Projecció de la pel·lícula “El somni" a Figueres

19/03/2009 - 22:30
19/03/2009 - 23:59
Etc/GMT+1

El proper dijous 19 de març projectarem la pel·lícula
“El somni",
 del director Christophe
Farnarier
.
 
EN COL·LABORACIÓ AMB LA IAEDEN. ENTRADA
LLIURE
!
 
Amb
la presència del director, Christophe Farnarier, i el protagonista, el
pastor Joan Pipa. Hi haurà
debat.
 

Us hi
esperem!

 
Cineclub
Diòptria

 

 

Projecció
del dijous 19 de març de 2009,  a les 22.30
h.
als Catcinemes de Figueres

L’últim
home pur

El somni recull l’últim viatge del pastor transhumant Joan
Pipa a través del Pirineu català, rematat amb la concisa i desoladora crònica de
l’any següent : las pàgines buides d’un ofici (i una forma de vida, i una
filosofia) sense herència. Abans, “El somniha estat a prop
del western crepuscular i, per insòlit que sembli, de la pel·lícula
d’acció – Christophe Farnarier aconsegueix que es palpi el repte físic de
conduir més de 800 ovelles de la plana a l’alta muntanya : Pipa exerceix de
Neptuni muntanyenc al comandament del seu impetuós onatge
oví.

Hi ha moltes imatges difícils d’oblidar a “El
somni
, però la pel·lícula de Farnarier aconsegueix, més enllà del
seu transparent discurs elegíac, immortalitzar la poderosa, vitalista,
humaníssima personalitat de Joan Pipa : un tipus sense un gram d’impostura que,
quan no s’arrenca a cantar melancòliques ranxeres, parla un català tan
incontaminat que fins i tot molt catalanoparlant agrairia l’ús de
subtítols.

“El somni” està signat pel marsellès establert a Banyoles
Christophe Farnarier -director de fotografia d' “Honor de cavalleria
d’Albert Serra-.
Farnarier es descobreix com hereu de les
estratègies documentals del pare fundador Robert J. Flaherty -només es frega la
veritat a través de la intimitat amb l’objecte d’estudi : la distància de la
mirada antropològica és un obstacle-, però es manté ferm davant la temptació de
reconstruir i espectacularitzar la realitat que sí va condicionar l’obra de
l’autor de “Nanook, el esquimal”. En un moment en el que la
tan reiterada vigència del gènere fa que, a vegades, es confongui la ganga del
reportatge amb l’or del documental, la pel·lícula de Farnarier és, sens dubte,
una lliçó impecable sobre l’exigència d’un discurs que uneix valor testimonial,
l’afany de recollir un procés sense interferències i el rebuig no només a las
idees rebudes, sinó també a les preconcebudes.

Torna a dalt