Avui, diumenge 10 de novembre a les 19h, Francisco Brotóns serà al Centre Social LA M�QUIA (c/ Olivera,11) de Girona presentant el seu primer llibre 'Memoria antifascista. Recuerdos en medio del camino', publicat per Kale Gorria.

Aprofitant l'avinentesa hi haurà una presentació de la propera edició de la revista mensual Kale Gorria en català.

Francisco Brotóns Beneyto (Miguel) va abandonar el centre penitenciari de Sevilla II el passat 26 d'agost després de 25 anys tancat en diverses presons espanyoles. La seva primera declaració pública davant la premsa allí reunida fou: "No hago declaraciones a medios fascistas". Miguel sabia perfectament del que parlava. Perquè Francisco Brotóns és, entre moltes altres coses, el pres polític antifeixista que més temps ha patit la repressió penitenciària.

Fill d'un torner i d'una obrera del calçat que van emigrar a Madrid, va treballar des de jove per pagar-se els estudis. Militant antifranquista, va integrar al 1973 a la OMLE i va participar en els preparatius del congrés del PCE(r). Al 1977 va assumir la responsabilitat dels Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre (GRAPO). Aquell mateix any, el 9 d'octubre, va ser detingut i empresonat, quedant excluit de l'"amnistia" de 1977. Dos anys més tard, el 17 de setembre del 1979, va protagonitzar una espectacular fuga de la presó de Zamora després de nou mesos treballant en la elaboració d'un túnel. Després de gairebé un any a la clandestinitat, el van tornar a detenir i a empresonar.

Brotóns no va recuperar la llibertat fins el passat 26 d'agost, després d'un periple penitenciari caracteritzat per l'aïllament, la dispersió, la tortura i interminables vagues de fam, "txapeos" i protestes. Al 1991 va realitzar una vaga de fam que va durar 430 dies en la que va morir José Manuel Sevillano. Brotóns va començar la protesta amb 72 quilos i la va acabar amb només 39.