Redacció Girona
/girona@setmanaridirecta.info/

Timbalada a Santa Eugènia de Ter per fer “xi-barri” i reivindicar la Marfà

La Primera Timbalada de Santa Eugènia de Ter va tenir lloc el 7 de setembre passat amb la participació dels Diables d’en Pere Botero, els Diables de l’Onyar, la Banda del Surdo, Bloc Quilombo, Tancats & Banda, E-ktomba, Can Paulet Percussió, Associació Candombe, Els Tabalers de les Corts i Els Xirois. Les formacions de percussió de Girona, Tarragona i Barcelona van sorprendre el barri omplint els balcons i els carrers de gent encuriosida de totes les edats sota el lema «Fem xi-barri per la Marfà. Fem xi-barri per Santa Eugènia». Emmarcada dins la festa major del barri i organitzada pel Grup Xirois, la Comissió de joves de l’Associació de Veïns Santa Eugènia i l’AMPA de l’IES Santa Eugènia, la timbalada es va aturar per primera vegada a la plaça del Barco, on van tocar les formacions una al darrere de l’altra, i la segona aturada es va fer al davant de l’antiga fàbrica Marfà.

Espais esportius i culturals
En aquest punt, un jove va llegir un manifest reclamant la recuperació dels processos participatius suspesos al Pla de Barris de Santa Eugènia-Can Gibert, especialment pel que fa a l’antiga fàbrica Marfà; demanant una previsió d’espais esportius gratuïts i dignes i la creació d’un centre d’informàtica centralitzat per usuaris joves un cop desocupada l’actual Biblioteca Salvador Allende; la creació d’un fons sobre temes juvenils a la mateixa biblioteca i la previsió d’espais culturals i lúdics gratuïts i dignes per assajos artístics, celebració de festes i actes culturals gestionats per les entitats juvenils del barri i de Girona. Després del gran xivarri que joves i vells van crear per aplaudir aquestes paraules, tots els assistents a l’acte es van dirigir al Col·legi Groc, on es va finalitzar la timbalada amb un concert dels grups musicals Nadies, Black Zoco, 005 i Fabio i es va fer una mostra de danses del Brasil.
__________________________________________

El traçat sud de la variant de La Bisbal provocarà major impacte

El posicionament dels nous alcaldes dels municipis afectats escollits en les darreres eleccions municipals sobre la variant de La Bisbal ha desencadenat una gran polèmica entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i els representants polítics i la població dels municipis afectats.
La variant de La Bisbal ja es va presentar com una solució als problemes de mobilitat al Baix Empordà d’ençà del 1975 i, fins ara, no s’ha tirat endavant. Ho han impedit principalment les discrepàncies entre municipis i representants polítics de la zona. Fins ara estava clar que l’ajuntament de La Bisbal i la Generalitat defensaven que la variant passés pel sud, al·legant que l’opció nord faria que hi paressin menys turistes, mentre que la resta d’ajuntaments afectats (Forallac, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura i Corçà) preferien el traçat pel nord. Tot i que el traçat sud era el que s’havia contemplat històricament, un estudi d’octubre de 2006 presentat pel Departament de Medi Ambient afirmava que, arrel dels canvis que han sofert les poblacions en aquests 30 anys, aquesta opció era comparativament més impactant. Segons l’informe, la opció sud és més llarga, afecta més la població –ja que el seu traçat passa molt a prop de diversos nuclis- i té un impacte més gran sobre l’Espai d’Interès Natural de Les Gavarres.

Canvis als consistoris
A partir de les darreres eleccions, però, el panorama ha canviat. El nou alcalde de La Bisbal, Lluís Sais, d’Esquerra Republicana, va declarar a principis d’agost que, tal com estan definides les dues opcions, s’oposaria a totes dues, i que cal millorar-les i buscar el consens. Arrel d’aquestes declaracions, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va fer-ne unes altres afirmant que la Generalitat es decanta per la opció sud. En aquesta i en posteriors declaracions, el conseller insisteix que la decisió s’ha de prendre abans de final d’any, i que “l’estudi informatiu sortirà assenyalant amb caràcter preferent l’opció sud” tot i que “és en el procés de participació on es prendrà la decisió definitiva”.

Reacció ciutadana
Diverses entitats, l’Associació d’Amics del Baix Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), o el Consorci de les Gavarres, a més de nombrosos particulars, s’han manifestat aquests dies a la premsa local en contra de les declaracions del conseller. Es critica que Nadal es posicioni a favor del traçat sud abans que hagi sortit l’estudi d’impacte ambiental. A més, es fa constar que en els 30 anys de polèmica entorn de la variant no hi ha hagut millores en el transport públic al Baix Empordà, ni altres mesures per evitar la necessitat de construir una autovia amb molt impacte en qualsevol dels traçats.
Als pobles afectats s’ha constituït una nova plataforma “Plataforma Ciutadana a Favor del Traçat Nord de la Variant de la Bisbal” que ha presentat un manifest demanant que la carretera passi pel nord de La Bisbal. Destaquen que el traçat sud tindria greus repercussions en la qualitat de vida dels municipis de Fonteta, Corçà i Cruïlles, en passar a tocar dels seus nuclis.

_______________________________________

Tallen el trànsit a l’Eix Transversal per l’inici de les obres de la MAT

Tot i la forta oposició que ha despertat la construcció de la línia de molt alta tensió (400.000 volts) a les comarques nord orientals, Red Eléctrica Española ja ha començat les obres que connectaran Sentmenat i Bescanó.
Arran de la qualificació de “projecte d’interès públic” de la línia de molt alta tensió (MAT), Red Eléctrica Espanyola (REE) no necessitava les llicències municipals preceptives per poder començar els treballs. Però sí que tenia l’obligació de comunicar prèviament als municipis afectats la data d’inici de les obres. Tant l’Ajuntament de Folgueroles com el de Tavèrnoles –municipis on s’han fet els primers treballs de construcció de la línia elèctrica– han denunciat que en cap cas la companyia Red Eléctrica els ha comunicat l’inici de les obres. Irònicament, des de l’empresa elèctrica, s’ha atribuït l’omissió d’aquesta notificació a un oblit motivat per l’excés de feina que té l’empresa a Catalunya des de les apagades dels mes de juliol a Barcelona.
Amb aquestes obres REE fa al primer tram de les obres de la línia que ha d’interconnectar els estats espanyol i francès. Els altres dos trams són els que van de Bescanó a Santa Llogaia d’Alguema i el que travessarà els Pirineus fins a l’Estat francès.

200 manifestants
Les reaccions a les actuacions de REE no s’han fet esperar, i el 8 de setembre unes dues-centes persones van tallar l’eix transversal, a l’altura de Calldetenes en senyal de protesta. Des de la plataforma No a la MAT d’Osona s’han denunciat les formes “poc democràtiques” de l’inici dels treballs i la necessitat “d’un debat públic” abans de continuar la construcció de l’obra. Des de la mateixa plataforma, a més, s’ha recordat “el rebuig general que hi ha a la línia” i s’ha denunciat que “amb la complicitat del govern Red Eléctrica Española ha actuat amb tota impunitat” i ha lamentat “l’actitud de prepotència amb la qual ha actuat REE”.
Cal recordar que durant els darrers anys les mostres d’oposició a la línia de molt alta tensió han estat constants al llarg de tot el territori català (tant al nord com al sud dels Pirineus). Prop de 180 municipis de les dues vessants de la frontera han mostrat públicament el seu rebuig i milers de manifestants s’han reunit en diverses ocasions tant a la Catalunya nord com a Girona, Figueres i Barcelona. També ha estat significatiu el suport de diversos actors del món cultural, com Teatre de Guerrilla, Pascal Comelade i Lluís Llach.
La notícia de l’inici de les obres del tram entre Bescanó i Sentmenat de la MAT coincideix en el temps amb l’anunci de Jordi Guillot, secretari general d’Iniciativa per Catalunya, de tancar un acord sobre la MAT i el quart cinturó amb el PSC i ERC.
D’altra banda, coincidint amb la Diada, des de la plataforma No a la Mat es va desplegar una gran pancarta a una de les agulles de Montserrat, en una acció coordinada amb la pujada reivindicativa a diferents cims del Pirineu.

____________________________________

Polèmica per l’ús de l’aigua per un camp de golf al Baix Ter

L’empresa Golf Playa de Pals S.A. va sol·licitar al Departament de Medi Ambient el permís per a l’explotació de sis pous subterranis que es troben a la seva finca i que pertanyen a l’aqüífer del Baix Ter, segons es va publicar al DOGC l’1 d’agost. Afirmen que l’aigua que els arriba de la depuradora els mesos de maig, juny i juliol és insuficient per regar 32 hectàrees de camp de golf. Davant d’aquesta nova amenaça per a l’aqüífer, que se suma a projectes ja existents com el de canalització del Rec del Molí, el projecte de construcció d’una bassa d’esquí nàutic i la urbanització Platja de Pals, l’entitat ecologista Gent del Ter ha presentat al·legacions, amb el suport de l’Associació de Naturalistes de Girona. En el text fan constar que les extraccions d’aigua en un aqüífer situat a pocs metres del mar pot suposar-ne la salinització, amb greus conseqüències per a l’ecosistema i per a les activitats que s’hi desenvolupen. Cal tenir en compte que en molts pocs quilòmetres hi ha quatre camps de golf -Serres de Pals, Empordà, Platja de Pals i Pitch&Put-, i que el mateix departament de medi ambient qualifica el reg dels camps de golf com un ús de l’aigua “de luxe” i estableix que s’han de fer servir aigües procedents de depuradores.