Acte de commemoració del desè aniversari de les detencions del 92

Casa de Cultura Bisbe Lorenzana de Girona

dijous, 4 de juliol, a les 8 del vespre

Hi parlaran: Francesc Ferrer, Sebastià Salellas, Josep M. Terricabras, Joan Vall Clara, Jaume Fàbrega, Jaume Soler, Anna Manel·la, Enric Pujol, Josep M. Barneda, Ramon López, Marcel Dalmau, Carles Bonaventura, Xavier Ros i Francesc Martínez.

Enguany es compleix el desè aniversari de l'operació repressiva de l'any 1992 en el marc dels Jocs Olímpics de Barcelona, i que va comportar la detenció de més d'una guarantena de persones de tot l'àmbit català (Girona, Barcelona, València, Ciutat de Mallorca, etc.). Una operació dirigida i executada des del òrgans de poder de l'Estat espanyol, amb la cobertura del govern felipista i el silenci dels partits majoritaris.

L'objectiu d'aquelles detencions va ser eliminar un moviment popular que havia anat creixent en capacitat mobilitzadora i que, d'una banda, qüestionava determinats aspectes socials del projecte olímpic, i, de l'altra, utilitzava el ressò mediàtic internacional de l'esdeveniment per posar en la palestra pública la reinvindicació del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Per anul·lar les discrepàncies i desmantellar les reclamacions sobiranistes, es va aplicar la llei antiterrorista de manera indiscriminada. La majoria de persones detingudes van ser objecte de maltractaments i tortures, les quals l'Estat espanyol s'ha negat sistemàticament a investigar. Avui, les denúncies estan pendents de resolució al Tribunal Europeu d'Estrasburg. A més, es va mantenir persones a la presó sense judici durant més de dos anys.

Les comarques gironines van resultar especialment afectades per aquella persecució política, però també van ser de les que van saber respondre més masivament aquella agressió. La solidaritat, el suport cívic i ciutadà van ser decisius a l'hora d'aturar l'onada repressiva. La feina de l'Assemblea Permanent per a la llibertat dels detinguts -que aplegava prop de cent col·lectius, entre partits polítics, sindicats, ajuntaments i entitats de tota mena-, la professionalitat de mitjans de comunicació com El Punt, que no es va afegir al vergonyant pacte de silenci dominant, i la participació activa de molts sectors de la societat gironina van ser determinants en la mobilització de milers de persones sota el clam unànime de "Catalunya vol viure en llibertat".

Aquest mes de juliol del 2002, deu anys després, no volem fer només un acte de reconeixement a les gironines i gironins que van patir directament aquella agressió, ni tampoc celebrar tan sols un acte de record; volem fer un toc d'alerta perquè allò no es torni a repetir mai més, un advertiment que té tot el sentit si tenim en compte la politica involucionista i restrictiva de les llibertats individuals i col·lectives que està portant a terme el Partit Popular des del govern de l'Estat amb el suport gairebé total del PSOE i dels dirigents de CiU, de la qual la nova llei de partits n'és un exemple significatiu.

El poble català té dret a construir el seu present i a decidir el seu futur en llibertat i democràcia, i cap poder aliè no està legitimat per a impedir-ho. Ara més que mai, Catalunya vol viure en llibertat!

Regió de Girona, juliol del 2002