la documentació més antiga (Modeliano, en documents del segle X); e) l'etimologia (derivat del nom de persona llatí Motilius o Modilius).

Els noms de la nostra terra són molt rics: l'impressionant Pedraforca és un exemple paradigmàtic d'un nom de caràcter descriptiu, atès que la muntanya és una "pedra en forma de forca"; Flix és en una formidable "corba" (en llatí flexu) del riu Ebre; Sopeira està situat sub petra "sota el penyal". Un conjunt de boniques fotografies col·locades en la part central del llibre il·lustren de manera ben clara aquests exemples que acabo de comentar: els noms s'expliquen.

Altres noms ens remeten a temps passats: Tossa de Mar (municipi de la Selva), que apareix documentat en textos d'època romana com a Turissa, és anterior a l'arribada dels romans i el sentit del topònim ens és desconegut; Almatret (municipi del Segrià) ens porta als temps aràbics: probablement deriva de l'àrab matrad "lloc de caça"; Sabadell (municipi del Vallès Occidental) ens remet al nom de persona medieval Sabatello; Besalú (municipi de la Garrotxa) ens remet al nom d'origen celta Bisuldunum, que també es troba a l'antiga Gàl·lia. Resseguir la història dels nostres mots és també endinsar-se en el cor de la història de la nostra terra.

Un element molt important i clarificador d'aquest llibre és l'establiment de la pronunciació de cada topònim. Els autors han tingut bona cura de distingir -en els casos que hi ha discrepància- entre la forma del nom que correspon a un registre estàndard; per exemple: Mequinensa, municipi del Baix Cinca (la forma "oficial" d'aquest topònim és Mequinenza), en un registre estàndard es pronuncia [meki'nènsa], mentre que en la pronuncia local més habitual és [mike'rènsa].

Els noms d'aquest país són un tresor d'una riquesa prodigiosa i l'obra de Josep Moran, Mar Batlle i Joan Anton Rabella, Topònims catalans. Etimologia i pronúncia, dóna raó d'aquests noms que la terra ens ha conservat. Aquest llibre docte i planer, alhora que pulcre i reeixit, és un exercici d'allò que proclamava Salvador Espriu: