Guanyem llibertats! Prou Tranzmarikabollofòbia!

Tant el 28 de juny, Diada Internacional per l'Alliberament GLT, com la resta de dies de l'any, en el FAGC pretenem que la nostra acció política reverteixi en la transformació social.

A tal efecte comptem amb impulsar la nostra capacitat de denúncia i mobilització (per exemple, hem denunciat la Guàrdia Urbana de Barcelona per la vexació a un transsexual masculí, o un Institut de Sabadell per bulling lesbofòbic).

Aquesta capacitat de denúncia i mobilització ha d'articular accions contundents: si l'Església predica contra nosaltres, responem activant campanyes d'apostasia; si els molesta veure'ns expressar la nostra afectivitat en públic, convoquem besades col·lectives; si agredeixen a una persona GLT, activem el mecanisme legal, mediàtic i reivindicatiu perquè aquesta agressió no quedi sense resposta. Pensem que no es tracta de retirar-nos de l'escena quotidiana i començar a construir "famílies felices", sinó de consolidar l'espai públic amb tots els nostres matisos. Aplaudim l'equiparació de drets, però no creiem que suposi en absolut un avenç en les llibertats del col·lectiu GLT. Volem manifestar la nostra diferència sense haver de pagar cap peatge extra i sense haver de reforçar estereotips.

Allò políticament correcte ens ha acceptat i, és clar, hem d'estar-li agraïdes. Passa, però, que ha arribat molt tard. Seguim tenint problemes inherents en la nostra vida. Problemes que tenen a veure amb treballs precaris, habitatges inaccessibles, discapacitats i, sobretot, amb un inconformisme que ens impedeix la "normalització". Davant d'aquesta situació no ens queda més remei que la construcció d'aliances polítiques basades en la crítica al model uniformador que ens imposa uns patrons normalitzadors i classistes.

Aquest 28 de juny, volem invitar gais, lesbianes i transsexuals a que no renunciïn a cap espai públic ni privat. Espais que hem de reivindicar com a propis, ja sigui el carrer, el frankfurt de la cantonada, el lloc on treballem o la reunió de la comunitat de veïns. Si és necessari, cal que ens mostrem des de la provocació. Hem de poder viure amb dignitat i sense falses toleràncies.

Per tal de fer-ho real i tangible cal que recuperem la mobilització del col·lectiu GLT. Ens hem de mobilitzar front qualsevol intent de posar preu a la nostra llibertat d'escollir com volem viure la nostra sexualitat. No podem conformar-nos amb quedar reclosos en barris "glamurosos" però exclusius que ens allunyen dels nostres espais habituals.

Es fa necessari el disseny d'estratègies de prevenció que posin en primer plànol la violència i la tranzmarikabollofobia com si d'una pandèmia es tractés, una pandèmia invisibilitzada intencionadament, que acaba per destruir la vida de moltes persones abans fins i tot que puguin prendre consciència de la seva opció o identitat sexual. Estratègies que comencin per instal·lar la tranzmarikabollofobia com un perill a combatre, i per tal de fer-ho possible s'ha de treballar en l'àmbit de l'educació, perquè qualsevol persona gai, lesbiana o transsexual pugui tenir accés, des de la infància, a un imaginari positiu que no ridiculitzi la seva sexualitat.

L'homofòbia, la lesbofòbia o la transfòbia no desapareixen amb la multiplicació de drets, ni amb la sola, per bé que necessària, denúncia de les agressions i les discriminacions. Es tracta de lluitar per la consolidació de les llibertats. Per fer-ho possible hem de tenir molt clar que així com els drets que vulguin donar-nos poden ser negociables, les llibertats no ho són. Les llibertats són intrínseques al nostre desenvolupament com a éssers humans individuals. No hem, ni volem, demanar permís per a expressar-nos.

Aquest 28 de juny...

...GUANYEM LLIBERTATS! PROU TRANZMARIKABOLLOFÒBIA!