Aquesta setmana la SGAE, el corteinglés i altres empreses de la indústria musical, han iniciat una dura campanya amb el "dia sense música", com a protesta davant la piratería i la falta de rigor policial en aplicar les lleis a qui ven cd's pirates.

Segons diuen els organitzadors de la campanya, amb la pirateria, la indústria musical, perd centenars de milions d'euros cada any, els músics que comencen ho tenen molt més difícil i els beneficis de la còpia il·legal van a parar a mans de mafies internacionals molt perilloses.

Aquestes declaracions, ens poden fer creure que l'interès que té l'SGAE per protegir les còpies legals té alguna cosa a veure amb el futur de l'art i dels seus creadors. Però quin és el tant per cent (en diners) d'un cd que va a parar a mans d'un músic? Entre un cinc i un deu per cent, una autèntica estafa, imagina't per un moment que de la teva feina, el noranta cinc per cent del benefici se'l quedés un intermediari (similar a una ETT), en aquest cas, seria escandalòs per a qualsevol que tingui dos dits de front, però en el cas dels artistes, sembla que només ens preocupa el que deixa de guanyar la indústria.

Però el debat que realment és interessant, no és sobre la legitimitat dels intermediaris en la venda de l'art, sinó la venda de l'art en si i els drets que tenim sobre la propietat intel·lectual.

Sense por a equivocar-nos podem afirmar que l'art és cultura i que la cultura és un bé de la humanitat. Quin dret tinc jo, com a potencial creador d'art a impedir que la humanitat es pugui beneficiar del coneixement? Imagineu que l'inventora de la roda hagués demanat alguna cosa a canvi de totes les rodes que s'utilizarien en el futur, o que Pitàgores (representat pel seus legítims successors, es clar) demanés drets sobre l'ús directe o indirecte de les seves fòrmules. El progrés estaria limitat a la quantitat de diners que un investigador (artista, tècnic, metge...) pogués pagar.

Cap idea no és nova, tot el que pots dir, tot el que puguis descobrir, ho faràs sobre una sòlida base de coneixement ancestral. No tenim dret a reclamar res en concepte de compensació per l'ús de les "nostres" idees*. El coneixement és intangible, no es pot vendre ni comprar.

Imagina que vas a la biblioteca i et fan pagar per la quantitat de coses que aprens, o que et fan pagar per observar la natura i prendre anotacions sobre el comportament de les aus, perquè resulta que algú ja ho havia estudiat i ho havia patentat, imagina que hi ha un medicament que et pot salvar de la malaria però ets massa pobre per comprar-lo (no el medicament, sinó els drets sobre la propietat intelectual).

Qui és el pirata, l'estafador, la mafia...

*Això és molt diferent a demanar compensació a la feina feta, sobretot si tenim en compte que, la majoria de treball es fa en benefici de l'amo de l'empresa.

Pàgines relacionades:

GNU GPL o la traducció NO OFICIAL a l'espanyol

sincanon.hispalinux.es

secretaria d'estat de cultura

SGAE