El desembre de 2006 el Grup de Científics i Tècnics per un futur no nuclear (GCTPFNN) va publicar un llistat amb les aparicions a l'opinió pública de Catalunya de diversos nucleocrates .Aquesta llista ha anat creixent i es va actualitzant de tant en tant a la seva web (www.energiasostenible.org).

Aquestes i més són les persones que es posen al servei de la nucleocràcia tot col•laborant amb les tasques de desinformació que la indústria nuclear promou.
- L’ex-ministre en el govern del PP i ex-director general d’indústria en el govern de CiU, Josep Piqué, per haver escrit (La Vanguardia, 20 octubre 2007): “Si queremos incrementar nuestra independència energètica, la energía nuclear es una clara y nítida alternativa. Y si queremos cumplir con los compromisos del protocolo de Kioto, la energía nuclear es límpia e imprescindible. Otra circunstancia que tener en cuenta es que las nucleares no dependen del clima ni de factores externos”. Que sapiguem, Espanya no disposa de mines d’Urani, ni de fàbriques de concentració del mineral d’urani, ni de fàbriques de transformació en hexafluorur d’urani, ni de fàbriques d’enriquiment d’urani en el seu isòtop U-235, ni tecnologia de construcció de centrals, ni de tecnologia de tractament de residus. Quina mena d’independència pot donar l’energia nuclear a l’Estat Espanyol?. Respecte el protocol de Kioto: ni que ara mateix Espanya es posés a contruir centrals nuclears, aquestes mai arribarien a temps per complir els compromisos de Kioto. I si es compten les emissions de tot el cicle del combustible nuclear, encara menys. Les centrals nuclears depenen molt del clima: a França i a Alemanya, en períodes de molta calor s’ha de reduir la potència de les centrals nuclears degut a que no es pot refrigerar de forma escaient el nucli del reactor. Les centrals nuclears depenen també de factors externs, per exemple, les amenaçes terroristes. Sr. Piqué, si li plau, deixi de fer demagògia amb les centrals nuclears. Catalunya ja te prou problemes ecològics i vosté, en el passat, va contribuir directment a crear-ne molts d’ells (emissions de sofre de la C.T, de Cercs, abocaments de radioactivitat i compostos organoclorats al riu Ebre procedents de la fàbrica Erkimia, . . . .).

- El Cercle d’Economia de Barcelona, per haver organitzat una jornada amb el títol ‘Nuclears? Per què no’, on en comptes de donar informació sobre nuclears varen fer una lloança d’aquesta tecnologia. El mateix Anton Costas, d’Endesa, ho va reconeixer dient que ‘era un debat a favor” de la nuclear. Josep Piqué, que també era present al debat, en un atac de sinceritat, va dir que no es creia això del canvi climàtic, però com que ell era pro-nuclear, valia la pena aprofitar-ho. El mateix Piqué va afirmar que a Espanya ja no existeix cap moratòria nuclear, que la moratòria nuclear es va fer per salvar les elèctriques de la fallida i que si ara no es feien nuclears és perquè ningú hi vol invertir-hi.

- el president de la patronal Foment del Treball, Juan Rosell, per afirmar: “hay que apostar desde ahora por todas las fuentes de energía, y en particular por la nuclear, porque es más barata, porque permite el acceso a los países más pobres a la energía y porque es segura. . . . . La llamadas energías renovables, desde la solar a la eólica, no son una panacea y no resolveran el problama energético. . . . . . Toda la capacidad de generación de energía solar que hay ahora en el mundo equivale sólo a tres centrales nucleares. . . . . El mejor regalo que podemos hacerle a Africa es instalarle centrales nucleares, mucho más que otras cosas” (La Vanguardia, 23 septiembre 2007). Això és el que es pot llegir en el seu llibre ¿Y después del petróleo, qué?. El que va ser president de FECSA i conseller d’ENDESA no deu, o no vol, recordar que Fecsa va fer fallida a mitjans dels anys 80 a causa de les seves inversions en nuclears. El Sr. Rosell hauria de disposar de millor informació sobre les energies renovables i de la incompatibilitat de disposar, alhora, de molta proporció de nuclears i de renovables en un sistema energètic. Les seves afirmacions no tenen cap fonament, ara que s’han fet públics estudis que demostren la viabilitat tècnica i econòmica de sistemes energètics 100% renovables a diferents països (Japó, Alemanya, EUA, Espanya i Catalunya)

- el director de la revista El Temps, Àlex Milian, per haver publicat una portada (El Temps, núm.1.208, 7 d’agost de 2007) amb el text ‘La UE aposta per l’energia nuclear per respondre a l’augment del consum elèctric’, manipulant descaradament en la portada el contingut dels articles, doncs de tots els articles que configuren el monogràfic titolat ‘Hipotecats amb l’energia nuclear’, l’unic que fa referència a la UE és l’entrevista a Ferran Tarradellas, portaveu d’energia de la Comissió Europea i quan l’entervistador li demana: ‘I quina és la posició de la Comissió Europea?’, Ferran Tarradellas contesta ben clarament: ‘Ni la promovem ni la condemnem, Respectem la sobirania dels estats’.

- el catedràtic de tecnologia nuclear i sots-director de l’Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xavier Ortega, per afirmar (El Temps, núm.1.208, 7 d’agost de 2007): ‘el problema dels residus radioactius és tècnicament resolt’, quan la realitat al món demostra tot el contrari; que no hi ha solució ecològicament acceptable pels residus generats en tot el cicle del combustible nuclear, des de les mines fins al combustible gastat, que s’extreu de les nuclears.

- la Presidenta de la comissió de Medi Ambient del Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona, Anna Arnau, per haver escrit l’article d’opinió titulat Energia nuclear també, gràcies! (16 de juny de 2007) a El Punt, i per justificar l’energia nuclear tot afirmant: ‘Catalunya necessita tenir un cistell energètic variat’, quan fins fa poc l’energia nuclear representava un 80 % de la generació d’electricitat a casa nostra (i encara avui representa gairebé un 60 %). El cistell energètic variat vindrà amb la penetració de totes les energies renovables, avui totalment absents del pastís energètic català i amb l’abandonament de l’energia nuclear, que posa en perill la supervivència del nostre país i les persones que hi habitem.

- el Jutge Don Vicente Ballesta Bernal, Magistrat Jutge del Jutjat de Primera Instància núm.33 de Barcelona, per haver denegat el Dret de Rèplica al Dr. Josep Puig (Pep Puig), portaveu del GCTPFNN, el dia 19 de febrer de 2007, tot i afirmar en la sentencia que: ‘Sin duda alguna, el Artículo 1 de la Ley Orgànica de 26 de marzo de 1984, confiere en el presente caso al hoy demandante, Sr. Puig i Boix, el derecho a que se rectifique la información difundida en el artículo ‘ECOLOGISTES DEFENSANT NUCLEARS?’, publicado en el Diario AVUI en fecha 12 de enero de 2007, puesto que si bien es cierto que en dicho artículo el autor del mismo puede exteriorizar o dejar entrever su opinión, no es menos cierto que hace referencia a hechos concretos de una persona a la que no cuesta trabajo identificar, por mucho que la revista de personaje figurado (tampoco se esfuerza, ni lo pretende), lo que de forma evidente puede causar perjuicios a la persona a la que se alude’. I per justificar la seva decisió denegatòria, diu: ‘Ahora bien, para estimar la demanda, . . . . . no basta con que se den los requisitos que se recogen en el Artículo 1 de la Ley especial . . . . .. . . sino que el escrito de rectificación cumpla con la exigencia de limitarse a los hechos de la información que se desea rectificar, condición esta que mal cabe reputar cumplida en el artículo para su publicación remitido por el Sr. Puig i Boix al Diario AVUI’. Es pot descarregar l’article de rèplica enviat per en Pep Puig al diari Avui. I també es pot descarregar la pàgina que mai publicarà el diari Avui.

- el Dr. Ramon Folch, que en una entrevista a El Matí de Catalunya Radio del 7 de febrer de 2007, quan l'Antoni Bassas li pregunta: 'Els nous reactors tenen que generar tants residus i ser tant perillosos com els actuals?', el Dr. Folch, li contesta afirmant: 'els nous reactors no tenen perquè generar tants residus ni ser tant perillosos com els actuals'. I afegeix: ‘cal afrontar el problema amb criteri científic’. (Ramon Folch exercint de sacerdot de la ‘ciència’). Si hem de fer cas dels coneixements sobre ciència i tecnologia nuclear que el Dr. Folch i els seus ajudants demostren en el llibre 'L'energia en l'horitzó 2030', una obra publicada per l'Icaen (fruit d'un encàrrec realitzat pel mateix ICAEN a l'Estudi Ramón Folch) ens donarem compte que les opinions del Dr. Ramón Folch sobre energia nuclear valen ben poca cosa, si es que en valen alguna, per més que les cobreixi amb l’aureola de ‘ciència’. En l'esmentat llibre es pot llegir de forma textual: 'la capacitat d’enriquiment d’urani –per tal que el percentatge de l’isòtop radioactiu U-235 respecte de l’U-238 no radioactiu augmenti sensiblement, del 0,7% al 5%- també es troba dominada per pocs països’ (pàgina 63, ratlla 31a). El Sr. Folch, i els seus ajudants, es queden tan tranquils d’escriure una barbaritat científica (afirmen que l’U-238 no és radioactiu), donat que qualsevol estudiant de física ben aviat aprèn que tots els isòtops de l’urani són radioactius. Tots, sense cap mena excepció. Aquest és el criteri científic que pregona el Dr. Folch?

- el President de Foment del Treball, Juan Rosell per haver escrit l’article ‘Sociedad y opción nuclear’ (la Vanguardia – Dinero, 28/1/2007), en el qual afirma: ‘la opción nuclear es técnicamente hablando la más segura, la más límpia y la más barata’. L’emplacem a que justifiqui públicament l’esmentada afirmació, donat que de les dades que nosaltres disposem de tota la història de l’energia nuclear a Catalunya i arreu (publicades abastament en aquestes pàgines) se’n desprèn tot el contrari.

- l'articulista Xavier Bru de Sala de La Vanguardia per haver escrit l’article d’opinió titulat ‘Energía en Europa’ (13/1/2007), el contingut del qual és una obra mestra de desinformació energètica i on diu, sense cap base que ho sostenti, ‘la energía europea no puede ser otra que la nuclear’.

- el director del diari Avui, Vicent Sanchis per haver negat el Dret de Rèplica al Dr. Josep Puig (Pep Puig), portaveu del GCTPFNN, vulnerant d’aquesta manera la ‘Ley Orgànica 2/1984, de 26 de marzo, reguladora del Derecho de Rectificación’, tot justificant la tasca desinformativa de Iu Forn i donant cobertura al periodisme escombraria que aquest columnista ha practicat. Amb aquesta actuació, el director de l’Avui ha demostrat la seva col•laboració amb la nucleocràcia i el seu afany d’amagar la realitat d’una indústria moribunda

- el columnista Iu Forn del diari Avui per haver escrit en la columna ‘Passa-ho’ l’article titulat ‘Ecologistes defensant nuclears?’ (12/1/2007), on aquest autor fa servir el nom del Dr. Josep Puig (Pep Puig), portaveu del GCTPFNN, per ironitzar, fent broma barata i mal intencionada, sobre el fet que davant el canvi climàtic hi pugui haver ecologistes que acabin defensant les nuclears i per manipular les conclusions de l’informe d’energia de la UE presentant-lo com si la UE volés incentivar l’ús de l’energia nuclear

- el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, per publicar un informe de la comissió d’indústria de la patronal (‘Panorama energético: visión y propuestas de los empresarios españoles’, Diciembre 2006) on es manté que ‘el futur de la indústria passa per mantenir o, fins i tot, incrementar l’energia nuclear’, proposant 15.000 MW nuclears en funcionament l’any 2015.

- el periodista Andreu Missé del diari El País per haver escrit l’article ‘Bruselas rehabilita el uso de la energía nuclear’ (29/12/2006) amagant la realitat de l’energia nuclear i fent dir a la Comissió Europea coses que no ha dit

- el catedràtic de tecnologia nuclear de l’Escola d’Enginyers de Barcelona (UPC), Xavier Ortega Aramburu, per les seves col·laboracions escrites al diari La Vanguardia, on reiteradament defensa l’opció nuclear com una alternativa a seguir, sense dir mai res dels seus costos ecològics, econòmics i socials.