FOCS DE SANT JOAN (2002)

" Lo Canigó és una magnòlia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada "

diuen els esplèndids versos de Mossèn Cinto Verdaguer.

D'aquest Canigó torna a baixar, com cada any, una flama que IL.LUMINA, que ESCALFA i que AGERMANA els Països Catalans.

Aquesta flama encesa IL.LUMINA el camí que tots fem. Sabem que, allà on crema aquest foc, allà és casa nostra. Sí, som una nació, un poble, que no s'amaga en la fosca sinó que a plena llum exigeix ser reconegut enmig dels altres pobles del món.

Aquesta flama encesa ESCALFA els nostres cors. Volem que aquest foc ens refaci l'esperança i el coratge. Sí, volem ser un poble cada dia més just, més tolerant, més respectuós i més lliure.

Aquesta flama encesa ens AGERMANA a tots. Volem treballar a favor de la unitat - rica i diversa - dels Països Catalans.

Sí, ens obliguem a defensar la unitat política i cultural, històrica i lingüística del nostre poble, que tan repetidament ens és negada.

La flama que baixa del Canigó és la llum que assenyala qui som i on som. Però també és el foc que s´ha de convertir en una gran foguera: fent rotllana al seu voltant, anem preparant un demà millor.

Cridem ara tots junts : Visca la Flama del Canigó !

; Visca els Focs de Sant Joan !

; Visca els Països Catalans !

Josep-Maria Terricabras.

Girona, juny del 2002