Iniciativa "Stop tortura"

Qui realitzem la crida a aquesta manifestació som persones que hem estat torturades i familiars de persones que han estat torturades al llarg d'aquests últims mesos. Hem conegut les tortures més salvatges i aterridores, i hem estat protagonistes de les mateixes en contra de la ostra voluntat. Molts hem sofert les tortures en les nostres carns i altres molts hem evidenciat les greus seqüeles de la tortura en la mirada i en els cossos dels nostres familiars. Som 75 les persones, els ciutadans i ciutadanes bascos detinguts per motius polítics a Euskal Herria i en l'Estat espanyol qui hem denunciat haver estat víctimes de la tortura des de setembre de l'any passat fins avui.

Creiem que podem parlar de la reaparició salvatge de la tortura. Som testimonis d'aquesta crua realitat ja que vam ser enterrats en aquest infern. A més de confirmar la reaparició salvatge de la tortura, volem subratllar el fet que aquesta pràctica és sistemàtica. Tots els cossos policials han torturat; d'una manera o un altre, amb diferents mètodes i intensitat, però tots ells han violat els drets fonamentals de les persones detingudes així com les garanties processals. Gairebé totes les persones detingudes per motius polítics hem denunciat les tortures.

Creiem que podem parlar de la reaparició salvatge de la tortura. Som testimonis d'aquesta crua realitat ja que vam ser enterrats en aquest infern. A més de confirmar la reaparició salvatge de la tortura, volem subratllar el fet que aquesta pràctica és sistemàtica. Tots els cossos policials han torturat; d'una manera o un altre, amb diferents mètodes i intensitat, però tots ells han violat els drets fonamentals de les persones detingudes així com les garanties processals. Gairebé totes les persones detingudes per motius polítics hem denunciat les tortures.

Unit a això, el fet que el component sexista es manifesti amb tal crueltat posa de manifest la degeneració dels torturadors i la falta d'escrúpols de qui permeten aquesta pràctica.

La tortura ha estat una experiència molt dolorosa. Difícilment podríem exposar-vos mitjançant paraules les vivències d'aquests dies, el que vam sentir les víctimes directes de la tortura o com sofríem qui teníem un familiar en mans policials en la més absoluta de les indefensions. van Ser dies durs, molt durs, i encara no hem pogut superar les conseqüències i seqüeles del sofert. Les seqüeles físiques i psíquiques perduren, i el dubte que tenim és si aquestes seqüeles arribaran a desaparèixer algun dia.

La tortura, no obstant això, és alguna cosa que es pot evitar. Si en ple segle XXI aquesta realitat existeix a Europa occidental és perquè hi ha voluntat per a això. La tortura no és alguna cosa que succeeix per casualitat, no són fets aïllats provocats per cinc o sis persones. Qualsevol govern té els instruments per a tallar d'arrel aquestes pràctiques. Si el Govern – en aquest cas el de l'Estat espanyol – volgués, la tortura desapareixeria immediatament. Si el Govern no concedís indults als torturadors, si en comptes de protegir-los denunciés als policies implicats en casos de tortura, si els jutges denunciessin el que veuen, si en comptes de càstigs testimonials aquests anessin exempleritzant-se... la tortura fa temps que hauria desaparegut.

A més la tortura és possible perquè existeix una legislació que la possibilita. Incomuniquen a les persones detingudes, no es permet actuar als advocats designats pels seus familiars, traslladen a les persones detingudes fora d'Euskal Herria mentre dura la incomunicació, les posen en mans de jutges desconeguts i agressius. I tot això és legal.

Però no són només els governs qui possibiliten l'existència de la tortura. El silenci de la societat també possibilita la tortura. La majoria d'agents bascos rebutgen la tortura. Les institucions, els partits polítics, els sindicats, els organismes populars, els agents culturals, les persones a títol individual, tot el món condemna la tortura. I estem convençuts que és un rebuig sincer, que el rebuig que tots mostren és real. Però els problemes sorgeixen a l'hora de l'adopció de mesures eficaces. Problemes que sorgeixen per diverses raons i segur que una d'elles és la crueltat del tema. �s dolorosa la tortura. El solo fet de pensar que existeix ens produeix dolor, ens infon terror. Però, la ceguesa és més còmoda a vegades. Sovint la tortura es converteix en tema tabú, ens bloqueja.

L'actitud de l'estruç no serveix per res. Tots podem fer alguna cosa per a eradicar la tortura, tots tenim alguna cosa que aportar. La societat deu dir bé alt que no admet la tortura i que està disposada a donar passos per a això. No és un tema que pugui esperar. La tortura és un indicador de la qualitat democràtica d'aquesta societat que som part i que en certa mesura ens embruta a tots i totes. No hi ha justificació per a la tortura, no hi ha ni un sol argument que la justifiqui. Deu desaparèixer, per a sempre i amb la garantia que no torni a rebrotar. vam Precisar de coherència, sense eufemismes i adoptant les mesures que la gravetat de la situació exigeix.

Qualsevol que estigui contra la tortura té l'oportunitat de donar al costat de nosaltres el primer pas en la manifestació que vam convocar. Perquè no es pot amagar el cap, perquè la tortura ens esquitxa a tots, tots al carrer. Nosaltres i nosaltres hem estat torturats en els últims vuit mesos 75 persones han estat torturades, i no es pot oblidar que qualsevol persona pot ser la següent a sofrir aquesta crueltat.

Per tot això, convoquem manifestació el dia 8 de Juny a les 18 hores a la plaça Aita Donostia a Bilbo.

stoptortura@euskalerria.org

Torna a dalt